Les enquestes han posat les coses difícils a Convergència Democràtica en aquestes eleccions espanyoles. El 20-D va assolir per poc el 15% dels vots a Catalunya i vuit diputats, cosa que va permetre preservar el grup parlamentari al Congrés. Perdre’l el 26-J tindria un significat més enllà dels mals resultats: per primer cop, Convergència no disposaria d’un grup propi al Congrés.
Segons l’enquesta del CIS, CDC –que aquest cop es presenta amb les seves sigles en exclusiva- podria obtenir 6-7 diputats, el que deixaria les coses molt costerudes per mantenir el grup parlamentari.
El grup de Minoria Catalana ha estat un clàssic de la política parlamentària. No va ser així inicialment. En el moment de constituir-se les Corts després de les eleccions de juny, es va decidir, a proposta del PSOE, que els grups havien de tenir quinze diputats. No hi havia altra i això va forçar la creació d’un grup basc-català que va aplegar PNB, CDC i els seus aliats de la coalició del Pacte Democràtic (l’EDC de Trias Fargas i el PSC-reagrupament) més els dos diputats d’ERC i el d’UDC. Uns mesos després, però, es va modificar el reglament i es va facilitar la formació de més grups en cas que una força obtingués un 20% en el conjunt de les demarcacions on es presentés i més de 250.000 vots.
Des del 1979, amb la coalició CiU ja formada, totes les legislatures espanyoles han tingut un grup de Minoria Catalana. Al llarg d’aquestes dècades, aquest grup ha simbolitzat, primer amb Miquel Roca i després amb Josep Antoni Duran i Lleida, la intervenció del catalanisme en la política espanyola. La possible pèrdua del grup seria tot un canvi d’època.
El topall de l’article 23
L’article 23 del reglament del Congrés estableix que per formar un grup propi a la cambra calen quinze diputats. Tot seguit, inclou un seguit d’opcions: també es podran constituir en grup les formacions que hagin obtingut un 5% de vots a tot l’Estat, o “el 15% dels vots corresponents a les circumscripcions en què haguessin presentat candidatura”. ERC i Democràcia i Llibertat (que incloïa CDC) van arribar al 15% dels vots a Catalunya però no a totes les quatre demarcacions. A Barcelona, totes dues forces sobiranistes van quedar una mica per sota. Hi va haver estira-i-arronses i els dos grups van perillar. Però finalment es va imposar una lectura no restrictiva del reglament, i els dos grups es van poder constituir amb l’acord de PP i PSOE.
Al Senat, també hi va haver un pols entre les formacions sobiranistes i els dos grans partits sobre la constitució dels grups de la cambra. Ni Esquerra ni DL arribaven als deu senadors que permeten formar un grup propi. En aquest cas, el PSOE va “deixar” dos senadors a cada grup i va facilitar, d’aquesta manera, que poguessin constituir-se sense anar al grup mixt.
Mantenir el grup al Congrés, un repte per CDC
Política
L'exigència d’un 15% dels vots per formar grup propi dificulta l’objectiu de Convergència | Des del 1977 ha existit un grup català liderat pels convergents
ARA A PORTADA
-
Política Sánchez i Feijóo, un cara a cara per mobilitzar amb l'habitatge i la corrupció de fons Ferran Casas i Manresa | Neus Climent
-
-
Política Segona entrega de Puigdemont a «El Mundo»: la «por» a Vox i una foto amb Sánchez Oriol March
-
-
Política Tots els dits assenyalen Gonzalo Boye per l'aparició de Puigdemont a «El Mundo» Oriol March
Publicat el
17 de juny de 2016 a
les 17:27
Actualitzat el
17 de juny de 2016 a les
19:13
Et pot interessar
-
Política
«Espanya decideix el 29-N si se suïcida»: el terratrèmol Ayuso sacseja la Plaça Artós
-
Política
Illa situa Junts «al mig de PP i Vox»: «Perjudica Catalunya»
-
Política
Caladors
-
Política
L'escenari d'un govern PP-Vox accentua les diferències a l'Església espanyola
-
Política
Què hi ha de cert en la promesa de Feijóo de construir un milió d'habitatges?
-
Política
Els empadronaments irregulars no proven un frau electoral: per a votar el 29-N cal tenir nacionalitat espanyola
