06
de juny
de
2019, 19:00
Actualitzat:
19:06h
Joana Ortega vol tornar a la política activa. I ho podrà fer a partir del proper 20 d'octubre, el dia que vencerà la inhabilitació per haver organitzat la consulta del 9-N del 2014. L'exvicepresidenta del Govern no aclareix quina tasca podria desenvolupar però no deixa dubtes que en té moltes ganes: “Em sento amb el deure de tornar”.
Ortega es va incorporar fa pocs dies al Departament d'Empresa. Assessora la consellera Àngels Chacón (JxCat) en “projectes transversals en matèria de foment de l'economia productiva”. El retorn a la Generalitat arriba quan manquen pocs mesos per tal que venci la inhabilitació pel 9-N. El TSJC, concretament, va condemnar l'exvicepresidenta a nou mesos sense exercir càrrec públic, un càstig que no es va començar a aplicar fins a la decisió ferma del Suprem.
“La política no l'he deixada mai. Ni he renunciat a fer política”, va explicar Ortega aquest dimarts en el marc d'una conversa sobre el valor de dialogar, organizada per l'operadora de telecomunicacions Fibracat. L'exnúmero 2 del govern Mas va admetre que es va equivocar en assegurar que es retirava per sempre: “Segurament va ser un acte fruit de la ràbia del moment”.
Ortega no aclareix quin podria el seu destí i si el seu retorn implicarà càrrecs de responsabilitat –el seu nom va sonar com a possible cap de llista a Barcelona-. Això sí, no deixa gaires dubtes de les ganes que venci la inhabilitació: “Tornaré perquè porto la política a dins, perquè la visc i perquè m'agrada. I perquè vull regenerar la política i vull que es parli bé dels polítics”, va concloure.
Aposta pel diàleg discret
L'exvicepresidenta aposta per un diàleg discret per intentar superar l'actual atzucac polític. “No es pot intentar dialogar a través dels mitjans de comunicació”, va assegurar en el marc d'un debat amb Montserrat Nebrera. També va apostar per buscar ponts d'acord a través de persones que “no tinguin una implicació emocional directa” amb el conflicte.
Ortega, per cert, va recordar molt negativament la reunió secreta de quatre hores que va mantenir amb Soraya Sáenz de Santamaría dies abans del 9-N: “Una Constitució restrictiva era la resposta a qualsevol demanda. És l'única vegada que he sortit d'una reunió pitjor de quan hi havia entrat”, va rememorar.
Ortega es va incorporar fa pocs dies al Departament d'Empresa. Assessora la consellera Àngels Chacón (JxCat) en “projectes transversals en matèria de foment de l'economia productiva”. El retorn a la Generalitat arriba quan manquen pocs mesos per tal que venci la inhabilitació pel 9-N. El TSJC, concretament, va condemnar l'exvicepresidenta a nou mesos sense exercir càrrec públic, un càstig que no es va començar a aplicar fins a la decisió ferma del Suprem.
“La política no l'he deixada mai. Ni he renunciat a fer política”, va explicar Ortega aquest dimarts en el marc d'una conversa sobre el valor de dialogar, organizada per l'operadora de telecomunicacions Fibracat. L'exnúmero 2 del govern Mas va admetre que es va equivocar en assegurar que es retirava per sempre: “Segurament va ser un acte fruit de la ràbia del moment”.
Ortega no aclareix quin podria el seu destí i si el seu retorn implicarà càrrecs de responsabilitat –el seu nom va sonar com a possible cap de llista a Barcelona-. Això sí, no deixa gaires dubtes de les ganes que venci la inhabilitació: “Tornaré perquè porto la política a dins, perquè la visc i perquè m'agrada. I perquè vull regenerar la política i vull que es parli bé dels polítics”, va concloure.
Joana Ortega amb Montserrat Nebrera. Foto: Adrià Costa
Aposta pel diàleg discret
L'exvicepresidenta aposta per un diàleg discret per intentar superar l'actual atzucac polític. “No es pot intentar dialogar a través dels mitjans de comunicació”, va assegurar en el marc d'un debat amb Montserrat Nebrera. També va apostar per buscar ponts d'acord a través de persones que “no tinguin una implicació emocional directa” amb el conflicte.
Ortega, per cert, va recordar molt negativament la reunió secreta de quatre hores que va mantenir amb Soraya Sáenz de Santamaría dies abans del 9-N: “Una Constitució restrictiva era la resposta a qualsevol demanda. És l'única vegada que he sortit d'una reunió pitjor de quan hi havia entrat”, va rememorar.