10
de novembre
de
2023, 20:45
Actualitzat:
20:57h
L'endemà de la rúbrica de l'acord entre Junts i el PSOE, la formació de Carles Puigdemont ha celebrat un consell nacional híbrid -presencial i telemàtic- per validar l'entesa i convocar la militància a una consulta que s'allargarà durant tot el cap de setmana. La reunió s'ha allargat més d'una hora i ha estat a porta tancada. En les darreres hores, tots els pesos pesants del partit han tancat files amb l'acord i han mirat de defensar-ne els punts forts davant d'un entorn que, almenys a les xarxes, es movia entre el suport i l'estupefacció. Junts traslladarà a les bases aquesta pregunta: "Ratifiques l'acord signat a Brussel·les entre Junts per Catalunya i el PSOE, en què s'estableixen tant les condicions com els mecanismes per a la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l'estat espanyol i en què plantejarem un referèndum d'autodeterminació?".
Es tracta d'una pregunta que incideix en els aspectes dels quals Junts es pot felicitar més de l'acord amb el PSOE. En primer lloc, el fet que es treballi per resoldre el conflicte polític en el marc de la negociació amb l'Estat, i que aquesta negociació es digui a terme amb un mecanisme "internacional" de verificació. A això s'hi suma el fet que el partit ja ha fet públic que en la primera trobada hi plantejarà un referèndum a través de vies constitucionals. El consell nacional, segons diverses fonts presencials consultades per Nació, s'ha celebrat pràcticament sense fissures. Només membres del corrent més d'esquerres han plantejat dubtes, però igualment han indicat que votaran a favor en la consulta. La pregunta, de fet, està orientada per tal que la militància s'hi posicioni a favor, en la línia del que ha treballat Puigdemont des de l'exili.
L'entesa disposa de més elements, com ara el mecanisme "internacional" per vetllar pel diàleg que s'establirà entre el PSOE i Junts. La primera trobada se celebrarà aquest mateix mes de novembre a Brussel·les, per tal que hi pugui assistir Puigdemont. Junts hi defensarà la celebració d'un referèndum sobre la independència dins del marc constitucional -a través de l'article 92 de la Carta Magna-, i també que Catalunya recapti el 100% dels impostos. Pel que fa al PSOE, s'oferirà desenvolupar l'Estatut aprovat el 2006 i estudiar millores en el finançament.
Al llarg de les converses també hi ha hagut dos actors rellevants: Turull, que gaudeix d'una experiència notable en tot tipus de converses amb altres partit; i Gonzalo Boye, advocat de l'expresident de la Generalitat. Quan tot semblava tancat, l'acusació de terrorisme per part de l'Audiència Nacional contra Puigdemont va obligar a apujar les prevencions amb la llei d'amnistia. En aquesta llei, finalment, s'hi podran encabir els casos de lawfare, sempre i quan es puguin defensar en el marc de dues comissions d'investigació que hi haurà al Congrés.
En clau interna, no ha passat desapercebut el paper menor de la presidenta de Junts, Laura Borràs, en les converses amb el PSOE. No ha aparegut en cap fotografia amb els socialistes i tampoc amb el PNB, que s'ha coordinat amb Junts en els últims mesos. Sí que ha participat en totes les trobades de la permanent -a la Catalunya Nord i a Brussel·les- on s'ha abordat el tram final del document signat aquest dijous. En l'última consulta interna, Borràs va defensar sortir del Govern. Ara, l'expresidenta del Parlament avala l'acord tot i haver estat una de les veus més crítiques amb ERC per haver dotat d'estabilitat el govern espanyol els últims quatre anys. De fet, el 2020 es va mostrar orgullosa de votar no a la investidura de Sánchez.
Es tracta d'una pregunta que incideix en els aspectes dels quals Junts es pot felicitar més de l'acord amb el PSOE. En primer lloc, el fet que es treballi per resoldre el conflicte polític en el marc de la negociació amb l'Estat, i que aquesta negociació es digui a terme amb un mecanisme "internacional" de verificació. A això s'hi suma el fet que el partit ja ha fet públic que en la primera trobada hi plantejarà un referèndum a través de vies constitucionals. El consell nacional, segons diverses fonts presencials consultades per Nació, s'ha celebrat pràcticament sense fissures. Només membres del corrent més d'esquerres han plantejat dubtes, però igualment han indicat que votaran a favor en la consulta. La pregunta, de fet, està orientada per tal que la militància s'hi posicioni a favor, en la línia del que ha treballat Puigdemont des de l'exili.
Oportunitat per resoldre un "conflicte històric"
Després de dies de negociacions a Brussel·les, finalment ahir dijous es va procedir a la signatura de l'acord. Als papers hi apareixen dos noms: Jordi Turull, secretari general de Junts, i Santos Cerdán, secretari d'organització del PSOE. Puigdemont no hi surt perquè no ocupa cap càrrec orgànic a la formació que va fundar l'estiu del 2020, tot i que ha liderat les converses amb el consentiment de tota la cúpula. El pacte estipula que existeix una oportunitat per resoldre un "conflicte històric" a canvi de contribuir a la governabilitat de l'Estat. Si no es compleixen els acords, però, l'expresident ja ha advertit que decauran els compromisos establerts.L'entesa disposa de més elements, com ara el mecanisme "internacional" per vetllar pel diàleg que s'establirà entre el PSOE i Junts. La primera trobada se celebrarà aquest mateix mes de novembre a Brussel·les, per tal que hi pugui assistir Puigdemont. Junts hi defensarà la celebració d'un referèndum sobre la independència dins del marc constitucional -a través de l'article 92 de la Carta Magna-, i també que Catalunya recapti el 100% dels impostos. Pel que fa al PSOE, s'oferirà desenvolupar l'Estatut aprovat el 2006 i estudiar millores en el finançament.
El paper de Puigdemont
La negociació ha estat la constatació que Puigdemont, tot i haver deixat la presidència de Junts la primavera de l'any passat -en teoria per dedicar-se al Consell de la República, ara en fase de repensament precisament per l'acord d'investidura-, continua sent el líder del partit. Just després de les eleccions del 23-J es va posar al capdavant de les converses, que primer van cristal·litzar en la tria de Francina Armengol com a presidenta del Congrés dels Diputats. Aquella decisió es va prendre a canvi de l'oficialitat del català a Europa, que encara no s'ha concretat.Jordi Turull, en el consell nacional. Foto: Junts
Al llarg de les converses també hi ha hagut dos actors rellevants: Turull, que gaudeix d'una experiència notable en tot tipus de converses amb altres partit; i Gonzalo Boye, advocat de l'expresident de la Generalitat. Quan tot semblava tancat, l'acusació de terrorisme per part de l'Audiència Nacional contra Puigdemont va obligar a apujar les prevencions amb la llei d'amnistia. En aquesta llei, finalment, s'hi podran encabir els casos de lawfare, sempre i quan es puguin defensar en el marc de dues comissions d'investigació que hi haurà al Congrés.
En clau interna, no ha passat desapercebut el paper menor de la presidenta de Junts, Laura Borràs, en les converses amb el PSOE. No ha aparegut en cap fotografia amb els socialistes i tampoc amb el PNB, que s'ha coordinat amb Junts en els últims mesos. Sí que ha participat en totes les trobades de la permanent -a la Catalunya Nord i a Brussel·les- on s'ha abordat el tram final del document signat aquest dijous. En l'última consulta interna, Borràs va defensar sortir del Govern. Ara, l'expresidenta del Parlament avala l'acord tot i haver estat una de les veus més crítiques amb ERC per haver dotat d'estabilitat el govern espanyol els últims quatre anys. De fet, el 2020 es va mostrar orgullosa de votar no a la investidura de Sánchez.