Un any per aconseguir una xifra. Això és el que ha costat conèixer l'import que va pagar la marca Louis Vuitton a l'Ajuntament de Barcelona per organitzar una desfilada al Park Güell, en el marc de la Copa Amèrica de Vela. Segons ha pogut saber Nació, la quantitat definitiva que l'empresa va abonar és de 573.000 euros. La xifra, aportada ara per fonts oficials del consistori, surt de la suma d'un reguitzell de compromisos establerts en un contracte entre la companyia internacional i l'empresa pública Barcelona Serveis Municipals (BSM) als quals també ha tingut accés aquest diari.

Per arribar-hi han calgut diverses peticions d'accés a la informació pública d'acord amb la llei de transparència catalana. L'Ajuntament assegurava que no les podia facilitar perquè la informació estava subjecta a una "clàusula de confidencialitat" que finalment s'ha anat desfent. Ara, doncs, s'aclareix l'últim serrell sobre un esdeveniment atractiu per al sector de la moda i la promoció de la ciutat, però que va incomodar una part del veïnat. 

El Park Güell té un tarannà particular. Tant és així que al sector de l'audiovisual del país corre un relat que exemplifica les reticències de tancar el recinte i alterar els seus usos habituals. L'anècdota es remunta als preparatius de Vicky Cristina Barcelona, de Woody Allen, i comença detallant que la intenció dels responsables era, de bon inici, gravar una seqüència al parc obra d'Antoni Gaudí. Malgrat el renom del director, la participació d'una actriu internacional com Scarlett Johanson i la implicació d'altres figures com Penélope Cruz o Javier Bardem, el missatge de l'Ajuntament va ser clar: el Park Güell, de titularitat pública, no es podia reservar per al rodatge d'una pel·lícula. Aquest fracàs logístic, però, ho esguerrava tot, pensaven els encarregats dels exteriors. I va arribar la conversa que ho va capgirar tot. "Et juro que si no em deixes rodar al Park Güell, m'enduc la pel·lícula i es dirà Vicky Cristina Madrid", hauria pronunciat un dels responsables del film. El cas és que el gest, escrupolosament cert o inflat per l'èpica del boca-orella, va funcionar i els trencadissos de Gaudí van formar part de la pel·lícula. El tràmit va requerir pressions i excepcionalitat.

Des de llavors, la reserva d'alguna zona de l'espai patrimonial per a esdeveniments o rodatges ha continuat especialment restringida. Només les propostes amb "finalitats científiques o formatives vinculades al patrimoni", o les activitats artístiques "excepcionals i amb finalitats no lucratives" podien optar a la zona. Així ho establia la normativa municipal de la ciutat jardí, catalogada com a Patrimoni de la Humanitat des del 1984.

El conveni amb la Copa Amèrica, facilitador

Per això era excepcional, 17 anys més tard d'aquell rodatge, que el Park Güell se cedís sencer, aquesta vegada amb un decret a mida enllestit per l'Ajuntament, per a la desfilada de models de Louis Vuitton. Segons la documentació municipal, el permís es va concedir en assumir una excepcionalitat justificada i que formaria part de la Copa Amèrica, un esdeveniment "d'interès per a Barcelona".

Això, a més, donava continuïtat a una idea plasmada en un conveni del juny del 2023 en què les administracions -també l'Ajuntament liderat llavors per Ada Colau- es comprometien a "impulsar els procediments corresponents i a atorgar les llicències o autoritzacions necessàries per acollir i desenvolupar" els esdeveniments de la competició o la seva promoció, de la qual Louis Vuitton era el principal patrocinador. Això incloïa també "l'ús d'edificis, instal·lacions i infraestructures" de propietat municipal, tal com va informar Eldiario.es. Un any més tard, i ja havent-se celebrat la desfilada, la gran incògnita era sota quines condicions s'havia cedit l'espai. 

Resistències municipals

Per protegir el pacte amb la firma de luxe, l'Ajuntament va negar-se reiteradament a respondre les peticions d'accés a la informació pública, tant d'aquest diari com d'altres mitjans. Fonts municipals sostenien llavors que els interessos econòmics i de competència vinculats a la cessió d'espais singulars, com també passa amb els concerts de l'Estadi Olímpic, prevalien per sobre de la transparència que es pot demanar a l'administració.

Ara bé, quan una administració rebutja aportar dades que impliquen el sector públic, pot intervenir un òrgan independent que revisa aquests casos i n'emet un dictamen. Es tracta de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP). Després que Nació contactés amb aquest organisme, la GAIP va iniciar una mediació, i els serveis municipals d'entrada van denegar explicar què havia pagat Louis Vuitton. Setmanes més tard, l'abril del 2025, l'Ajuntament de Barcelona fa un tomb -com a reacció a l'avenç del tràmit de la GAIP- i ha aportat finalment el detall de les tarifes preservades durant mesos.

Els detalls de l'acord

Així, el document oficial facilitat a aquest diari estableix que la compensació pel tancament total del parc, com va ser el cas, seria de 150.000 euros per dia, mentre que la contrapartida per unes afectacions parcials es rebaixaria a 25.000 euros per dia. A més, l'ús de l'aparcament com a plataforma logística per preparar l'esdeveniment també tindria una tarifa pròpia: 10.000 euros per cada dia que quedés ocupat. 

A banda, s'havia de valorar també el cost dels treballadors municipals implicats en les tasques al voltant de la desfilada de Louis Vuitton. En aquest cas, l'acord mencionava explícitament el preu per persona, hora, i categoria professional. Així, es feien constar els imports dels serveis de neteja, seguretat i control d'accessos. En concret, les tarifes anaven des dels 30 euros per hora de la figura dels coordinadors de seguretat fins als 15,93 euros per hora dels auxiliars de serveis de seguretat.   

Si se sumen tots els conceptes, i si es té en compte que l'empresa va requerir l'ocupació parcial del Park Güell des d'almenys 10 dies abans del dia de la desfilada, s'arriba la xifra final de 573.000 euros. Aquest és l'import que l'Ajuntament va rebre de la companyia internacional. De fet, a banda d'aquest import contemplat pels conceptes de l'acord inicial, les tasques de preparació de l'esdeveniment ja van ocupar titulars pels desperfectes a una escala per un "error humà". Davant aquesta destrossa parcial d'un mur d'un espai patrimonial protegit, Louis Vuitton va pagar 3.552 euros per reparar la construcció malmesa.

El dia previ a la desfilada, així com el 23 de maig, mateix dia de l'acte de la firma francesa, es van anul·lar totes les visites a la zona monumental, de les més concorregudes de turistes. A banda, es va tancar el parc, amb horaris diferenciats, també aquelles dues tardes. I, a més, es va haver d'alterar la mobilitat i les possibilitats d'aparcar per al veïnat durant el dia de l'esdeveniment. Només en entrades (els veïns del barri no en paguen) l'espai va recaptar 34,7 milions d'euros el 2023. És excepcional que l'Ajuntament llogui el Park Güell, però no altres espais emblemàtics, tal com consta al web de l'Institut de Cultura. Hi ha a disposició, entre d'altres, el Born CC, el Castell de Montjuïc, el Saló del Tinell o el monestir de Pedralbes. El més car és llogar tot un dia el Born un dia: s'han de pagar 15.540 euros.

Projecció internacional i protestes veïnals

Tot plegat va deixar a la ciutat un gran esdeveniment -amb convidats com Ana de Armas, Xavi Hernández, Rafael Nadal, Jaden Smith o Victoria Federica de Marichalar- que va servir per presentar la col·lecció "Creuer 2025" de Louis Vuitton, dissenyada pel modista Nicolas Ghesquièreel. L'acte, que de portes endins va ser plàcid, va deixar Jaume Collboni satisfet. L'endemà reivindicava la desfilada com un èxit internacional que "impulsa i projecta" el valor de la moda a Barcelona. Era el primer gran acte relacionat amb la Copa Amèrica, que va realitzar el gruix de l'activitat esportiva entre agost i octubre.

De portes enfora, en l'entorn del Park Güell els missatges eren diferents. Com a resposta a la cessió per a un esdeveniment privat d'una marca de luxe, centenars de veïns van sortir al carrer. Cantaven "els nostres barris no són una passarel·la" i assenyalaven el que, a parer seu, era el fons del problema. "És aberrant que un patrimoni de la humanitat se cedeixi a un dels homes més rics del planeta perquè faci un xou que l'únic que fa és turistificar més la ciutat, i deixar patent que qui té poder té l'administració als seus peus i pot fer el que li roti", deia David Mar, membre del Consell Veïnal del Turó de la Rovira, entitat implicada en la protesta, juntament amb col·lectius com ara Recuperem la Salut o l'Associació de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT). Les protestes van ser respostes amb un visible dispositiu d'antiavalots dels Mossos, que van acabar protagonitzant càrregues amb un balanç d'un detingut i alguns ferits.