Jordi Sànchez: «No dono per perdut el judici»

El 20 de setembre de l'any passat, Jordi Sànchez (Barcelona, 1964) va viure una jornada frenètica. Des de primera hora es va acostar a les portes del departament d'Economia, on la Guàrdia Civil hi duia a terme un escorcoll relacionat amb l'operatiu del referèndum. Després d'un dia sencer de mobilització ciutadana massiva, va agafar un megàfon juntament amb Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, per demanar als concentrats que marxessin a casa. Ho van fer pujats en un cotxe de la Guàrdia Civil, que els havia donat permís per fer-ho. Tots dos dirigents sobiranistes són a la presó des del 16 d'octubre de 2017.

Van començar reclosos a Soto del Real i, amb l'arribada del PSOE al govern espanyol, Institucions Penitenciàries en va autoritzar el trasllat a Lledoners. A les portes d'una Diada decisiva i en ple debat en l'independentisme per determinar l'estratègia, Sànchez respon des de la presó el qüestionari de NacióDigital amb data de dijous passat. En els últims mesos ha passat de ser president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) a liderar des de la presó grup parlamentari de Junts per Catalunya (JxCat) i a impulsar la Crida Nacional per la República al costat de Quim Torra i Carles Puigdemont. 

- Porta pràcticament onze mesos a la presó. Quan preveu que serà el judici?

- Difícilment el Suprem estarà en condicions d'iniciar-lo abans de la darrera setmana de novembre. El judici durarà diverses setmanes (entre 6 i 12 com a mínim). Ells decidiran si l'inicien abans de Nadal i busquen la interrupció durant les festes o l'inicien els primers dies de gener. L'afronto amb la certesa de la meva innocència i la tranquil·litat que no hi ha delicte. La meva actitud serà inequívoca: combinaré una defensa tècnica que permetrà deixar l'acusació de l'Estat en evidència davant les seves mentides amb una denúncia política sense matisos contra la persecució i afectació de drets i llibertat cíviques i polítiques que aquesta causa ha generat.

"El balanç del mes d'octubre és clarament positiu, els encerts són molt superiors als errors. No podem oblidar tot el que es va fer ho vàrem fer sense cap manual previ"

-Quina perspectiva personal li ha donat aquests mesos de presó? S'ha fet prou autocrítica de la tardor de l'any passat?

- És evident que la presó facilita espais de reflexió. La conclusió és inequívoca: no tinc penediment per res del que vaig fer. Ho tornaria a fer. Mantinc que en democràcia no hi pot haver delicte per exercir els drets a manifestació, expressió i protesta. I menys encara per defensar i promoure un referèndum com espai de participació i decisió ciutadana. En aquest sentit reivindico amb orgull haver format part dels centenars de milers d'homes i dones que vam fer possible l'1 d'octubre, el moment de dignitat ciutadana i de país més important dels últims 75 anys.

Segur que hi ha lliçons que hem d'extreure de tot el que va passar el mes de setembre i octubre. No tot es va fer bé. Mai tot es fa bé. Sempre tot és millorable. Per exemple vàrem fer males previsions pel que fa a la conducta de l'Estat. Vàrem ser ingenus pensant que l'Estat respectaria els drets polítics i cívics propis de qualsevol democràcia. En qualsevol cas el balanç del mes d'octubre és clarament positiu, i els encerts són molt superiors als errors. No podem oblidar tot el que es va fer ho vàrem fer sense cap manual previ. Ningú havia fet abans aquest camí abans, ara som més savis amb tot el que hem après.

-Hi ha moltes diferències entre Estremera i Lledoners? El fet d'estar junts amb els exconsellers, a més de Cuixart, de quina forma els ha permès compartir estratègies més enllà d'enfortir o no el vincle personal?

- El sistema penitenciari és el mateix i el règim molt similar. Les principals diferències les viuen les famílies i els amics que no han de fer 1500 quilòmetres per veure'ns durant 40 minuts amb un vidre entremig. Només per això ja paga la pena haver deixat Soto del Real. El fet d'estar junts, en el mateix mòdul, és positiu. De fet és normal. El que no era normal és el que ens passava a Soto del Real. Amb en Cuixart vàrem estar des del 16 d'octubre fins el 4 de maig separats, no podíem compartir ni una activitat. Excepcionalment coincidíem en algunes visites dels advocats o en dues ocasions que vam coincidir en el trasllat davant el Tribunal Suprem.

Segur que el contacte que ara podem tenir els set presos facilita el diàleg entre nosaltres. Compartim estratègia per encarar els judicis i treballem per aportar missatges compartits per ajudar a orientar l’estratègia política.
 
- Confia que la Fiscalia acabi rebaixant els delictes dels quals se'ls acusa? De moment, sembla que no ho faran.

- No hem tingut una instrucció justa, i la Fiscalia n'és directament responsable. El problema és que està atrapada en les seves pròpies mentides i amb elles ens atrapa a tots. Són centenars els juristes espanyols, molts de renom, que mantenen que els delictes dels quals ens acusen no tenen base. Jo vaig entrar a la presó per ser president de l'ANC i haver encapçalat mobilitzacions de centenars de milers de persones els darrers anys a favor del dret a l'autodeterminació i promoure la independència. La Fiscalia fins ara ha mentit i s'ha inventat un relat amb la violència com a fil conductor per acusar-me de sedició i rebel·lió i mantenir-me a la presó. Que ningú pensi que si al final ens condemnen només per sedició (fins a vuit anys de presó) haurà estat un judici just. Si no hi ha delicte, només l'absolució serà justa.

"Que ningú pensi que si al final ens condemnen només per sedició (fins a vuit anys de presó) haurà estat un judici just. Si no hi ha delicte, només l'absolució serà justa"

- Considera que es pot donar per feta una sentència condemnatòria?

- Jo no dono per perdut el judici. Jo adverteixo que qualsevol altre decisió que no sigui l'absolució serà un abús del Tribunal. Ara bé, si apliquen el dret i es creuen el codi penal, la jurisprudència del Tribunal Constitucional i del mateix Suprem, només hi cap l'absolució. Ni tant sols la desobediència en el cas de Jordi Cuixart i en el meu.

- Quina resposta institucional i ciutadana hi ha d'haver a una condemna a la cúpula del procés?

- Cada cosa al seu temps. Centrem-nos ara en el judici i després ja vindrà el temps per a la sentència. Des d'ara fins que surti la sentència totes les energies han d'anar a consolidar dues idees: no hi ha delicte i, en coherència, l'absolució és l'única sentència justa. Són dues veritats que la immensa majoria de la població catalana pot compartir. Cal deixar clar que en el meu cas i del president d'Òmnium Cultural el que es jutjarà serà l'exercici del dret a manifestar-se, a expressar-se i associar-se. Centrem-nos en aquestes qüestions, que tothom entengui que aquest judici qüestiona els aspectes més bàsics de la llibertat, la democràcia i la justícia.

Si un 70 o un 80% de la societat catalana comparteix aquestes idees no cal que ens preocupem ara per quina resposta donarem a una hipotètica condemna. Si és el cas la resposta arribarà, serà immediata, massiva i cívica. Pensem també ara en com aprofitem el judici per denunciar davant l'opinió pública internacional aquests tics predemocràtics i autoritaris de l'Estat. El judici i la sentència tenen un potencial mobilitzador quasi tan gran com va tenir l'1 d'octubre.

- El president Quim Torra insisteix que no acatarà la sentència. Com es tradueix això a la realitat?

- El que el president Torra ens està dient és que la qüestió de les sentències és un tema de consciència personal. I és exactament això el que hem d'aconseguir que sigui per a un 70 o 80% de la població.

"Si la separació de poders fos real, el clima polític del moment que se celebri el judici no l'hauria d'afectar. Però tots sabem que no serà així, perquè aquest és un judici polític"

- Considera que una tardor calenta, marcada pels aniversaris dels fets d'octubre de l’any passat, i una hipotètica confrontació amb l’Estat, pot perjudicar el futur judicial dels presos?

- El Tribunal Suprem ens jutjarà per uns fets succeïts entre el 20 de setembre i el 27 d'octubre del 2017. Si la separació de poders fos real, el clima polític del moment que se celebri el judici no l'hauria d'afectar. Però tots sabem que no serà així, perquè aquest és un judici polític, Miquel Iceta ho ha corroborat. Però això no ha de condicionar l'acció política. De fet no hem tingut una primavera ni un estiu políticament calent i seguim a la presó. Cal que l'acció política i social tingui sentit en ella mateixa i en una estratègia global, però no que estigui condicionada al judici.
 
- Pedro Sánchez ha posat damunt la taula un referèndum sobre l'autogovern. És suficient? Quina posició ha de tenir l'independentisme davant del diàleg amb l'Estat?

- És obvi que per nosaltres és del tot insuficient i Pedro Sánchez ho sap. Però suposo que ningú serà tan ingenu per esperar que a la primera de canvi, fins i tot abans de començar el diàleg, el president del govern espanyol ens proposi públicament un referèndum d’autodeterminació. No oblidem que a l'altra costat de la taula estem fent política amb un contrincant que ens porta 300 anys d'avantatge en la construcció de l'estat-nació. Res ens serà regalat. Dit això, poso en valor el fet que Pedro Sánchez accepti dues coses: estem davant un conflicte polític i aquest s'ha de resoldre votant en un referèndum. Comparat amb Rajoy la diferència és indiscutible. La nostra posició és clara i inequívoca: estem determinats a defensar l'exercici d'autodeterminació tant com ho estem a exercir el diàleg per fer-ho democràticament.

- Cal tornar a portar el referèndum pactat al Congrés dels Diputats?

- Qui ha de portar al Congrés de Diputats la solució que pugui sortir del diàleg entre la Moncloa i la Generalitat és el govern espanyol, no nosaltres. Aquesta és la diferència entre el període de conflicte que volem tancar i la via de solució que se'ns obre davant. No és Catalunya qui a través de les seves institucions implora generositat al Congrés de Diputats, sinó el propi govern espanyol que d'acord amb la Generalitat proposi una solució democràtica coherent al segle XXI per tancar un conflicte característic del segle XIX. No tinc dubte que una gran majoria, sinó la totalitat, de les més de 2.300.000 persones que van fer possible l'1 d'octubre seran entusiastes avaladors d'un referèndum acordat per determinar el futur polític de Catalunya.

"No tinc dubte que una gran majoria, sinó la totalitat, de les més de 2.300.000 persones que van fer possible l'1 d'octubre seran entusiastes avaladors d'un referèndum acordat"

- Considera que, en cas que Sánchez no accepti -com fins ara- el referèndum acordat, l'independentisme ha de tornar a la via unilateral?

- Si volem donar una oportunitat al diàleg, centrem-nos en el diàleg. Si el diàleg no dona fruits, ja tindrem temps en el futur de parlar de tot el que considerem oportú.

- Al llarg de les últimes setmanes, i com va constatar Torra en una entrevista a TV3, s'ha vist com l'independentisme ha exhibit "ritmes diferents". Quin ha de ser el comú denominador estratègic?

- Més que ritmes diferents el que em preocupa és un excés de tacticisme que observo que existeix. Hi ha qui pensa més en el benefici del propi partit que en els beneficis de la unitat del sobiranisme. És el nostre mal, del qual l'Estat se n'aprofita i ens intenta, a més, confrontar entre nosaltres, jugant a fer uns bons i uns altres dolents. Jo només sé que l'1 d'octubre ha estat el moment on el sobiranisme ha estat més fort. Afirmo que sense la unitat que va representar Junts pel Sí no hagués estat mai possible el referèndum. De la mateixa manera mantinc que si el 21-D haguéssim anat amb una llista conjunta com el 2015, avui l'escenari seria encara millor del que ho és als nostres interessos.

- Com a expresident de l'ANC, considera que l'entitat està actuant d'acord als seus principis fundacionals o bé s'està implicant massa en la política de partits?

- Durant dos anys i mig vaig ser el president de l'ANC. No crec que jo hagi d'opinar sobre l'actual secretariat de l'Assemblea. No ho vaig fer mai mentre vaig ser president amb la meva predecessora ni sobre els secretariats anteriors als quals jo vaig presidir. És una qüestió de sentit comú, lleialtat i respecte a la feina feta per altres companys. Dit això, com a soci de l'ANC em sento plenament identificat i còmode amb les decisions que han pres i les línies de treball que estan impulsant.

"Mantinc que si el 21-D haguéssim anat amb una llista conjunta com el 2015, avui l'escenari seria encara millor del que ho és als nostres interessos"

- Considera que les primàries republicanes són una bona manera d'encarar les municipals?

- Soc partidari de normalitzar l'ús de les primàries com un instrument que reforça la legitimitat democràtica d'aquelles persones que han d’integrar les llistes electorals. En l'actual situació, a més, poden ser útils si serveixen per reforçar candidatures de confluència del sobiranisme amb l'objectiu de guanyar alcaldies que avui no estan a les nostres mans. Barcelona n'és un exemple clar.
 
- Vostè és un dels impulsors de la Crida Nacional per la República. Quan es posarà en marxa? Arribarà a temps per a les municipals?

- No he sentit defensar a cap dels companys de la Crida Nacional que aquesta s'hagi de presentar a les eleccions municipals. L'objectiu de la Crida és sumar voluntats transversals per construir i guanyar la República, tinc la confiança que serà un instrument polític molt poderós però per ser tot això no veig necessari que es presenti a les eleccions municipals del proper any.

- Es convertirà vostè en líder orgànic del moviment? Quin paper hi ha de jugar Carles Puigdemont?

- Anem pas a pas. Primer impulsem la Crida, després donem-li una missió política definida entre els milers de promotors i no dubtem que els lideratges ja sortiran de manera natural. La Crida no pot caure en els errors partidistes dels quals vol fugir. Tenim una oportunitat, que per mi és una obligació, per fer una organització política del segle XXI en una Catalunya on la ciutadania està mobilitzada i empoderada.

- Tenint en compte que ERC no s'hi sumarà i la CUP tampoc, què diria als que situen la Crida com la segona refundació de l'antiga Convergència?

- Que s'equivoquen. Confonen desitjos amb realitat. Ells necessiten que la Crida sigui incorporada en el sistema clàssic de partits polítics. Aquest seria el desig dels partits que se senten més còmodes preservant el seu statu quo tradicional que assumint els temps de canvi. Per entendre'ns, ERC es justifica en la seva actual posició si rivalitza electoralment amb un PDECat. Però quan la Crida trenqui la divisió clàssica i integri en el seu projecte sensibilitats i tradicions de diverses famílies polítiques, entre elles les provinents de l'esquerra social i política del país, les crítiques que volen assimilar la Crida a una nova versió de CDC es mostraran errònies.

"La Crida no pot caure en els errors partidistes dels quals vol fugir. Tenim una oportunitat, que per mi és una obligació, per fer una organització política del segle XXI"

- En clau de relació entre socis: creu que el Govern aguantarà la legislatura?

- No en tinc cap dubte.

- Veu Torra i Aragonès capaços d'aprovar els pressupostos? La CUP ja ha avisat que és a l'oposició i els comuns discrepen del rumb independentista.

- Tinc entès que en les properes setmanes començaran les converses des del Govern per sondejar voluntats. Confio plenament que el vicepresident Aragonès podrà impulsar les condicions i els equilibris pressupostaris per sumar altres grups.

- Si no hi ha pressupostos, cal convocar eleccions?

- No anticipem escenaris no buscats. Confiem que es vertebraran les majories necessàries amb el suport d'altres grups que a més diuen buscar estabilitat. Però que no hi hagi pressupostos no porta necessàriament a convocar noves eleccions.