El Constitucional va convocar un ple d'urgència per abordar un recurs dels populars contra dues esmenes que precisament volen canviar la manera de designar els nous membres del TC. Sobre la taula hi ha la petició del partit d'Alberto Núñez Feijóo d'aturar de manera cautelaríssima la tramitació legislativa d'aquesta reforma del poder judicial, que el govern espanyol pretén fer en el marc de la reforma del codi penal que derogarà la sedició.
En un escrit presentat al mateix TC, els socialistes demanen que no s'acceptin les mesures cautelaríssimes sol·licitades pels populars. En l'escrit, el PSOE argumenta que acceptar-les i paralitzar el procediment legislatiu suposaria una "ingerència" del TC que "col·locaria a l'intèrpret suprem de la Constitució en una posició que no li correspon". Ara, al PSOE li molesta que el tribunal entri en política, però sí que ho havia avalat en altres ocasions, especialment quan ha estat per anul·lar decisions que havia pres el Parlament de Catalunya.
De fet, una de les primeres i més significatives imatges de l'aliança socialista amb la dreta unionista durant el procés la van deixar Miquel Iceta, Inés Arrimadas i Xavier Garcia Albiol davant les portes del TC el novembre del 2015. Els llavors líders de PSC, Ciutadans i PP van demanar l'empara a l'alt tribunal per intentar frenar una resolució independentista de Junts pel Sí i la CUP tramitada al Parlament. En aquell moment, les dues formacions sobiranistes volien aprovar i van acabar aprovant -ja que el TC no va donar la raó als partits que van presentar el recurs- una moció en què oficialitzaven la intenció de separar-se de l'Estat.
[noticiadiari]2/97513[/noticiadiari]
Contra l'1-O i la transitorietat jurídica
El TC també va tenir un paper actiu durant els fets de l'octubre del 2017. El famós ple del Parlament del 6 i 7 de setembre va aprovar la llei del referèndum de l'1-O i la llei de transitorietat jurídica. Llavors, l'alt tribunal, a petició del govern espanyol de Mariano Rajoy i amb el suport dels socialistes, va trigar 24 hores a suspendre la norma de la votació que s'acabaria produint aquell octubre. El Parlament va respondre amb la segona de les lleis de desconnexió, suspesa el 12 de setembre altre cop pel TC. Aquelles dues decisions són les que van aplanar el terreny per l'empresonament i posterior condemna de qui era presidenta de la cambra catalana, Carme Forcadell.Veto a la investidura de Puigdemont
La investidura de Carles Puigdemont mesos després de l'1-O, el gener del 2018, encara amb el 155 vigent, tornaria a propiciar una intromissió del Constitucional en les funcions del Parlament. L'expresident de la Generalitat, exiliat a Bèlgica, havia de ser investit de manera telemàtica, però el TC va determinar que només podia recuperar el càrrec si la investidura es feia de forma presencial. Puigdemont, evidentment, no podria tornar sense que fos detingut. D'aquesta manera, el llavors president del Parlament Roger Torrent va suspendre el ple d'investidura per triar un president "efectiu i real", que acabaria sent mesos després Quim Torra.[noticiadiari]2/147445[/noticiadiari]
Prohibit debatre d'autodeterminació i monarquia
Un any després, el TC tornaria a marcar una ingerència contra el Parlament, intentant impedir que la cambra aprovés dues mocions a favor de l'autodeterminació i contra la monarquia. L'alt tribunal va ordenar a la mesa presidida llavors pel mateix Torrent que impedís tramita aquestes dues iniciatives. De fet, els membres independentistes que finalment sí que van permetre el debat i votació a la cambra catalana van ser acusats de desobediència al TC, però finalment el Tribunal de Justícia de Catalunya (TSJC), va acabar absolent-los en determinar que les ordres de l'alt tribunal no van ser prou clares.[noticiadiari]2/242407[/noticiadiari]
Més enllà del procés
El govern espanyol, amb el PSOE ja al capdavant, també ha utilitzat el TC per recórrer lleis aprovades pel Parlament que res tenien a veure ni amb el procés ni amb les aspiracions de l'independentisme. A principis d'aquest desembre, per exemple, va presentar un recurs contra la llei catalana antidesnonaments, després de no arribar a un acord que es va intentar fins a última hora amb el Govern. En total, el TC ja ha tombat o limitat sis lleis catalanes pel dret a l'habitatge els últims quatre anys.[noticiadiari]2/250006[/noticiadiari]
