La història de la Diada nacional és la de Catalunya. Des que el 1886, un grup de patriotes va decidir recordar els caiguts en defensa de les llibertats catalanes d’una manera solemne, Catalunya celebra l’Onze de Setembre. Aquesta setmana s’ha recordat la Diada de Sant Boi del 1976, però abans, molt abans, altres Diades han estat emblemàtiques i alhora generadores de polèmiques i debats nacionals.  

1886: laics i catòlics en pugna  

La celebració de la Diada tal com la commemorem avui és filla de la Renaixença. El Centre Català, el primer partit catalanista modern, va voler fer un homenatge als màrtirs caiguts el 1714 en defensa de Catalunya.  Es va optar per fer una missa a l’església de Santa Maria del Mar, a tocar del Fossar de les Moreres. La cerimònia religiosa la va oficiar el canonge de Vic Jaume Collell. La idea era fer un acte que ara en diríem “transversal”, que aplegués ideologies diverses, com pretenia el Centre Català.

La idea de la missa va desfermar tota mena d’oposicions. En el republicanisme, que començava a aixecar el cap a Catalunya després d’anys de repressió, es va criticar el sentit religiós de la celebració que auspiciava el canonge. Però Collell també va topar amb l’oposició de l’arquebisbat, sensible a les pressions del govern de Madrid. Va poder fer la missa, però no li van autoritzar a fer el sermó que preparava.   

El republicanisme més anticlerical va atacar durament Collell, però Valentí Almirall, fundador del Centre Català, pare del catalanisme modern i forjat en els rengles del republicanisme federal, va defensar la cerimònia a Santa Maria del Mar.

1901: garrotades davant de Casanova
 
La idea d’erigir el monument a Rafael Casanova es va obrir pas quan es preparava l’Exposició Univeral de 1889. Des d’aleshores, va començar a ser un punt de referència del catalanisme que s’estava organitzant. L’any 1901 va ser cabdal per convertir el monument en lloc de trobada del nacionalisme i dels seus detractors. Aquell any, es va presentar en societat la Lliga Regionalista de Prat de la Riba, que es va presentar a les eleccions i va obtenir la primera victòria del catalanisme en unes eleccions. Però a Barcelona, era especialment actiu el republicanisme anticatalanista de Lerroux, que va penetrar amb força a l’Ajuntament de Barcelona en les municipals d’aquell any. L’Onze de Setembre, es van produir greus incidents entre catalanistes i lerrouxistes, obligant a intervenir a la policia.      
 
1923: vigílies d’un cop d’Estat

La celebració de la Diada també va tenir el seu paper en un canvi de règim a Espanya. L’Onze de Setembre de 1923 va ser especial. Barcelona patia des del 1919 una greu crisi social que es va traduir en un enfrontament armat entre pistolers de la patronal i grups armats d’ideologia anarquista. Alhora, les forces catalanistes reclamaven un projecte d’autonomia que no trobava a Madrid cap mena de receptivitat.

L’agitació catalanista anava creixent des del 1919 i en la celebració de la Diada del 1923 va arribar al màxim. Joves d’Acció Catalana, partit nou sorgit de la Lliga, i grups més radicals van proferir crits contra la unitat d’Espanya. Més greu encara, van clamar “Visca Abd-el Krim”, en al·lusió al líder del Rif revoltat contra el colonialisme espanyol a l’Àfrica.

El capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, estava perfilant els últims detalls del cop d’Estat que preparava per als propers dies. I va saber utilitzar amb habilitat la indignació –fàcil de motivar- de sectors de l’oficialitat per al “pronunciamiento” que el 13 de setembre el va dur al poder a Espanya.

1935: la Lliga, xiulada

Amb la Segona  República i la instauració de la Generalitat, amb Francesc Macià a la presidència, va iniciar-se un període de relativa normalitat. La Diada va tenir el reconeixement que li pertocava com a gran festa nacional. Però l’autonomia va durar poc. Després dels Fets del 6 d’Octubre, amb la revolta del president Companys contra el govern de dretes instaurat a Madrid, l’autonomia va ser suspesa.

La Generalitat va quedar en mans de polítics conservadors i la Lliga va recuperar posicions. En la Diada de 1935, amb l’autonomia suspesa, els màxims dirigents de la Lliga, aliats del govern de dreta a Madrid, van patir una xiulada sorollosa.  Les contradiccions ideològiques de la Lliga –catalanistes però sobretot conservadors- eren evidents.
 
Guerra Civil: la CNT porta flors a Rafael Casanova  

La Guerra Civil va sacsejar tots els fonaments de la societat catalana. També va mostrar estampes que haguessin estat increïbles pocs anys abans. Mentre figures del vell catalanisme havien de fugir per por a la repressió d’escamots incontrolats, la República unia gent d’ideologies ben dispars. Per això es va produir el fet sorprenent d’una CNT, el gran sindicat anarcosindicalista, retent homenatge a Rafel Casanova, a qui poc abans insultaven com a exponent de la Catalunya burgesa.