Habitatge, Rodalies i més política: tots els deures del nou Govern

Els canvis d'Aragonès estan pensats per projectar més l'acció de l'executiu, per guanyar solidesa malgrat la minoria al Parlament i per resistir una hipotètica arribada del PP i Vox a la Moncloa

  • Presa de possessió dels nous consellers al Palau de la Generalitat. -
Publicat el 12 de juny de 2023 a les 17:25
Dues setmanes després de perdre més de 300.000 vots a les municipals, una setmana després de posar el termòmetre a les bases d'ERC i en plena recta final cap a les eleccions espanyoles del 23 de juliol, Pere Aragonès ha decidit sacsejar de nou el tauler amb un canvi quirúrgic al Govern que li hauria de servir -sostenen a Palau- per esgotar la legislatura malgrat la situació de minoria al Parlament. El president de la Generalitat ha aprofitat l'adeu de Teresa Jordà -farà tàndem, paraula que ha recalcat Aragonès, amb Gabriel Rufián a Madrid- per moure peces i estendre a Josep Gonzàlez-Cambray i a Juli Fernàndez els canvis. Surten tres noms i n'entren tres de nous amb la necessitat de reimpulsar l'acció d'un Govern condicionat per factors externs -la dinàmica electoral- i interns, amb errors com el caos en les oposicions.

[noticiadiari]2/258223[/noticiadiari]
En el cas de Jordà, el canvi és forçat perquè el partit -amb la llum verda d'Aragonès en els dies previs- l'ha triada per anar al Congrés. El de Fernàndez és un relleu de "mutu acord", sostenen a la Generalitat, en part perquè el ja exconseller de Territori continua sent diputat al Parlament. En el cas de Cambray, enfrontat als sindicats i al centre de les protestes en diverses jornades de vaga de mestres, es prescindeix dels seus serveis aprofitant el marc de modificacions en l'alineació de l'executiu i a les portes d'un nou curs escolar. Aquests són tots els deures que acumulen els nous consellers i els que haurà d'afrontar Aragonès de manera directa.
 

Traspassos i competències des de Territori

Ester Capella, com a nova titular de Territori, ja sap què és estar al Govern. Va ocupar la conselleria de Justícia -en un moment tens, quan es gestionava el tercer grau dels presos polítics- i ara és delegada a Madrid, plaça que es cobrirà després de les espanyoles. Què l'espera? En primer lloc, afrontar el problema de l'habitatge a Catalunya: la setmana passada, el consell executiu va fer el primer pas per regular el preu de les zones més tensionades a través de la nova llei estatal, i pressionarà per fer valer el barem aprovat per la Generalitat i posteriorment tombat pel Tribunal Constitucional (TC). I en matèria de mobilitat? Insistir en el traspàs de Rodalies o, si més no, en aconseguir pactar amb Madrid un millor funcionament de la xarxa a través de més inversions. I concretar el Quart Cinturó, inclòs en el pacte de pressupostos amb el PSC i del qual l'anterior conseller sempre en va ser un dels més destacats detractors. Territori és sempre una plaça sempre sensible en l'engranatge governamental.
 

Pacificar la relació amb els sindicats des d'Educació

La feina d'Anna Simó serà, principalment, desplegar mà esquerra amb el sector de l'ensenyament, en peu de guerra contra Cambray pels recursos disponibles i també per la manera com es va procedir al canvi del calendari escolar, que per segon any consecutiu arrenca una setmana abans del que era habitual. Simó, consellera durant el tripartit, és una veu respectada dins d'ERC -ja ha acabat la inhabilitació com a membre de la mesa del Parlament durant la legislatura de l'1-O- i va arribar a sonar per ser candidata a l'Hospitalet de Llobregat a les eleccions del 28-M. Un perfil amb trajectòria que haurà de pacificar el sector, entomar els reptes immediats a les classes i pressionar per tenir més recursos a les aules.

[noticiadiari]2/258249[/noticiadiari]
 

Entre la sequera i les renovables

A David Mascort, nou conseller d'Acció Climàtica, res l'agafarà de sorpresa, perquè era el número dos de Jordà al departament. La prioritat és la gestió de la sequera -aquest mateix dimarts ja compareixerà al costat de la portaveu Patrícia Plaja-, amb el perill d'entrar en situació d'emergència -la més greu de totes- a finals de setembre si no plou i si no es modera el consum d'aigua. Mascort també haurà de continuar amb el desenvolupament de la nova estratègia d'energies renovables, una de les matèries que més ha costat de tirar endavant al Parlament i que conté tots els elements sensibles pel que fa a l'afectació al territori.
 

Gasolina fins al 2025 o anticipar eleccions?

Aragonès, des de la davallada d'ERC a les eleccions municipals, insisteix que el seu propòsit és esgotar la legislatura. Això implica arribar fins al febrer del 2025, quan es complirien els quatre any de les últimes eleccions a la cambra catalana. Serà capaç d'arribar-hi tenint només 33 escons al Parlament? El mapa d'aliances ha variat des del 28-M, i ara ERC torna a acostar-se a Junts, com demostra el fet d'haver votat -sense contrapartides públiques- Anna Erra com a relleu de Laura Borràs al Parlament. El "front democràtic" plantejat pel president s'encamina a arribar a acords programàtics previs al 23-J, però per ara no es registren avenços.

[noticiadiari]2/258230[/noticiadiari]
 

El fantasma del PP i Vox a Madrid

Aquest "front democràtic" està pensat per si governen la dreta i l'extrema dreta a Madrid, un escenari que les enquestes dibuixen com a factible. La presidència d'Aragonès entrarà en una nova fase si a la Moncloa s'hi troba Alberto Núñez Feijóo, encara més si l'acompanya Santiago Abascal com a suport principal al Congrés o com a company del consell de ministres. Després de dos anys convivint amb Pedro Sánchez i la seva aposta fluctuant pel diàleg -ara congelat-, el president es veuria obligat a augmentar els decibels del discurs nacional. Aragonès necessita gestió, però també més política. I en aquestes coordenades encaixen uns canvis pensats per guanyar solidesa en un context de minoria al Parlament i de tempesta a Madrid.