Després d'una dècada de procés, la política catalana s'havia acostumat a ordenar-se en dos blocs: l'independentista, majoritari al Parlament, que incloïa ERC, Junts i la CUP; i l'unionista, amb el PSC, el PP, Vox i el difunt Ciutadans. Els blocs s'han anat fent més porosos amb el pas dels anys, fins que la passada legislatura van saltar pels aires amb la sortida de Junts del Govern i les aliances d'ERC amb el PSC per als pressupostos. L'eix nacional que ha guiat els últims anys ha perdut pes en favor de l'eix ideològic, com mostra la distribució dels grups a l'hemicicle, ara ordenats de dreta a esquerra com abans del procés, i com va confirmar la investidura de Salvador Illa.
La setmana política ha estat marcada pel debat de política general, el més important juntament amb el de pressupostos. Les tres sessions al Parlament donen pistes de què li espera a partir d'ara cada bloc. La majoria de la investidura, formada pel PSC, ERC i els comuns, en surt cohesionada i amb recorregut per transitar; el bloc sociovergent, amb PSC i Junts, manté la distància, però no trenca relacions. El bloc espanyolista, amb PSC, PP i Vox, es mostra poc operatiu per la presència de la ultradreta. I el bloc independentista, amb Junts, ERC i la CUP, continua barallat, sense majoria i amb un horitzó de futur incert.
- Bloc de la investidura: amb recorregut, per ara
El bloc de la investidura surt reforçat del debat, amb la prioritat de desplegar l'acord de finançament singular i regular el lloguer de temporada. Pel finançament, el primer pas serà reforçar la hisenda catalana, i en clau d'habitatge el Govern se centrarà en el règim sancionador. Hi ha altres punts on el PSC, ERC i els comuns mostren sintonia, com ara el traspàs de Rodalies, que l'executiu d'Illa vol aconseguir complint amb el calendari previst pel Govern d'Aragonès, la regulació del turisme, l'augment dels impostos al joc, o la resignificació de la comissaria de Via Laietana.
La bona relació dels tres grups durant el debat és rellevant de cara a la negociació dels pressupostos, que Illa vol aprovar amb els socis d'investidura i tenir en vigor l'1 de gener. L'aliança entre PSC, ERC i els comuns, doncs, té recorregut per avançar, si més no fins després de l'aprovació dels comptes i mentre es vagin complint els acords subscrits. Durant la legislatura, però, afloraran qüestions en què els socis tenen posicions antagòniques, com ara l'ampliació de l'aeroport del Prat o la resposta als problemes de seguretat, que caldrà gestionar.
- Bloc sociovergent: distància però no ruptura
El bloc que formen PSC i Junts no té viabilitat, ara com ara. Aquesta setmana s'ha fet evident la distància, sobretot retòrica, però no hi ha hagut una ruptura. A diferència del ple d'investidura, el to del principal partit de l'oposició va ser més constructiu amb el Govern. De fet, Albert Batet va allargar la mà al president per guanyar força en les demandes de Catalunya a Madrid, i Illa li va demanar fer honor a l'herència de Convergència i fer "política útil". Junts, que es presenta com a alternativa, lamenta la manca d'ambició del Govern, però no va anar a fer sang, tampoc en les propostes de resolució.
El PSC i Junts tenen punts d'entesa, com ara en la resposta que cal donar a la multireincidència o a les ocupacions, o en la necessitat de reduir la burocràcia. Davant d'uns partits independentistes mancats d'estratègia, els socialistes han tingut l'habilitat de pactar a banda i banda, amb ERC i Junts, per tirar endavant algunes de les seves iniciatives. Davant l'advertència d'ERC a Illa perquè no caigui en la temptació de la sociovergència -"si busca majories alternatives no tindrà les majories necessàries", va dir Josep Maria Jové-, el president s'ha compromès a donar continuïtat, per ara, l'aliança amb les esquerres.
- Bloc independentista: barallats i sense majoria
El bloc independentista continua barallat, amb la diferència que ara ja no té majoria al Parlament. El debat de política general va visibilitzar què li espera a Junts, ERC i la CUP durant els pròxims anys. L'acord de mínims per defensar l'amnistia i condemnar la "rebel·lia" judicial va topar de la majoria absoluta de la majoria de la cambra, també el PSC, que hi va votar en contra. Junts té interès a fer visible aquest "segon tripartit", el de PSC, PP i Vox, que pot frenar mesures en clau de sobirania, però no és una cosa que inquieti Illa.
Al marge d'això, els retrets entre independentistes continuen. No sembla que hagi de canviar durant la legislatura, més aviat es podria incrementar de cara a la negociació pel finançament que s'obrirà a Madrid i en què ERC defensarà el "finançament singular" i Junts no s'hi vol sumar perquè sosté que no és un "concert econòmic". En un nou cicle que se centra en les polítiques concretes, les enteses entre republicans i juntaires en qüestions com la fiscalitat, la regulació dels lloguers o els límits al turisme també seran més difícils de trobar.
- Bloc espanyolista: poc operatiu
Més enllà de votacions coincidents en contra de qüestions relacionades amb la independència o la monarquia, el bloc espanyolista no és operatiu, perquè la presència de Vox contamina qualsevol entesa i això no variarà durant la legislatura. Illa ha deixat clar que no hi haurà pactes ni converses amb l'extrema dreta, però sí que vol sumar el PP a consensos com per exemple el de la llengua. També així s'expliquen enteses entre PSC i PP al Parlament en l'àmbit de l'esport, o el vot coincident -també amb Vox- a favor d'ampliar l'aeroport del Prat. Els populars, ara com a quarta força del Parlament, poden fer una oposició constructiva al Govern des de la dreta, però si Vox entra en l'equació tenen poques possibilitats de tirar endavant pactes amb els socialistes.