A Barcelona hi ha gent que no sap què passa exactament a Catalunya. En termes del corresponsal de The New York Times a la península Ibèrica, Raphael Minder, es tracta d'una "majoria silenciosa real" -no l'unionisme- conformada per persones viuen a la capital catalana "per raons molt diverses" i que inclou, entre d'altres, la comunitat internacional. I a aquest col·lectiu ha estat dirigida la presentació d'aquest dimecres al Cercle d'Economia del seu llibre The Struggle for Catalonia, dedicat al procés català.

Des d'un bon principi, Minder ha volgut deixar clar el seu criticisme cap a l'Estat pel que fa la gestió de la "diversitat" existent. Davant d'un públic angloparlant, el periodista ha indicat que "Espanya ha de fer els deures" per redefinir el significat de ser espanyol i tenir en compte la pluralitat, que per ell és un "plus". De fet, ha ironitzat sobre un dels motius d'Inés Arrimadas, cap de llista de C's, per oposar-se al referèndum argumentant que després ho demanarien altres territoris com País Basc o Galícia. "Potser més val preguntar qui es vol quedar", ha afirmat.   

En aquest sentit, ha defensat que "el que passa a Catalunya diu molt del que passa a Espanya" i ha recordat que ha vist "grans protestes a la Puerta del Sol dient prou amb el sistema" de forma "semblant" als independentistes. "No era tan diferent", ha subratllat.

Sobre la repressió policial de l'1-O: "Encara no sé qui ho va decidir"

El corresponal del diari més important del món també ha destacat dos extrems que per a ell no tenen explicació sobre el procés. Des del públic, una dona asseguda a primera fila, ha qüestionat l'actuació de l'Estat i la policia espanyola davant del referèndum de l'1 d'octubre. "Encara no sé qui ho va decidir ni qui ho va dissenyar", ha començat responent el periodista. I ha mostrat incomprensió davant l'actuació violenta "un cop saps que hi ha urnes, que la policia local no intervé" i que els 10.000 policies espanyols desplegats a Catalunya suposaven uns "quatre agents per cada punt de votació". 

Segons Minder, l'única raó que podria explicar els fets de l'1-O es la confluència entre dues "promeses impossibles": "Puigdemont va prometre 'votar com sempre' i Rajoy que 'no hi hauria referèndum'". Tanmateix, el periodista ha subratllat que el referèndum va ser una realitat malgrat les dificultats i manca de garanties amb "més de dos milions de persones" que van anar a votar. I ha recordat la seva incredulitat davant dels ministres que la mateixa nit des de Madrid deien "no hi ha hagut referèndum".
 
D'altra banda, davant d'una pregunta més crítica amb l'independentisme, Minder també ha assegurat que no veu "justificació" a les votacions en les quals el Parlament va aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat. "Quin és el problema? Que no tenen la majoria", ha declarat rememorant que l'independentisme no va superar el 50% dels vots en les eleccions "plebiscitàries" del 27-S de 2015. El corresponsal de The New York Times, això sí, espera amb intriga les eleccions del 21-D: "Ja veurem si ho aconsegueixen".