L'altra enemistat íntima: ERC i comuns

• El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
• Puigdemont podrà ser candidat i tornar per al ple d'investidura?
• Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
• Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament

En política, la distància també s'explica a partir de l'erosió de les relacions personals. Un detall per entendre l'oceà que avui separa ERC i els comuns, enemistats al Parlament i també a l'Ajuntament de Barcelona, fredor que també es percep al Congrés dels Diputats. Tot i que els comuns han perseguit un govern ampli d'esquerres a Barcelona, Ada Colau i Elisenda Alamany no s'han intercanviat missatges ni trucades des de les eleccions de la primavera passada. Sense parlar és difícil bastir un tripartit.

La irritació entre els dos espais polítics ha supurat els últims dies amb acusacions creuades en públic, encadenades després del final abrupte de la legislatura, resolt per Aragonès amb la convocatòria d'eleccions el 12 de maig. El president de la Generalitat va repetir dimecres i dijous que la decisió dels comuns amb els pressupostos havia estat una "irresponsabilitat". I Colau, assenyalada per ERC com a protagonista en el xoc pels comptes, va respondre divendres que Aragonès no li podia atribuir els seus "fracassos". L'exalcaldessa de Barcelona fins i tot va insinuar que, amb la decisió d'avançar les eleccions al maig, ERC perseguia torpedinar la candidatura de Carles Puigdemont. El dard va evidenciar la incomoditat creixent de Colau amb els republicans, a qui ja havia acusat d'haver vetat els comuns en un eventual govern ampli a Barcelona. Una operació que ara no es produirà, perquè el clima electoral a Catalunya ha torpedinat un bipartit entre el PSC de Jaume Collboni i el grup municipal d'Alamany.
  
S'acumulen ferides sense cicatritzar. Les relacions personals deteriorades es mesclen amb les diferències polítiques, tot i ser espais fronterers, amb similituds ideològiques. ERC i comuns fa temps que viuen d'esquena, perquè competeixen més que col·laboren, relació plena de retrets només salpebrada per acords puntuals. Hi havia hagut enteses en el passat amb els pressupostos de la Generalitat -els comptes del 2022 i 2023-, pactes traslladats també a l'Ajuntament de Barcelona en l'últim mandat de Colau.

Però la col·laboració i l'afinitat ideològica mai s'ha traduït en confiança plena. El salt a governar plegats no s'ha materialitzat -ni al país ni a la capital-, per molt que a ERC hi ha dirigents que se sentirien més còmodes compartint govern amb els comuns que amb Junts, soci en els anys de procés. Fins ara, els de Colau han limitat les seves aliances al PSC i els republicans tampoc han sortit de la zona de confort.

El matrimoni de govern ERC-comuns no ha acabat mai de veure la llum. I s'han acumulat greuges. Aquesta setmana hi hagut dirigents, a banda i banda, que han recuperat la llista de moments en què els acostaments van acabar de les pitjors de les maneres. A les files republicanes couen els moviments de l'exalcaldessa que els van apartar en dues ocasions del govern de Barcelona -amb Ernest Maragall com a principal damnificat el 2019 i el 2023- i s'assenyala la condició dels comuns de crossa del PSC, amb moments tan recordats com el de la investidura de Collboni.

I els comuns també enumeren ferides quan posen el retrovisor. Acusen ERC de no haver volgut, en cap moment, compartir govern a Barcelona -tampoc en el mandat iniciat el 2019-, d'enterrar les opcions de ser socis a l'executiu a la Generalitat quan havia estat possible, de prioritzar sempre Podem com a interlocutor al Congrés i posar en risc la reforma laboral de Yolanda Díaz -és coneguda la distància amb Gabriel Rufián- i, finalment, de pessigar a l'espai polític amb fitxatges com els d'Alamany -antiga portaveu parlamentària d'En Comú Podem- o Gemma Ubasart, la primera secretària general de Podem Catalunya i avui consellera de Justícia.
   
L'enemistat íntima que ha condicionat la política catalana en l'última dècada ha estat la que han protagonitzat ERC i Junts, batalla que es reproduirà el 12-M si Aragonès i Puigdemont es tornen a enfrontar a les urnes. Però l'enemistat íntima a l'esquerra catalana no és menor. La d'ERC i comuns és avui una relació tòxica.