Pascual Iranzo (Barcelona, 1930) és perruquer. Va heretar el negoci del pare a finals dels anys quaranta i es pot dir que ha conduït l'art de la perruqueria de la negror de la postguerra a un futur que sense ell s'escriuria diferent. Mescla renaixentista de filòsof de l'estètica, psicòleg de la natura humana i guardià dels secrets de l'alta societat, ha estat perruquer de Joan Carles I, Emilio Botín, Pasqual Maragall, García Márquez... Pascual Iranzo, mestre de l'elegància, segueix amb preocupació els esdeveniments polítics, convençut que les formes no són un aspecte trivial.  

- Com contempla la situació política des d'un punt de vista estètic?

- Estem en una situació que no és normal. Espanya és un país surrealista. És normal que hi hagi un Govern a la presó i un president a l'exili? Diuen que no va fer el que havia de fer, que va incomplir la llei. Jo preguntaria: aquesta llei qui la va fer i per què? Si de cas, aconsellaria el que deien els grecs: massa de res. Perquè quan hi ha massa d'una cosa, es trenca l'equilibri, l'harmonia.

[blockquote]"L'1-O l'Estat va perdre moltes batalles, també la de l'estètica. No escoltar els sentiments d'un poble és molt greu"[/blockquote]
- L'1-O l'Estat va perdre la batalla de l'estètica?

- L'Estat va perdre moltes batalles l'1-O, també la de l'estètica. I va perdre la batalla de la dignitat. No escoltar els sentiments d'un poble i no voler comprendre'l és molt greu. És negar la convivència.

- Quin sentiment li provoca un president a l'exili i consellers i dirigents a la presó?

- Em provoca indignació. Els sentiments profunds d'un poble se senten tocats. Em recorda que no sóc ciutadà britànic...

- Ha estat durant més de 30 anys perruquer de Joan Carles I. Encara ho és?

- Ho continuem sent. Ara ho és un deixeble meu.
 
- Com és el monarca emèrit? Què li va sorprendre més del personatge?

- No em va sorprendre. Es un home bondadós, cordial, demòcrata i molt respectuós amb els demés. No entrem en petits detalls. L´equilibri que es va establir a Espanya a la transició el va iniciar i conduir ell dialogant amb polítics molt diferents en les seves idees com Santiago Carrillo, Felipe González, Adolfo Suárez i tota la gent que volien fer una societat diferent.  Això va ser una actitud molt intel·ligent.

[blockquote]"De seguida es veu que Felip VI no ve a Iranzo"[/blockquote]
- Felip VI no ha reclamat els seus serveis?

- De seguida es veu que no ve a Iranzo. Porta els cabells massa curts. Es un estil que no inspira modernitat. Però es elegant en la seva expressivitat corporal, tot i que hauria de portar un altre pentinat, segons la meva opinió.

- Ha escrit i pensat molt sobre la seducció. Què és la seducció?

- Si, tinc un llibre titulat Vers la seducció. Però la seducció és quelcom intangible, eteri, inefable... que es veu i percep però que no es pot definir amb paraules.

- Es pot ensenyar?

- Crec que no. Es pot suggerir sobre gestos, mirades, tons de veu, etc.

- Defineixi'm alguns dirigents polítics pel seu pentinat. Què li comunica Mariano Rajoy? El sedueix?

- Jo tinc un profund respecte per tothom, això en primer lloc. La imatge de Rajoy delata que és un home carregat de dubtes. No genera seducció. La seva imatge és arcaica, no inspira modernitat ni futur.

[blockquote]"El president Puigdemont traspua sinceritat i autenticitat, que no me'l toquin"[/blockquote]
- Com valora la imatge del president Puigdemont?  

- El president Puigdemont és una persona elegant en les seves formes i maneres d´expressar-se. Té una bona imatge, tot i que es podria millorar. Transmet que estima Catalunya, traspua sinceritat i autenticitat. El seu pentinat no respon a cap estil en concret, és el seu propi estil, transmet modernitat per la seva espontaneïtat. Que no em toquin al president Puigdemont. El que passa és que en aquest país hi ha molta por a expressar les opinions.

Iranzo, en la perruqueria que té al carrer de Ganduxer.  Foto: Mariona Batllés

- La por és un sentiment dominant?

- Per entendre la por d'aquest país hem de pensar en el franquisme, que és d'on ve la por. És una cosa que ha quedat. Tothom pot tenir les seves pors, però mirem altres societats europees. Fixem-nos en la societat anglesa. Vostè creu que té por? No en té. Una de les darreres dictadures d'Europa és la franquista. La por és el que priva la llibertat més íntima de l'individu a expressar-se.   

- I Ada Colau? Des que va arribar a l'alcaldia, la seva imatge s'ha anat fent més clàssica.

- Sí, des que és alcaldessa la seva imatge es més clàssica. Crec que Ada Colau és una persona que encara està buscant una imatge pròpia que sedueixi i inspiri modernitat i futur, però encara no l'ha trobada. Ha de tenir clar que és alcaldessa d'una de les ciutats més importants de la Mediterrània i hauria de transmetre modernitat i elegància.

[blockquote]"Arrimadas? Una persona que aspira a dirigir un poble com Catalunya ha de tenir un altre discurs"[/blockquote]
- Inés Arrimadas.

- Una persona que aspira a dirigir un poble tan important i creatiu com el de Catalunya ha de tenir un altre discurs. Té una bona imatge pel que el seu partit vol transmetre.

- Pentinant tants cabells, ha endreçat també alguns caps?  

- Home, qui te problemes de caràcter ha de anar al psiquiatra, no al perruquer. Jo soc  un intèrpret de les circumstàncies de la vida, això sí. Soc conseller i especialista en imatge personal i expressió corporal.  Ara estic acabant un llibre sobre això.

- Com es titularà?

- Encara no ho tinc clar, por ser quelcom entorn a la imatge humana i com aquesta sedueix als demés.

- Els italians tenen fama de ser dels més elegants d'Europa. Quin lloc ocupem els catalans en aquest rànquing?

- Els catalans, en general, encara no som protagonistes principals en aquest camp. Itàlia, sí, tot i que cal desconfiar dels tòpics que tenen acceptació massiva. Però som un poble elegant en un aspecte important: el de l'acollida dels demés.