20
d'abril
de
2022, 20:00
Actualitzat:
25
d'abril,
8:04h
Totes les mirades apunten al Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) com a responsable del Catalangate, el cas d'espionatge massiu contra una seixantena de dirigents polítics independentistes, advocats, activistes i periodistes. El cas ha provocat una onada d'indignació. De moment, el govern espanyol nega qualsevol responsabilitat en els fets i s'empara en la llei de secrets oficials, que estableix que el relacionat amb el CNI és secret i no se'n pot parlar.
Què diu aquesta llei? Hi ha alguna manera d'aixecar el secret oficial? Per què fa més de tres anys que el Congrés no controla el CNI ni els fons reservats? Qui controla els serveis secrets espanyols? Ho expliquem a continuació:
1. Per què el govern espanyol no s'explica?
El govern espanyol o bé manté el silenci -Pedro Sánchez no s'ha pronunciat encara sobre els fets- o bé nega qualsevol implicació. Aquesta manca d'explicacions tensa encara més les relacions, malmeses, entre la Moncloa i la Generalitat. Aragonès, víctima també de Pegasus, vol un cara a cara amb Sánchez i que es depurin responsabilitats. Marta Rovira, secretària general d'ERC, ja ha dit que la taula de diàleg "no pot continuar com estava previst". És habitual que davant d'aquestes acusacions els governs evitin reconèixer cap responsabilitat en els fets, almenys els primers dies. Va passar quan El Mundo va destapar els papers del CESID -l'antic CNI- que revelaven escoltes telefòniques a polítics, periodistes o fins i tot a Joan Carles I. L'argument dels ministres que han parlat del Catalangate és que les actuacions del CNI s'emparen en la llei de secrets oficial i aquesta impedeix parlar-ne. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha negat qualsevol vincle amb l'espionatge a l'independentisme i ha protegit el CNI.
2. I què diu la llei de secrets?
L'any 1968, quan el dictador Francisco Franco encara era viu, es va fer la llei espanyola de secrets oficials, que continua vigent avui en dia. La llei no s'ha modificat mai -els diferents governs del PP i el PSOE ho han impedit sistemàticament- i, a diferència del que passa en altres països, no posa un termini concret en què la informació classificada es desclassifiqui automàticament. Així, secrets com què va passar durant el cop d'estat del 23-F, tot el relacionat amb els GAL, l'11-M, els informes del CNI sobre l'imam de Ripoll o, ara, tot allò que saben els serveis secrets sobre el Catalangate es guardarà amb pany i clau per sempre si no hi ha voluntat política per canviar-ho.
El PP i el PSOE han bloquejat sistemàticament les reformes de la llei i Espanya encara funciona amb una llei franquista, a la qual se li han fet alguns matisos. Hi ha hagut diversos intents de reformar la llei, sovint a instàncies del PNB, que sempre han topat amb el bloqueig dels principals partits de l'Estat. Segons informava El País a finals de l'any passat, l'esborrany que treballa el govern espanyol preveu quatre nivells de protecció (alt secret, secret, confidencial i restringit) a diferència dels dos que estableix la llei actual (secret i reservat). El primer grau de protecció fa referència a aquella informació que causaria un dany "extraordinàriament greu"; el segon, un dany greu; el tercer, que perjudicaria els interessos de l'Estat; i el quart, que seria "desfavorable".
3. Com es pot aixecar la llei de secrets?
Aixecar el bloqueig que imposa la llei de secrets depèn de la voluntat política. En el cas concret del Catalangate, amb una signatura del president del govern espanyol es podria desclassificar allò que fa referència a l'espionatge massiu contra l'independentisme. Només cal voluntat política per fer-ho i assumir les conseqüències que se'n puguin desencadenar. Tot allò que fa referència a noms, fets o situacions relacionades amb els serveis secrets de l'Estat és considerat informació secreta i, per tant, no es pot fer pública. D'acord amb l'actual llei espanyola, no es desclassificarà mai si no ho vol l'autoritat competent, en aquest cas el govern de Sánchez. Avui en dia, només l'executiu central pot decidir classificar o desclassificar una informació.
Amb l'esborrany que s'ha plantejat, hi hauria més titulars que podrien convertir una informació en confidencial. És significatiu també que s'establirien terminis de desclassificació. Sempre segons El País, les informacions considerades d'"alt secret" es desclassificarien passats 50 anys prorrogables deu anys més, mentre que les de menor importància serien públiques en menys de cinc anys. La llei actual fa que la classificació del secret tingui un caràcter indefinit. Pel que fa a la competència per desclassificar informacions, la llei actual diu que ho pot fer aquell òrgan que la classifica, és a dir, el govern espanyol. L'esborrany que treballa l'executiu estatal no descarta crear un òrgan específic encarregat d'aquesta qüestió.
4. De qui depèn del CNI i qui el controla?
El Centre Nacional d'Intel·ligència està adscrit al Ministeri de Defensa, que ara pilota la ministra Margarita Robles. L'actual directora del CNI és, des de 2020, la secretària d'Estat Paz Esteban, que va ingressar al CESID l'any 1983 com a analista de la Divisió d'Intel·ligència Exterior. El 2017 va ser nomenada secretària general abans d'assolir el càrrec de directora a principis de 2020. El secretari general del CNI és Arturo Relanzon Sánchez-Gabriel, militar de carrera i que va ingressar al CESID l'any 1989 fent tasques a la divisió de contraterrorisme. Tot allò relacionat amb les activitats i l'organització i estructura interna del CNI és considerat secret. Durant els anys en què es va produir l'espionatge massiu a l'independentisme, el director del CNI era Félix Sanz Roldán, que avui ha dit que no pot confirmar ni desmentir els fets denunciats.
Formalment, com tot organisme estatal, hi ha un sistema de pesos i contrapesos per controlar l'activitat del CNI. A la pràctica, això és més complex perquè l'acció dels serveis secrets és per naturalesa secreta i difícil de fiscalitzar. Existeix un control polític, en el sentit que cada any el govern espanyol fixa els objectius centrals del CNI i també un control parlamentari a través de la comissió coneguda com a "comissió de secrets oficials". Aquesta comissió coneix els objectius dels serveis d'intel·ligència, controla com es gasten els fons reservats i coneix els secrets oficials. Els diputats adquireixen un compromís de confidencialitat. En aquesta legislatura, però, encara no s'ha constituït la comissió pels vetos a que en formin part ERC i Bildu, que tenen grup parlamentari i, per tant, dret a ser-hi. La comissió no es reuneix des de principis de 2019. Fa uns dies, el PSOE es va mostrar disposat a constituir-la, però ara com ara el control parlamentari al CNI és inexistent i no té horitzó.
Hi ha també control judicial: per dur a terme activitats que vulnerin drets com el secret de les comunicacions, cal demanar autorització prèvia al Tribunal Suprem. Per tant, segons això, si darrere l'espionatge a dirigents independentistes hi ha el CNI, hauria hagut de rebre l'aval del jutge competent del Suprem si s'hagués fet de forma legal i argumentada. En clau econòmica, el CNI rep una partida de despesa reservada que limita l'exercici de les seves activitats i també té un interventor delegat de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat que duu a terme un control financer permanent dels serveis secrets.
5. Quin és el pressupost del CNI?
El pressupost del CNI per a l'any 2022 va augmentar un 4%, fins als 322 milions d'euros. La majoria del pressupost va destinada a despeses de personal (66%). Al CNI hi ha més de 3.000 treballadors, però la xifra exacta i les seves funcions també són material classificat. La partida de fons reservats -que no cal justificar i es poden usar discrecionalment- es manté en 19,8 milions d'euros. Aquesta quantitat no varia des de 2013. En total, els fons reservats pugen fins als 27,8 milions d'euros, incloent-hi els ministeris de Defensa, Interior i Exteriors. El control dels fons reservats depèn únicament de la comissió de secrets oficials, que fa tres anys que no es reuneix. Per tant, aquests diners no estan sent controlats pel Congrés, que tampoc pot vigilar què fa o deixa de fer el CNI.
No està clar, tampoc, quants diners s'han destinat al programari Pegasus, si bé sembla confirmat que el CNI disposa d'aquest software. Els serveis secrets espanyols van adquirir-lo durant la primera meitat de la dècada passada per un cost inicial de sis milions d'euros i destinat a espiar a l'estranger, segons El País. Per espiar a Espanya, els serveis secrets no necessiten aquest programari perquè el Suprem pot autoritzar la intervenció de comunicacions en territori espanyol. Algunes fonts afirmen que l'Estat es podria haver gastat 20 milions d'euros en espiar els independentistes.
Què diu aquesta llei? Hi ha alguna manera d'aixecar el secret oficial? Per què fa més de tres anys que el Congrés no controla el CNI ni els fons reservats? Qui controla els serveis secrets espanyols? Ho expliquem a continuació:
1. Per què el govern espanyol no s'explica?
El govern espanyol o bé manté el silenci -Pedro Sánchez no s'ha pronunciat encara sobre els fets- o bé nega qualsevol implicació. Aquesta manca d'explicacions tensa encara més les relacions, malmeses, entre la Moncloa i la Generalitat. Aragonès, víctima també de Pegasus, vol un cara a cara amb Sánchez i que es depurin responsabilitats. Marta Rovira, secretària general d'ERC, ja ha dit que la taula de diàleg "no pot continuar com estava previst". És habitual que davant d'aquestes acusacions els governs evitin reconèixer cap responsabilitat en els fets, almenys els primers dies. Va passar quan El Mundo va destapar els papers del CESID -l'antic CNI- que revelaven escoltes telefòniques a polítics, periodistes o fins i tot a Joan Carles I. L'argument dels ministres que han parlat del Catalangate és que les actuacions del CNI s'emparen en la llei de secrets oficial i aquesta impedeix parlar-ne. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha negat qualsevol vincle amb l'espionatge a l'independentisme i ha protegit el CNI.
2. I què diu la llei de secrets?
L'any 1968, quan el dictador Francisco Franco encara era viu, es va fer la llei espanyola de secrets oficials, que continua vigent avui en dia. La llei no s'ha modificat mai -els diferents governs del PP i el PSOE ho han impedit sistemàticament- i, a diferència del que passa en altres països, no posa un termini concret en què la informació classificada es desclassifiqui automàticament. Així, secrets com què va passar durant el cop d'estat del 23-F, tot el relacionat amb els GAL, l'11-M, els informes del CNI sobre l'imam de Ripoll o, ara, tot allò que saben els serveis secrets sobre el Catalangate es guardarà amb pany i clau per sempre si no hi ha voluntat política per canviar-ho.
El PP i el PSOE han bloquejat sistemàticament les reformes de la llei i Espanya encara funciona amb una llei franquista, a la qual se li han fet alguns matisos. Hi ha hagut diversos intents de reformar la llei, sovint a instàncies del PNB, que sempre han topat amb el bloqueig dels principals partits de l'Estat. Segons informava El País a finals de l'any passat, l'esborrany que treballa el govern espanyol preveu quatre nivells de protecció (alt secret, secret, confidencial i restringit) a diferència dels dos que estableix la llei actual (secret i reservat). El primer grau de protecció fa referència a aquella informació que causaria un dany "extraordinàriament greu"; el segon, un dany greu; el tercer, que perjudicaria els interessos de l'Estat; i el quart, que seria "desfavorable".
3. Com es pot aixecar la llei de secrets?
Aixecar el bloqueig que imposa la llei de secrets depèn de la voluntat política. En el cas concret del Catalangate, amb una signatura del president del govern espanyol es podria desclassificar allò que fa referència a l'espionatge massiu contra l'independentisme. Només cal voluntat política per fer-ho i assumir les conseqüències que se'n puguin desencadenar. Tot allò que fa referència a noms, fets o situacions relacionades amb els serveis secrets de l'Estat és considerat informació secreta i, per tant, no es pot fer pública. D'acord amb l'actual llei espanyola, no es desclassificarà mai si no ho vol l'autoritat competent, en aquest cas el govern de Sánchez. Avui en dia, només l'executiu central pot decidir classificar o desclassificar una informació.
Amb l'esborrany que s'ha plantejat, hi hauria més titulars que podrien convertir una informació en confidencial. És significatiu també que s'establirien terminis de desclassificació. Sempre segons El País, les informacions considerades d'"alt secret" es desclassificarien passats 50 anys prorrogables deu anys més, mentre que les de menor importància serien públiques en menys de cinc anys. La llei actual fa que la classificació del secret tingui un caràcter indefinit. Pel que fa a la competència per desclassificar informacions, la llei actual diu que ho pot fer aquell òrgan que la classifica, és a dir, el govern espanyol. L'esborrany que treballa l'executiu estatal no descarta crear un òrgan específic encarregat d'aquesta qüestió.
4. De qui depèn del CNI i qui el controla?
El Centre Nacional d'Intel·ligència està adscrit al Ministeri de Defensa, que ara pilota la ministra Margarita Robles. L'actual directora del CNI és, des de 2020, la secretària d'Estat Paz Esteban, que va ingressar al CESID l'any 1983 com a analista de la Divisió d'Intel·ligència Exterior. El 2017 va ser nomenada secretària general abans d'assolir el càrrec de directora a principis de 2020. El secretari general del CNI és Arturo Relanzon Sánchez-Gabriel, militar de carrera i que va ingressar al CESID l'any 1989 fent tasques a la divisió de contraterrorisme. Tot allò relacionat amb les activitats i l'organització i estructura interna del CNI és considerat secret. Durant els anys en què es va produir l'espionatge massiu a l'independentisme, el director del CNI era Félix Sanz Roldán, que avui ha dit que no pot confirmar ni desmentir els fets denunciats.
Formalment, com tot organisme estatal, hi ha un sistema de pesos i contrapesos per controlar l'activitat del CNI. A la pràctica, això és més complex perquè l'acció dels serveis secrets és per naturalesa secreta i difícil de fiscalitzar. Existeix un control polític, en el sentit que cada any el govern espanyol fixa els objectius centrals del CNI i també un control parlamentari a través de la comissió coneguda com a "comissió de secrets oficials". Aquesta comissió coneix els objectius dels serveis d'intel·ligència, controla com es gasten els fons reservats i coneix els secrets oficials. Els diputats adquireixen un compromís de confidencialitat. En aquesta legislatura, però, encara no s'ha constituït la comissió pels vetos a que en formin part ERC i Bildu, que tenen grup parlamentari i, per tant, dret a ser-hi. La comissió no es reuneix des de principis de 2019. Fa uns dies, el PSOE es va mostrar disposat a constituir-la, però ara com ara el control parlamentari al CNI és inexistent i no té horitzó.
Hi ha també control judicial: per dur a terme activitats que vulnerin drets com el secret de les comunicacions, cal demanar autorització prèvia al Tribunal Suprem. Per tant, segons això, si darrere l'espionatge a dirigents independentistes hi ha el CNI, hauria hagut de rebre l'aval del jutge competent del Suprem si s'hagués fet de forma legal i argumentada. En clau econòmica, el CNI rep una partida de despesa reservada que limita l'exercici de les seves activitats i també té un interventor delegat de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat que duu a terme un control financer permanent dels serveis secrets.
5. Quin és el pressupost del CNI?
El pressupost del CNI per a l'any 2022 va augmentar un 4%, fins als 322 milions d'euros. La majoria del pressupost va destinada a despeses de personal (66%). Al CNI hi ha més de 3.000 treballadors, però la xifra exacta i les seves funcions també són material classificat. La partida de fons reservats -que no cal justificar i es poden usar discrecionalment- es manté en 19,8 milions d'euros. Aquesta quantitat no varia des de 2013. En total, els fons reservats pugen fins als 27,8 milions d'euros, incloent-hi els ministeris de Defensa, Interior i Exteriors. El control dels fons reservats depèn únicament de la comissió de secrets oficials, que fa tres anys que no es reuneix. Per tant, aquests diners no estan sent controlats pel Congrés, que tampoc pot vigilar què fa o deixa de fer el CNI.
No està clar, tampoc, quants diners s'han destinat al programari Pegasus, si bé sembla confirmat que el CNI disposa d'aquest software. Els serveis secrets espanyols van adquirir-lo durant la primera meitat de la dècada passada per un cost inicial de sis milions d'euros i destinat a espiar a l'estranger, segons El País. Per espiar a Espanya, els serveis secrets no necessiten aquest programari perquè el Suprem pot autoritzar la intervenció de comunicacions en territori espanyol. Algunes fonts afirmen que l'Estat es podria haver gastat 20 milions d'euros en espiar els independentistes.