Espanya ha perdut la categoria de "democràcia plena" i ha entrat a la de "democràcia defectuosa" a l’índex de qualitat democràtica que elabora anualment el rotatiu britànic The Economist. Precisament fa un any, en el marc de les protestes per l'empresonament de Pablo Hasél, Pedro Sánchez va utilitzar aquest rànquing per defensar-se de les crítiques per l'empresonament del raper lleidetà.

"El govern espanyol no només treballa per estar entre les 23 democràcies plenes del món, sinó per ser la primera", afirmava Sánchez, mentre el seu vicepresident en aquell moment, Pablo Iglesias, deia justament el contrari. "A mi no em sembla normal que Cifuentes se'n vagi de rosetes i que Pablo Hasél estigui a presó; a mi no em sembla normal que el PP vulgui controlar la justícia; a mi no em sembla normal que el PP s'hagi financiat il·legalement durant dècades", deia l'exlíder de Podem a la bancada popular.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=TRTf-CzsXIo[/youtube]
Aquestes declaracions, les de Sánchez, se li han girat ara en contra. En el rànquing al qual feia referència el president espanyol, l'Estat ha passat aquest dimarts dels 8,12 punts el 2020 als 7,94 el 2021. En concret, Espanya està situada ara en el lloc 24è del rànquing mundial, dos més que l’any anterior. La llista la lidera Noruega, amb una nota de 9,75 sobre 10.

L’índex atribueix la caiguda de posicions a Espanya a la poca "independència judicial", en part degut al bloqueig del Consell General del Poder Judicial al qual feia referència Iglesias al vídeo. En anteriors edicions, els analistes que elaboren aquest document ja van alertar de la possibilitat de perdre la categoria per la baixa puntuació en termes de justícia, arran del tractament judicial del conflicte polític a Catalunya. 

Segons les bases de l'índex que elabora el diari britànic, es considera que un país és una democràcia plena quan supera els 8 punts en el rànquing. Ara mateix, només hi ha 21 països en aquesta categoria. No es registrava una xifra de mitjana general tan baixa en qualitat democràtica des de l'any que es va iniciar l'estudi, el 2006.

Un altre dels països afectats per aquesta la relativa pèrdua de categoria és el Regne Unit, que ha caigut 0,44 punts en el rànquing. La nació britànica se situa en una puntuació de 8,10 punts, molt a prop de caure a la mateixa categoria que Espanya, la de la democràcia defectuosa. Els escàndols polítics al voltant de l'executiu de Boris Johnson i altres problemes en la relació dels partits, com és el finançament, són motius de pes perquè l'índex penalitzi el país.

[h3]Els índex de corrupció també castiguen Espanya[/h3]
El gener d'aquest mateix any, Espanya també se situava, amb 61 punts, en el 34è lloc mundial i el 14è de la Unió Europea en la llista d'estats corruptes elaborada per l'ONG Transparència Internacional. L'Estat, amb un punt menys que al rànquing anual anterior, ha baixat dos llocs respecte al 2020.

La llista, que classifica 180 països segons el nivell de corrupció al sector públic, també destaca que Espanya, "tractants-se d'una de les 15 grans economies del món, no hauria de situar-se per sota dels 70 punts", com sí que fa. Trobar-se per sota d'aquest registre dificultaria el "manteniment de la seva imatge i competitivitat", afegeix l'estudi. També apunten que al país hi segueix "latent" un nivell de corrupció que "incideix en el bon funcionament de les institucions democràtiques".