Bona part de la campanya que va portar Artur Mas al Palau de la Generalitat es vertebrava al voltant de la idea del "Govern dels millors". Després de dos tripartits, un liderat per Pasqual Maragall i l'altre per José Montilla, el líder de CiU posava l'accent en la gestió per obrir una nova etapa. Catorze anys després, en el camí cap a les eleccions catalanes del 2024, Salvador Illa subratllava la necessitat de propiciar un canvi per superar la "dècada perduda" del procés. Superat el mig mandat, motiu de la conferència del president d'aquest dilluns a les Drassanes de Barcelona, s'acumulen els paral·lelismes entre el líder del PSC i Mas, tant en el discurs com en els elements de context.
Els problemes en la gestió
Tant Illa com Mas, en els primers compassos, han pogut gaudir de pressupostos. El líder de CiU en va aprovar dos, els anys 2011 i 2012, al costat del PP d'Alícia Sánchez-Camacho, quan encara no havia arrencat el procés. El màxim dirigent del PSC, enguany, ha sabut convèncer ERC i els Comuns per tirar endavant uns comptes que li haurien de permetre tenir gasolina fins al final de la legislatura. Disposar de més recursos, però, no ha estalviat turbulències. Illa ha vist com l'educació es convertia en un focus de problemes, amb la consellera Esther Niubó qüestionada, i que Rodalies continua sense funcionar de manera òptima, amb Sílvia Paneque al frontispici de les crítiques.
Quan Mas manava, hi havia membres del Govern en el punt de mira de la resta de partits, com ara Francesc-Xavier Mena, que recomanava als joves catalans marxar a Londres a servir cafès davant la crisi existent al país. A CiU, això sí, no hi va haver problemes en el sottogoverno com ha passat en les últimes setmanes a l'executiu d'Illa. Amb excepcions, això sí: Manel Prat va acabar plegant com a director general de la Policia, com també ha fet ara el major Josep Lluís Trapero. Alts càrrecs d'Interior i d'Educació han plegat, tot i que de moment no s'espera una crisi de Govern. Almenys fins que Paneque, com tot indica, hagi de fer les maletes cap a Girona en la campanya municipal.
Problemes al carrer
Mas va topar amb un context econòmic advers, marcat per un dèficit descontrolat i una "herència" del tripartit que, segons el relat convergent, va obligar a les retallades. Amb el 15-M, les protestes van escalar. En ple 2026, l'economia catalana creix a un ritme del 3%, i l'atur no arriba al 8%. Malgrat això, Illa té sectors revoltats, començant pels mestres, passant pels metges -a l'octubre aniran a la vaga- i acabant per la pagesia. Malgrat exhibir -com en el seu dia Mas- la bandera de la gestió, el mandat no està sent precisament tranquil. L'habitatge és el principal problema de la ciutadania, i el Govern s'ha compromès a construir més de 50.000 pisos en els propers quatre anys. Serà suficient?
Canvis a la vista a Madrid
Mas va arribar a Palau quan a la Moncloa hi havia José Luis Rodríguez Zapatero. El líder socialista, tocat per les primeres retallades -reforma inclosa de la Constitució- i amb un peu fora de la política, acabaria cedint el despatx a Mariano Rajoy. Illa té ara a Madrid l'ajuda de Pedro Sánchez, però les perspectives del PSOE són magres: totes les enquestes, menys la del CIS, coincideixen en dibuixar una majoria absoluta PP-Vox al voltant dels 200 escons. Amb Rajoy a Madrid, tot i voler-s'hi entendre d'entrada, Mas va acabar edificant el procés. Què haurà de fer Illa quan Alberto Núñez Feijóo, amb Santiago Abascal a la vora, sigui president del govern espanyol? Hi haurà, segur, un nou to.
Les dificultats del finançament
Mas va arribar a palau amb el compromís del pacte fiscal. El va estructurar al Parlament, on va rebre el suport d'ERC, ICV-EUiA i fins i tot del PSC, malgrat que es va desmarcar del punt que defensava la Hisenda pròpia. Quan Rajoy va tancar la porta al nou model, el líder de CDC va activar el procés. Illa no defensava un model singular, però va ser el preu a pagar per tenir el suport dels republicans a la seva investidura. El sistema va ser definit entre Sánchez i Oriol Junqueras, però encara no té els suports necessaris per ser avalat al Congrés. La recaptació de l'IRPF, de moment, està aparcada fins més enllà del 2028. De moment, com li va passar a Mas, Illa no ha vist cap model nou aplicat.
Rivals inesperats, caiguda a les enquestes
Mas tenia 62 escons al Parlament, però a les següents eleccions va caure fins als 50. Hi va tenir a veure l'ascens d'ERC, que amb Junqueras va obtenir més del doble d'escons que als comicis del 2010. Illa, de moment, no s'enlaira a les enquestes, i podria caure respecte dels 42 representants que té des del 2024. Veu com Aliança Catalana -amb qui confronta sovint- puja com l'escuma i podria arribar a superar la vintena d'escons. Perdre representació, combinat amb l'ascens de l'extrema dreta independentista, l'abocaria a un canvi d'aliances, tenint en compte les dificultats per reeditar el tripartit. Serà el moment d'anar a buscar Junts i ERC? De moment, els fantasmes que va viure Mas reviuen.
