11
de febrer
de
2017, 21:31
Actualitzat:
21:38h
Cospedal i els vicesecretaris, tots guanyadors.
Tot congrés deixa guanyadors i perdedors. Aquest del Partit Popular no ha estat una excepció. El triomfador absolut ha estat Mariano Rajoy Brey, únic candidat a la seva reelecció, aclamat avui pels més de 3.000 compromissaris a la Caixa Màgica.
Els guanyadors
María Dolores de Cospedal. La secretària general continua en el seu lloc. La seva posició havia estat sacsejada el darrer any per l’allau d’escàndols que han afectat el partit i les contínues picabaralles per la supremacia amb Soraya Sáenz de Santamaría. Fins a la tardor, la seva posició semblava compromesa i ja circulaven noms per a la successió. La seva bona gestió del cas del Iak-42 i la necessitat de preservar els equilibris interns, molt més delicats del que sembla, l’ha blindat. Però perd pistonada amb la irrupció del coordinador general.
Fernando Martínez-Maillo. Per ell s’ha creat la figura de coordinador general, que serà el número tres de la formació. Si a efectes pràctics ja ho era, en aquest cas s’oficialitza la situació. El polític de Zamora ha demostrat habilitat en la negociació de les esmenes a la ponència política. Però la seva ascendència pot acabar creant tensions amb una Cospedal amb qui fins ara ha estat en bona sintonia.
Javier Arenas. És el gran incombustible. Des dels anys d’UCD, on havia fet les primeres armes de la seva trajectòria, Javier Arenas ha estat sempre present en el primer cercle de la política espanyola. Com a baró del partit a Andalusia, va assolir un bon resultat en les eleccions del 2012, en què el PP va arribar en primera posició. Però no va poder governar pels acords de Susana Díaz amb IU. A Génova té guanyada fama de gran conspirador. Cospedal, a qui havia apadrinat i amb qui ara està enfrontat, se l’haurà d’empassar quatre anys més.
Pablo Casado. Continua com a vicesecretari de Comunicació, tal i com s'esperava, com també la resta de vicesecretaris. Però la posició de Casado s'ha reforçat darrerament, fins al punt que el seu nom és valorat com un possible successor de Juan Vicente Herrera per a la presidència de Castella-Lleó quan el vell dirigent es retiri. La seva bona relació amb Martínez-Maillo és una dada important.
Els perdedors
José María Aznar. L’ex–president ha estat el gran derrotat d’aquest congrés. El president de la FAES va mostrar el seu allunyament de Rajoy anunciant que renunciava a la presidència d’honor del partit. Si creia que d’aquesta manera faria mal a Rajoy, s’ha equivocat. Els continus gestos aznarians de menyspreu envers l’actual direcció han acabat erosionant-lo més a ell. La decisió de desmarcar-se de Rajoy ha estat com renunciar a compartir amb el PP una victoria que fa temps també va ser seva.
Ana Botella. És “la dona de”. L’ex–alcaldessa de Madrid salta de la junta directiva. Era una cosa esperada. El xoc entre Aznar i Rajoy ja és irreversible i era impensable que la dona de l’ex-president continués en la direcció.
Federico Trillo. Era membre de la direcció per designació directa de Rajoy. Antic titular de Defensa, esquitxat per l’escàndol del Iak-42, va ser cessat com a ambaixador a Londres després de l’informe del Consell d’Estat que reconeixia les negligències del ministeri en aquella tragèdia aèria. Amb ell cau de la direcció un altre exponent del passat.
Juan Vicente Herrera. Poderós president de Castella-Lleó, on Aznar va iniciar la seva carrera política. A favor seu té haver conservat la plaça de la comunitat, on el PP guanya amb claredat i amb pocs escàndols. Però Herrera va ser un dels pocs dirigents que va qüestionar el lideratge de Rajoy l’any passat, una cosa que a la Moncloa no va passar desapercebuda. Ara, l’ascens de Martínez-Maillo, que va créixer al marge d’ell, l’afebleix, com també la força de Pablo Casado.