23
de novembre
de
2022, 12:00
Actualitzat:
24
de novembre,
8:17h
L'optimisme que transmetien algunes defenses al final de vista oral s'ha confirmat i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha absolt Roger Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado del delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC) per haver permès el debat i votació de dues resolucions sobre l'autodeterminació i contra la monarquia l'any 2019. La Fiscalia els demanava entre 26 i 30 mesos de presó. La sentència s'ha pres per majoria i contrasta amb la que va condemnar la mesa de Forcadell (i que fa unes setmanes va ser anul·lada pel Suprem).
La sentència, de 105 pàgines, conclou per majoria que no hi ha delicte de desobediència perquè les ordres del TC no eren prou clares. La subscriuen els magistrats Carlos Mir, president del tribunal, i Francisco Segura, a qui la Fiscalia va intentar apartar fins a última hora per col·locar-hi el magistrat Carlos Ramos. Compta amb un vot particular de la magistrada Marta Pesqueira, que sosté que els quatre acusats haurien d'haver estat condemnats. Ara, es pot recórrer al Tribunal Suprem, que podria revertir l'absolució.
En tot cas, el TSJC considera que les providències que va dictar el TC els dies 10 i 16 d'octubre de 2019, en què s'ordenava a la mesa del Parlament que impedís la tramitació de determinades iniciatives, no eren prou específiques i permetien més d'una interpretació. La sentència també considera que no es pot acreditar que els quatre membres independentistes de la mesa tinguessin voluntat de desobeir els mandats del TC i que en tot moment van seguir les indicacions del secretari general del Parlament i del lletrat major.
La sentència diu que el que estava prohibint el TC era continuar el procés polític que havia començat després de les eleccions del 27 de setembre de 2015 amb la resolució 1/XI del Parlament, i voler materialitzar o exercir el dret d'autodeterminació i rebutjar Felip VI pel discurs del 3 d'octubre arran dels fets de l'1-O. Res d'això, conclou el TSJC, és el que feia la mesa permeten la tramitació de les resolucions que han estat jutjades. "Senzillament, només es volia parlar de l'autodeterminació com a mera proclama política, de futur, però sense intenció de materialitzar-la en una nova legislatura que res tenia a veure amb l'anterior".
L'independentisme ha celebrat la decisió dels jutges. Al Parlament, la presidenta en funcions, Alba Vergés, ha fet una breu declaració davant de l'hemicicle per reivindicar la cambra com a "baluar de la democràcia" i la majoria dels diputats s'han aixecat per aplaudir Torrent, que hi era present per la sessió de control al Govern, i la resta d'absolts. A través de Twitter, el conseller d'Empresa i Treball ha reivindicat la sentència és una bona notícia per a la llibertat d'expressió i ha reivindicat que al Parlament s'hi ha de poder parlar de tot allò que interessi a la ciutadania.
La sentència, de 105 pàgines, conclou per majoria que no hi ha delicte de desobediència perquè les ordres del TC no eren prou clares. La subscriuen els magistrats Carlos Mir, president del tribunal, i Francisco Segura, a qui la Fiscalia va intentar apartar fins a última hora per col·locar-hi el magistrat Carlos Ramos. Compta amb un vot particular de la magistrada Marta Pesqueira, que sosté que els quatre acusats haurien d'haver estat condemnats. Ara, es pot recórrer al Tribunal Suprem, que podria revertir l'absolució.
En tot cas, el TSJC considera que les providències que va dictar el TC els dies 10 i 16 d'octubre de 2019, en què s'ordenava a la mesa del Parlament que impedís la tramitació de determinades iniciatives, no eren prou específiques i permetien més d'una interpretació. La sentència també considera que no es pot acreditar que els quatre membres independentistes de la mesa tinguessin voluntat de desobeir els mandats del TC i que en tot moment van seguir les indicacions del secretari general del Parlament i del lletrat major.
La sentència diu que el que estava prohibint el TC era continuar el procés polític que havia començat després de les eleccions del 27 de setembre de 2015 amb la resolució 1/XI del Parlament, i voler materialitzar o exercir el dret d'autodeterminació i rebutjar Felip VI pel discurs del 3 d'octubre arran dels fets de l'1-O. Res d'això, conclou el TSJC, és el que feia la mesa permeten la tramitació de les resolucions que han estat jutjades. "Senzillament, només es volia parlar de l'autodeterminació com a mera proclama política, de futur, però sense intenció de materialitzar-la en una nova legislatura que res tenia a veure amb l'anterior".
Costa hi presentarà recurs
L'independentisme ha celebrat la decisió dels jutges. Al Parlament, la presidenta en funcions, Alba Vergés, ha fet una breu declaració davant de l'hemicicle per reivindicar la cambra com a "baluar de la democràcia" i la majoria dels diputats s'han aixecat per aplaudir Torrent, que hi era present per la sessió de control al Govern, i la resta d'absolts. A través de Twitter, el conseller d'Empresa i Treball ha reivindicat la sentència és una bona notícia per a la llibertat d'expressió i ha reivindicat que al Parlament s'hi ha de poder parlar de tot allò que interessi a la ciutadania.
La sentència del TSJC és una gran notícia per la llibertat d’expressió i el dret d’iniciativa dels diputats. El Parlament ha de tenir autonomia per parlar de tot allò que interessi a la ciutadania, també sobre autodeterminació i monarquia.
— Roger Torrent i Ramió