Durant els primers compassos a Palau, Carles Puigdemont va tenir intenció d'acostar-se a Ada Colau per superar la mala relació que mantenien l'alcaldessa de Barcelona i el seu predecessor en el càrrec, Artur Mas. En la primera trobada que van celebrar, Puigdemont li va demanar a Colau que s'impliqués directament en el procés constituent -en aquell moment la idea del referèndum es donava per superada, un cop concretades les eleccions plebiscitàries del 27-S- i es va arribar a un acord per anar retornant gradualment el deute de la Generalitat amb el consistori. Era l'inici d'una relació de "sintonia" -així ho han admès durant mesos les dues parts- que ara trontolla en el moment en què el referèndum de la tardor s'encamina cap a la fase decisiva.

Què ha fet variar la situació? Dos elements que encara no estan resolts i en què les posicions no són coincidents. La primera i més evident és l'actuació del Govern en relació al cas Palau, tenint en compte que la Generalitat no es vol personar contra CDC fins que no hi hagi una sentència ferma. L'Ajuntament, de fet, ja s'ha posat en contacte amb la Fiscalia per fer conèixer la seva posició. Està previst que aquest dimecres el fiscal Emilio Sánchez Ulled faci públiques les conclusions del cas i la petició de condemnes, tot i que el consistori ha demanat que s'ajorni per poder tornar a reunir el Consorci de la institució cultural i intentar que el Govern voti a favor que l'òrgan de representació del Palau inculpi CDC.

La segona pugna, de menor intensitat, és el caos que es viu últimament al control de passaports de l'aeroport del Prat. Segons sostenen a Palau, Colau mantenia un "silenci còmplice" que ha estat trencat pel tinent d'alcalde Jaume Collboni aquesta mateixa tarda. Palau i aeroport, doncs, són els elements que han distanciat públicament Puigdemont i l'alcaldessa de la capital.
 
A la Generalitat, per exemple, no va agradar gens la carta que Colau els va enviar per tal d'urgir a una reunió del Consorci del Palau en què es decidís la inculpació de Convergència. Segons la consellera de la Presidència, Neus Munté, la missiva es va filtrar a la premsa abans d'arribar a Palau, i això suposa actuar d'una manera que no és "honesta", segons ha indicat en la roda de premsa posterior al consell executiu. L'argumentari de l'executiu passa per dir que Colau, com a vicepresidenta del Consorci, pot convocar una trobada "amb cinc dies d'antel·lació". Puigdemont ha fet costat explícitament al conseller de Cultura, Santi Vila -un dels tres representants del Govern al Consorci- i durant la reunió del gabinet s'ha acordat una posició "unànime" que no modifica el plantejament de no inculpar Convergència fins que no hi hagi sentència.

En aquest cas concret, fonts del PDECat sostenen que ha exigit "connivència" entre ERC i els "comuns" per tal de desgastar les noves sigles nacionalistes. "S'han passat", destaca a NacióDigital un alt dirigent consultat, que ressalta la "deslleialtat" dels republicans. Aquestes afirmacions -fetes en privat- contrasten amb el nou esperit que Puigdemont i Oriol Junqueras han volgut imprimir a la fase final del camí cap al referèndum, marcada pel document de compromís signat per tots els consellers i els alts càrrecs de la Generalitat. El pacte, que inclou més coordinació i no airejar les diferències, s'ha anat esberlant a mida que creixia la polèmica pel cas Palau.

Ampliació de majories

Tot i les últimes discrepàncies, Puigdemont seguirà insistint per tal que els "comuns" se sumin al referèndum unilateral quan es constati que l'Estat no vol negociar el dret a decidir. El president va decidir, entre diverses raons, constituir el Pacte Nacional pel Referèndum amb la intenció de recomposar la unitat del bloc sobiranista i satisfer l'espai polític de Colau, que s'ha endut la victòria en les dues últimes eleccions al Congrés dels Diputats amb el dret a decidir com a bandera. La feina del Pacte es tanca aquest divendres amb un acte que servirà per exhibir el mig milió de signatures a favor de la consulta acordada i per mandatar Puigdemont a presentar-les davant Rajoy.

El president viatjarà dilluns a Madrid acompanyat per Junqueras i el conseller Raül Romeva per fer-hi una conferència sobre el referèndum a la qual estan convidats tots els membres del govern espanyol. L'escenari més probable és que cap d'ells hi sigui. En el moment en què hi hagi resposta -ja sigui una negativa evident o bé "silenci administratiu", com va dir Puigdemont divendres al vespre- s'activarà la via unilateral. En aquest context cal emmarcar la compra d'urnes, ja en mans de la Fiscalia, i les ordres que s'estan donant al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) per preparar la part tècnica de l'organització i el recompte.
  Amb la negativa de Madrid sota el braç, Puigdemont arrencarà les negociacions definitives amb tots els actors sobiranistes per posar data i pregunta al referèndum. La data que apareix en totes les converses és l'1 d'octubre, però encara no està tancat. El president no vol anar a Madrid amb els termes de la votació ja fixats per mostrar voluntat sincera de diàleg, tot i que l'assumpte ja s'ha tractat internament. L'inici de la via unilateral es desgranarà en dos procediments: dotar la consulta de totes les garanties internacionals necessàries i, de passada, sumar les bases dels "comuns" fins al final del camí. La sintonia entre Colau i Puigdemont influirà en la fase final del procés.