Habitatge i llengua blinden el matrimoni Sánchez-Illa mentre Ayuso tasta els límits de la crispació

Catalunya s'erigeix, en una trobada amb el finançament en segon pla, en puntal de la Moncloa davant dels retrets dels barons del PP, que exigeixen eleccions però no acompanyen l'orgia catalanòfoba de la presidenta madrilenya

  • Salvador Illa i Pedro Sánchez, a l'inici de la conferència de presidents -
Publicat el 06 de juny de 2025 a les 19:27

La conferència de presidents, que per primera vegada s'ha fet a Barcelona, ha seguit el guió previst: intercanvi de retrets entre els barons del PP i el govern espanyol, cap acord que subscriguin tots els territoris, i la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, com a protagonista en un espai de discussió multilateral que no acaba de donar resultats malgrat la bona voluntat, en aquest cas, de la Generalitat, que feia dies que reclamava un debat “útil i constructiu” i que avui ha apel·lat al “seny” català per abordar les discussions. En un clima de tensió -tot i que menys agre que a la conferència de Santander, segons alguns dels presents-, les polítiques d'habitatge i l'ús de les llengües oficials han servit per consolidar l'aliança entre Pedro Sánchez i Salvador Illa, ara com ara el principal valedor del president espanyol davant d'un PP que reclama eleccions anticipades, un tast del que es viurà diumenge a Madrid. Sánchez ja els ha traslladat que no pensa anticipar els comicis, malgrat la pressió per terra, mar i aire.

La trobada, que s'ha allargat més de cinc hores, també ha evidenciat els límits de l'estratègia de la crispació d'Ayuso. La presidenta de la Comunitat de Madrid, centre d'atenció durant bona part de la jornada, ha protagonitzat episodis controvertits de bon matí. Una salutació freda amb Illa i una picabaralla amb la ministra de Sanitat per la gestió de les residències durant la pandèmia. Les han hagut de separar als jardins del Palau de Pedralbes. Ayuso, ariet contra Sánchez, havia escalfat la prèvia amb al·legats catalanòfobs, amb l'amenaça de rebentar la reunió si s'hi parlava alguna llengua que no fos el castellà. I així ho ha fet: quan han intervingut el lehendakari Imanol Pradales i el president Illa, ha abandonat la sala, gest que no ha agradat gens a Pradales. Però ho ha fet sola. La bel·ligerància d'Ayuso no ha estat compartida pels altres presidents del PP, que s'han quedat a la sala. Alguns, com Marga Prohens, també han parlat en català. En aquest cas, la presidenta madrilenya no ha marxat.

La carpeta de la llengua ha estat important, més del que haurien volgut alguns barons del PP. Sánchez i Illa hi han volgut donar rellevància en l'arrencada de la conferència, precisament per posar en evidència les discrepàncies internes dins dels conservadors i veure si efectivament seguien el camí marcat per Ayuso o bé certificaven que hi ha diferents maneres de fer dins del partit. Així ha estat. "Tenim un tarannà diferent", deien des del govern de les Illes després del xou de la presidenta madrilenya. Però més enllà d'això, Sánchez ha defensat l'ús de les llengües oficials com a mostra d'un país "que integra i no exclou", mentre Illa ha insistit que entendre la diversitat lingüística de l'Estat és "entendre Espanya", missatge dirigit a Ayuso però també a Alberto Núñez Feijóo després de les pressions del PP per frenar l'oficialitat del català a la Unió Europea la setmana passada. Els barons del PP han titllat de "cortina de fum" el debat lingüístics, però només Madrid s'ha aixecat de la cadira. "Agraeixo l'actitud majoritàriament molt respectuosa amb les llengües oficials", ha dit Illa.

Un agraïment que el president ha fet extensiu a Sánchez i al govern espanyol, que ha aprofitat per carregar contra la presidenta madrilenya i furgar en les diferències que ha escenificat el PP aquest divendres. De fet, ha dit el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, si els barons populars volien aprofitar la conferència per "trencar" el govern espanyol, els ha sortit malament la jugada. "S'han trencat ells", ha dit, perquè la maniobra d'Ayuso no l'ha secundada cap més dirigent.

Reunions bilaterals per l'habitatge

Més enllà de llengües, però, la conferència s'ha centrat sobretot en l'habitatge, que de nou ha certificat la bona sintonia entre Sánchez i Illa. No s'ha tancat cap acord -necessita una unanimitat que trigarà temps a aconseguir-se a l'Estat- però sí que es mantindrà la proposta del govern espanyol per incrementar els recursos de l'Estat en aquest àmbit. Catalunya s'hi acollirà, i Illa ha garantit que no rebaixarà l'ambició en la resposta a l'emergència habitacional malgrat que arribin diners extra. La Generalitat ja compleix els requisits que fixa la Moncloa per poder accedir als recursos. "No serà per fer menys, sinó per fer més", ha assegurat el president. Les dades oficials, de fet, indiquen que els topalls dels lloguers funcionen: el preu mitjà del lloguer a Catalunya ha caigut un 4,7% l'últim any; a Barcelona, la caiguda ha estat del 9%. Fonts governamentals també assenyalen que els contractes s'allarguen i que el marc de lloguer continua creixent, si més no en números absoluts (11.807 lloguers més en un any). 

Els governs català i espanyol començaran a treballar de manera bilateral a partir de la setmana que ve per tancar un acord abans de l'estiu i incrementar els recursos en aquest àmbit. La Moncloa farà el mateix amb les altres quatre comunitats que han acceptat la seva proposta -Euskadi, Navarra, Canàries i Astúries-, per tal que puguin disposar de més diners per pal·liar l'emergència habitacional. La ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, ha carregat contra les comunitats del PP i ha acusat els seus dirigents de renunciar a més recursos per als seus ciutadans. "Demano a les altres comunitats que ho reconsiderin; o llei d'habitatge, o llei de la selva", ha reblat. Qui més s'ha oposat a aquesta proposta ha estat, precisament, Ayuso.

Illa defensa el finançament, però queda en segon pla

Malgrat que va ser un dels temes de la prèvia de la conferència, la reforma del finançament ha quedat en un segon pla. Se n'ha parlat, però poc. Illa l'ha defensat, però no hi ha posat el focus, amb l'argument que la trobada d'aquest divendres no era l'espai adequat. Ara bé, ha assegurat que els retrets dels barons del PP no li han fet canviar la posició. "No demanem cap privilegi i em dolen alguns comentaris que desprenen una desconfiança que ni el meu govern ni Catalunya ens mereixem", ha dit, i ha tornat a demanar un debat rigorós i allunyat del soroll. Davant dels atacs, això sí, ha marcat perfil: "No em deixo dir segons què a casa meva". La carpeta del finançament serà important aquest mes de juny, perquè abans del dia 30 s'ha de formalitzar l'entesa entre l'Estat i la Generalitat.

Sánchez no convocarà eleccions

Els barons del PP han actuat de manera coordinada per demanar eleccions anticipades a Sánchez, una petició que el president espanyol ha descartat. "El govern espanyol té intenció de respectar els temps de la democràcia i celebrar les eleccions generals l'any 2027, que és quan toquen", ha dit, aprofitant que el president d'Astúries s'ha ofert per acollir la pròxima conferència de presidents. Malgrat la pressió judicial, política i mediàtica, Sánchez està decidit a esgotar la legislatura, una posició que té el suport sense fissures d'Illa, que així li ha traslladat durant la reunió. Així ho ha verbalitzat quan ha acabat: "He agraït al president la seva tenacitat, que malgrat tot el que estem veient, mantingui l'estabilitat", ha dit. En el camí que vulgui seguir el president espanyol, tindrà la Catalunya de Salvador Illa com a principal puntal.