El català passa un nou examen aquest divendres. La reunió del Consell de la Unió Europea debatrà per enèsima vegada l'oficialitat de la llengua a les institucions del continent sense que hi hagi massa esperança que aquesta vegada sigui la bona. El govern espanyol ha presentat una nova proposta als estats membres amb la voluntat de posar fi a les reticències, el posicionament favorable de la presidència danesa pot influir i Catalunya i el País Basc han pressionat els ministres amb una carta conjunta. Però tot fa pensar que no serà suficient.

La Moncloa ha fet arribar un nou document als executius europeus en què proposa deixar per escrit que Espanya assumirà tots els costos de l'oficialitat. A més, l'executiu de Pedro Sánchez insisteix que la mesura no marca cap precedent ni obre la porta a altres idiomes: "Cap altra llengua compleix tots els requisits". Davant dels dubtes per les implicacions jurídiques de la mesura, el govern espanyol també remarca que no cal reformar els tractats de la UE.

Cal recordar que el govern espanyol també va posar sobre la taula una proposta d'implementació parcial de l'oficialitat de les tres llengües a partir del 2027. En aquella reunió, es va posposar la votació davant els dubtes expressats per una desena d'estats. Això és el que pot passar aquest divendres si no salta la sorpresa. El modus operandi que proposa l'Estat és el del gaèlic, aprovat el 2005, però que va necessitar 17 anys per aconseguir la plena implementació de l'oficialitat.

Amb tot, l'Estat ja ha expressat el seu pessimisme. El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, deia aquest dilluns que l'oficialitat encara no gaudeix de "la unanimitat necessària" per ser aprovada. "No puc garantir que aquest divendres ho sigui, però hi haurà un dia D", assegurava el dirigent socialista, que recordava que el veto a les llengües cooficials és una "discriminació" cap a Espanya. Aquest mateix dijous, segons ha avançat l'Ara, la UE ha traslladat a Espanya que per fer oficial el català cal reformar els tractats, cosa que contradiu els arguments del govern espanyol.

Qui està a favor i en contra de l'oficialitat del català?

Els passos fets fins ara han fet moure alguns països en favor de l'oficialitat, però cal unanimitat abans de votar. Entre els estats que van mostrar reticències a aprovar l'oficialitat del català en l'última reunió hi ha Alemanya, Àustria, Croàcia, Itàlia, Suècia, Txèquia i Finlàndia. L'executiu germànic ha estat un dels més crítics, demanant més claredat a Espanya i amenaçant de votar en contra de l'oficialitat si no es retirava la votació. El govern espanyol espera que les carpetes bilaterals amb Alemanya ajudin a desencallar quan calgui un canvi de cromos. Caldrà, això sí, que l'oficialitat del català sigui la primera prioritat d'Espanya.

Entre els estats que van expressar obertament el seu suport a la mesura hi ha Bèlgica, Hongria, Irlanda, Portugal, Romania, Dinamarca, Eslovènia i Xipre. De gran importància és ara el paper de la presidència rotatòria, que ha caigut en mans daneses, país que ja ha mostrat el suport a l'oficialitat.

Dinamarca ha reiterat públicament el seu suport a la proposta i ha afirmat que "ajudarà" Espanya "en tot el que pugui". Així ho deia fa tot just una setmana l'ambaixador danès a Espanya, Michael Braad: "Sé com és d'important per Espanya i Catalunya. El meu govern és conscient". El país nòrdic ha admès "molts contactes" amb els ministres reticents i ha afirmat que el govern espanyol "està treballant intensament" per esvair els dubtes dels estats.

El posicionament del PP, clau en l'oficialitat

En el posicionament negatiu de països governats per la dreta, com Alemanya o Itàlia, hi té gran part de culpa el PP espanyol. Els populars van reconèixer al maig que el seu líder, Alberto Núñez Feijóo, havia fet trucades a executius amics per dir-los que no donessin suport a la proposta. L'únic objectiu: torpedinar les relacions dels independentistes amb Sánchez i fer-li més complicada la legislatura.

Però des de llavors, les coses han canviat. El PP veu una escletxa en la crisi que viu el PSOE i, si bé tímidament, ha fet algun gest d'apropament amb Junts. Una bona manera de fer-ho seria, com a mínim, prendre una postura menys contundent contra la llengua. Fa tot just uns dies, Xavier Garcia Albiol, veu important dins el PP català però també estatal, negava una campanya activa en contra de l'oficialitat per part del seu partit i deia que, personalment, no veu amb mals ulls aquesta oficialitat.

Ampli suport a Catalunya

El que queda clar és que l'oficialitat del català a Europa genera un ampli consens en la ciutadania del país. El 70% dels catalans donen suport a la proposta i creuen que el reconeixement milloraria la imatge i el prestigi internacional de la llengua, segons el darrer Baròmetre d’Opinió Política (BOP) del CEO publicat aquest dimecres. Fins i tot quatre de cada deu votants de PP i Vox creuen que la mesura milloraria l’estatus internacional del català.

El suport a l’oficialitat del català és encara més àmpliament majoritari entre els catalanoparlants, amb prop del 90% dels enquestats, i notablement més baix entre els qui tenen el castellà com a primera llengua: menys de la meitat (48%) estan d’acord que hauria de ser llengua oficial de la UE. En canvi, entre els ciutadans que tenen una tercera llengua com a llengua pròpia, el 76% hi són favorables, per sobre de la mitjana de tots els enquestats.

Des de l’organisme han subratllat l’aproximació dels votants de PP i Vox a aquest tema, en el sentit que també entre aquests, el 40% creuen que la mesura milloraria l’estatus internacional del català. “La posició de PP i Vox ens ajuda a veure la complexitat que hi ha a vegades darrere de determinades opcions polítiques”, ha asseverat el director de la institució, Joan Rodríguez.