Pràcticament al límit, l'independentisme ha tancat un acord al debat de política general per portar-hi a votació una proposta de resolució sobre l'aplicació "plena i immediata" de la llei d'amnistia. L'entesa entre Junts, ERC i la CUP s'ha concretat en una transacció que, ara per ara, no té majoria al Parlament: les tres formacions sumen 59 escons, de manera que els en falten nou per aconseguir l'aprovació del text. S'abstindrà el PSC? El llenguatge dur contra la justícia espanyola, a qui s'acusa de tenir una actitud de "rebel·lia", fa complicat el suport -actiu o passiu- dels socialistes. El president Salvador Illa aposta perquè s'apliqui l'amnistia, però també mostra "respecte" a les decisions judicials.
Què diu exactament el text? "El Parlament de Catalunya constata i denuncia la rebel·lia de la cúpula del poder judicial espanyol en no aplicar, de manera deliberada i arbitrària, la llei d'amnistia. Reivindica el seu compromís amb l'aplicació plena, de forma immediata i sense discriminacions de la llei d'amnistia; condemna la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar l'amnistia als condemnats i encausats per malversació en la sentència contra l'1-O, amb uns arguments sense cap tipus de base fàctica ni cap lògica jurídica". L'any passat, l'única resolució que va pactar l'independentisme tenia a veure amb situar l'autodeterminació al centre per la investidura de Pedro Sánchez a Madrid.
La proposta també fa una petició explícita al Govern: l'insta a crear un observatori sobre l'amnistia. Com? "Amb participació de les entitats del teixit social que treballen en l’àmbit de la defensa de la seva aplicació, amb l’objectiu de desenvolupar tasques de recopilació de totes les sol·licituds i resolucions a tribunals en el marc de l'aplicació de la llei, de seguiment i acompanyament de les persones represaliades i d'extracció de conclusions sobre el grau d'aplicació". Una de les queixes que apareixen en el text és que bona part dels policies que van actuar en la jornada del referèndum de l'1-O ja estan amnistiats, i que bona part dels independentistes encausats encara estan esperant la desjudicialització.
"Quan fan gairebé quatre mesos de la seva aprovació, la majoria de casos de manifestants, polítics i càrrecs públics continuen encallats mentre que tots els policies ja han estat amnistiats. Els tribunals, doncs, estan desobeint la llei i en cap cas es pot parlar de la fi de l'etapa de la repressió, ans al contrari, el sistema repressiu continua en marxa", assenyalen les tres formacions independentistes. El cas més icònic de no-aplicació de l'amnistia és el de Carles Puigdemont, líder de Junts i a qui el Suprem es nega a amnistiar pel delicte de malversació. El mateix passa, per exemple, amb Oriol Junqueras, tot i que en aquest cas va rebre l'indult durant el mes de juny del 2021.