No hi ha hagut corredisses als passadissos del Parlament hores abans de la votació per tancar algun pacte d'última hora en clau independentista. La "normalitat institucional" que proposa Salvador Illa -que dimecres, a la sortida del debat amb els grups, estava tranquil- i la pèrdua de la majoria independentista també té aquesta traducció en el dia a dia parlamentari, més visible en plens rellevants com el d'aquesta setmana. La gestió de la "nova etapa" ha estat la protagonista del debat de política general, que ha servit per cohesionar la majoria de la investidura al voltant de dues carpetes fonamentals -finançament i habitatge- per a la legislatura que, políticament, comença ara oficialment.
El Parlament s'ha posicionat a favor de desenvolupar l'acord per al finançament singular pactat entre PSC i ERC, i també de prendre mesures actives per mirar de resoldre l'emergència habitacional i regular el lloguer de temporada, qüestió prioritària per als comuns, i també per a socialistes i republicans. L'independentisme, que havia aconseguit un pacte en favor de l'amnistia, ha comprovat com es viu sense majoria absoluta i la seva proposta -que incloïa també crítiques al poder judicial, incòmodes per als socialistes- no ha tirat endavant. La cambra, amb els vots de la investidura, sí que ha fet una crida als tribunals perquè apliquin la llei, però sense anar més enllà.
Les tres sessions de la setmana que Illa vol cuidar els socis que l'han portat al Palau de la Generalitat. Per convenciment, però també necessitat, perquè després de sortir airós del debat al Parlament totes les mirades se centren ja en la negociació dels pressupostos, fonamentals per començar amb bon peu la nova etapa després del procés. La prioritat és tirar-los endavant amb els mateixos vots de la investidura, però Illa haurà de fer gestos per convèncer les dues formacions, especialment ERC, que vol moviments en el desplegament del nou model de finançament. Els pròxims passos, com es desprèn de les propostes de resolució que han tirat endavant, passen per muscular la hisenda catalana perquè pugui recaptar l'IRPF el 2026. Aquests dies, el president ha ratificat el compromís de tirar endavant els pactes.
Sobre finançament no hi ha hagut una proposta conjunta, però amb més o menys concreció els tres partits manifestaven el mateix en les resolucions que, dins del marc dels acords que es van subscriure a l'estiu, van presentar dimecres al Parlament. Per tant, ja abans de començar la sessió d'aquest dijous es donava per descomptat que podrien tirar amb l'intercanvi de vots de les tres formacions, que sumen majoria absoluta. El finançament, pedra angular de l'acord per situar Illa a la Generalitat, és també el nexe d'unió de la majoria de la investidura.
En aquest sentit, han tirat endavant -per separat- les propostes del PSC i els comuns per impulsar el finançament singular sense més detalls, i també la d'ERC, que també demana tirar endavant aquesta reforma i posa l'èmfasi en el reforç de la Hisenda catalana pel que fa als recursos humans, materials i tecnològics perquè Catalunya recapti i gestioni l'IRPF d'aquí a dos anys. És també el que diu l'acord, però els republicans volen començar a concretar els primers passos d'una reforma que serà complexa. Al Govern estan tranquils i insisteixen que l'acord es complirà, però també ressalten les dificultats tècniques. Una dada que ha esgrimit Illa en el debat: la delegació catalana de la hisenda espanyola té uns 4.000 treballadors mentre l'Agència Tributària de Catalunya en té 800. "No hi ha excuses tècniques", ha advertit la portaveu d'ERC, Marta Vilalta.
Junts anticipa la divisió a Madrid pel finançament
Junts no s'hi ha sumat, malgrat portar una proposició a votació molt similar per millorar el finançament català. El moviment dels juntaires anticipa la divisió independentista al Congrés en matèria -també- de finançament. La portaveu del grup, Mònica Sales, ha tret l'espantall del tripartit que ja no és d'investidura, sinó de "legislatura". La formació ha portat una proposta sobre l'impuls d'un nou model que sí que ha rebut els vots d'ERC, però que no ha tirat endavant.
Els juntaires havien presentat una iniciativa que es referia al model nou com a "concert" i en què es feia explícit que implicava sortir del règim comú que preveu la LOFCA. ERC ha votat a favor de totes les propostes sobre el finançament, però el PSC, que se sent còmode només en els termes estrictes de l'acord amb els republicans, s'hi ha oposat. Els juntaires, ubicats entre la reivindicació de l'1-O i la mà estesa a Illa, no han utilitzat el debat per fer una oposició dura al president. La majoria de la cambra ha tombat, entre d'altres, la proposta juntaire d'abaixar impostos.
Consens difús per regular els lloguers de temporada
L'altre punt de trobada de la majoria de la investidura ha estat l'habitatge i, concretament, la regulació dels lloguers de temporada. Diversos grups parlamentaris -des de Junts fins als comuns- portaven resolucions que constataven la situació d'emergència de l'habitatge. No n'hi ha hagut cap de conjunta, però la cambra ha tirat endavant propostes per instar els governs espanyol i català a regular aquesta qüestió, que ara com ara és la fuita principal de la llei d'habitatge estatal. El Govern confia que el Congrés aprovarà abans d'acabar l'any una reforma en aquest sentit, després que Junts tombés la proposició ara fa unes setmanes. Els juntaires també han tirat endavant la seva proposta de regular aquest tipus de lloguer, però la majoria ha fet caure la resolució per abaixar impostos als propietaris de lloguers de temporada que no apugin preus.
Si per ERC és clau el finançament per asseure's a parlar de pressupostos, els moviments del Govern en matèria d'habitatge són imprescindibles per als comuns per enfocar les converses de les setmanes i mesos vinents amb bones perspectives. Així ho ha verbalitzat la portaveu dels comuns, Susanna Segovia. Al grup parlamentari va agradar la proposta del president de construir 50.000 pisos públics fins al 2030, amb una partida de 4.400 milions d'euros en els pròxims quatre anys, però volen veure la lletra petita i, sobretot, d'on surten aquests 1.100 milions d'euros anuals que hauran d'aparèixer als pressupostos de 2025. "L'accés a l'habitatge és un dret social i col·lectiu", ha remarcat la portaveu socialista, Elena Díaz.
La bona sintonia entre socialistes i comuns s'ha fet evident en les propostes transaccionades entre grups. Els dos grups n'han pactat vuit en qüestions, entre les quals destaquen obrir una negociació amb l'Ajuntament de Barcelona i el govern espanyol per convertir la comissaria de Via Laietana en un "espai de memòria" o fer un estudi en els pròxims sis mesos sobre la capacitat de càrrega turística del país i reduir els creuers l'any 2025, que també han tirat endavant amb els vots d'ERC.
Ampliar el Prat... i preservar la Ricarda
La voluntat d'Illa de cuidar els socis s'ha vist en les resolucions presentades pel PSC, que han defugit qüestions com les receptes contra la inseguretat o l'ampliació de l'aeroport del Prat, que tensen les costures de l'entesa progressista. ERC, però, sí que ha portat a votació una proposta sobre el Prat i la protecció de la Ricarda, que ha tirat endavant amb els vots socialistes. En clau d'infraestructures, el PSC ha votat a favor d'una resolució del PP per ampliar el Prat, que ha tirat endavant també amb els vots de Vox. La formació és favorable a l'ampliació -així ho consta al programa electoral i així ho han verbalitzat els seus dirigents- però ho vol fer compatible amb els estàndards ambientals.
Lluitar contra la reincidència sense "crear alarmisme"
En clau de seguretat, el PSC ha acceptat la proposta d'ERC de destinar més recursos a la justícia per abordar la reincidència, i alhora "defugir les escenificacions estèrils que creen alarmisme social i estigmatització". En l'àmbit de la seguretat, PSC i Junts també han coincidit que cal endurir penes contra la multireincidència i reforçar els jutjats per fer front a judicis ràpids. També han coincidit a continuar reforçant els Mossos i cossos d'emergència. L'objectiu de la consellera Parlon és arribar als 22.000 agents el 2030, una xifra que Interior creu que haurà de ser més alta
Aplicar l'amnistia, però res més
El procés independentista, a diferència dels debats de política general de l'última dècada, no ha tingut protagonisme, ni en les intervencions ni tampoc en les votacions. De fet, el Parlament ha rebutjat les propostes de Junts en aquest àmbit -la formació feia un repàs de totes les vegades que el Parlament ha votat a favor del dret a l'autodeterminació- i també ha rebutjat una proposta d'ERC que situava el referèndum com la via per resoldre el conflicte polític. L'independentisme, dividit i sense estratègia des de fa anys, ha tastat la pèrdua de la majoria, malgrat l'acord de mínims en defensa de l'amnistia, que incloïa també crítiques als jutges, i que no ha tirat endavant.
El Parlament s'ha limitat a demanar, a proposta dels comuns, l'aplicació de la llei sense dilacions ni arbitrarietats, però no ha anat més enllà. Hi han votat a favor el PSC, ERC i els comuns. Per primera vegada des de 2017, també s'ha donat la circumstància que la majoria de la cambra ha rebutjat la declaració d'independència de 2017. Aliança Catalana ha portat a votació una resolució per restituir l'Estat Català i implementar la llei de transitorietat jurídica. El Parlament, pel cordó contra l'extrema dreta i també per la manca de majoria independentista, hi ha votat en contra, amb l'abstenció de Junts.