Iñaki Urdangarin, de la glòria a la degradació

L'ex-jugador d'handbol del Barça va passar de ser el gendre preferit a la Zarzuela a ser apartat de la família reial sense contemplacions i protagonitzar la pitjor crisi de la monarquia espanyola

17 de febrer de 2017, 12:25
Actualitzat: 23 de febrer, 19:28h
El duc de Palma, Iñaki Urdangarin, als jutjats de Palma en una imatge d'arxiu
El duc de Palma, Iñaki Urdangarin, als jutjats de Palma en una imatge d'arxiu | ACN
Aquest divendres s'ha fet pública la sentència del cas Nóos que ha condemnat Iñaki Urdangarin a sis anys i tres mesos de presó. Pocs podien sospitar aquesta circumstància aquell dia del 1997 a la catedral de Barcelona. L’enllaç de la infanta Cristina amb Urdangarin ho tenia tot per ser perfecte a ulls de la Zarzuela. El noi era jugador del Barça d’handbol i fill d’una família de la burgesia basca, amb el pare, Juan María Urdangarin, militant del PNB, amic de Xabier Arzallus i ex-president de Vital Kutxa, la caixa d’estalvis d’Àlaba. La relació entre pare i fill sempre va ser molt estreta, però sembla que Juan María va ser l’únic del clan familiar que va exposar els temors que la situació pogués dur problemes a Iñaki. Va morir el 2012, mesos després que l’escàndol Nóos sortís a la llum pública.  

Durant uns anys, la imatge dels Urdangarin-Borbó va ser la d’una parella idíl·lica. Va ser l’hora de la glòria: quatre fills, el ducat de Palma, la popularitat (l’Ajuntament de la capital de Mallorca va rebatejar la rambla més cèntrica amb el títol dels ducs) i una sintonia molt bona amb els reis. Urdangarin va ser el favorit de la Zarzuela, sempre inquieta davant els moviments del príncep Felip, que ja havia generat maldecaps a la Casa Reial amb motiu del festeig, al final frustrat, amb la model nòrdica Eva Sannum.

Així que es va retirar de l’handbol, el gendre del monarca va entrar al Comitè Olímpic espanyol, del qual va ser vicepresident. Tothom li reia les gràcies. Llicenciat en administració i direcció d’empreses per Esade, Iñaki Urdangarin no en va tenir prou amb les connexions i l’estatus d’un membre de la Casa Reial espanyola. Potser va voler demostrar les seves capacitats en els negocis (feia anys havia obert un restaurant amb una colla de companys de l’equip d’handbol), o simplement aprofitar l’avinentesa. El seu contacte amb Diego Torres, antic professor d’Esade, seria determinant en la seva vida. Junt amb ell, crea un Institut d’Investigació Aplicada, que serà el bressol de l’Institut Nóos.   

De l’auge a la caiguda

L’any 2006, la família Urdangarin es trasllada a Washington. Ell ha estat nomenat conseller de Telefónica Internacional. No es tracta d’un ascens en els negocis. És una decisió de la Zarzuela. Les irregularitats a Nóos ja són més que un rumor i el rei Joan Carles està preocupat. Vol allunyar el duc de la gestió de Nóos i posa terra –i oceà- pel mig. A les Illes, l’oposició socialista demana explicacions sobre 1,2 milions d’euros que s’han lliurat a Nóos per organitzar uns seminaris sobre turisme…

D’aquí al novembre del 2011, quan s’aparta al duc de tot acte oficial per una conducta “poc exemplar”, es produeix de forma gradual la caiguda en desgràcia del gendre. El juliol del 2010, una figura que serà fonamental en l’escàndol, el jutge José Castro, decideix obrir una peça sobre l’Institut Nóos com a part d’un cas de corrupció més ampli, conegut com a Palma Arena. El soci i còmplice d’Iñaki, Diego Torres, resulta imputat el juliol del 2011. El cas s’embolica. El desembre imputen Urdangarin.

Quan el duc declara davant el jutge de Palma, el febrer del 2012, intenta escapolir-se i culpar Torres, però sobretot exculpa la infanta. Malgrat els intents del fiscal Pedro Horrach, Cristina és imputada i ha d’afrontar un judici, que comença el gener del 2016. Mentre la filla del rei afronta només el delicte de frau contra la hisenda pública, Iñaki acumula aquest i vuit suposats delictes més: prevaricació, malversació de fons públics, tràfic d’influències, delicte contra hisenda, blanqueig de capitals, estafa, falsedat en document mercantil i en document oficial.

Avui ha afrontat el dia de la justícia. Però ja fa temps que va perdre l’encant. Després d’haver assaborit les mels de la glòria, amb tot tipus d’excessos i juguesques, fins i tot els acudits dolents (com quan va enviar un correu com a “duque em-palma-do”), va haver de tastar tot tipus de degradacions. El nom de ducs de Palma va desaparèixer de la rambla mallorquina malgrat que la samarreta d'Urdangarin continua present el Palau Blaugrana.

L’escàndol Nóos també va suposar la pèrdua del palauet a Pedralbes on vivia la parella. El jutge Castro va cancel·lar l’embargament que pesava sobre la residència, que va ser venuda a una societat a l'estranger per 6,9 milions d’euros el juny del 2015. Es tancava així un capítol de la vida de la parella, que aquests darrers temps resideix a Ginebra. La casa de Pedralbes, amb una piscina amb aigua de mar i un saló de 120 metres quadrats, amb deu banys, era un símbol dels anys de felicitat i excés. Ja fa temps que Iñaki es prepara per un possible nou canvi d’habitatge.