La pèrdua de la votació davant dels crítics i els barons força la dimissió del secretari general del PSOE, que tenia suport del PSC | Promet ser "lleial" a una gestora que es plantejarà abstenir-se perquè governi el líder del PP
Pedro Sánchez, just abans d'anunciar la dimissió en roda de premsa
|
Flickr PSOE
Pedro Sánchez tira la tovallola. Ha mantingut el pols fins al final, però no ha pogut resistir l'embat dels crítics i de la majoria de barons que s'havien alineat contra ell després dels mals resultats electorals i davant la manca de versemblança dels seus intents per ser president. Que el PSOE quedi en mans d'una gestora que plantejarà una abstenció perquè Mariano Rajoy segueixi a la Moncloa ha estat l'opció guanyadora i Sánchez ha promet ser "fidel" a aquest òrgan d'impàs. Aquest dissabte a la nit ha quedat confeccionada una gestora controlada pels barons, amb l'asturià Javier Fernández al capdavant però sota la tutela de l'andalusa Susana Díaz.
"Desgraciadament, el resultat ha estat advers", ha assegurat Sánchez en una breu compareixença sense preguntes davant la premsa en el qual ha fet esforços per mantenir el tipus. Ha argumentat que ell ja va esbossar les dues qüestions que s'havien de dirimir: el lideratge, posat en qüestió per les disset persones que dimecres passat van dimitir de la seva direcció, i el posicionament davant de la investidura, que ell defensava que quedés en mans de la militància amb la convocatòria d'un congrés extraordinari. El seu pla, ha fracassat per complet.
Ha estat un comiat poc èpic, però Sánchez no s'ha estat d'apel·lar, un cop més, a l'"orgull" socialista perquè no en surti amb el cap cot de la croenta batalla que aquest dissabte s'ha lliurat a Ferraz per intentar defensar un govern alternatiu al de Rajoy amb Podem i C's o els independentistes i que no va quallar al març i que tampoc tenia possibilitat de fer-ho ara. "Avui més que mai s'ha d'estar orgullós de militar al PSOE", ha dit.
Fonts socialistes expliquen que el fins ara secretari general ha comparegut amb la veu trencada anunciant que per a ell ha estat tot un "orgull" haver estat líder del PSOE i que ha lluitat perquè el partit, malgrat el seu suport minvant, mantingués el rol d'alternativa. Divendres, a la vigília del conclave, Sánchez ja va deixar clar que en cap cas podria pilotar un partit que aixequi el veto a Mariano Rajoy i que no doni la veu a la militància en un congrés. El seu posicionament (recolzat en bloc pel PSC, que en cap cas vol facilitar un govern de Rajoy) ha perdut i són les tesis de la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, i les de la vella guàrdia les que ara s'apoderen del partit.
Els membres del comitè federal han votat a cara descoberta si es convocava o no un congrés extraordinari de forma imminent, tal i com defensava el secretari general, i la majoria ha dit que no. La votació l'ha perdut per tan sols 25 vots. Després de tot un dia de discussions reglamentàries, tensió, els crítics han sumat 132 suports mentre que els afins a Sánchez n'han aconseguit 107. Ara, l'opció que defensa que s'imposi una gestora per pilotar el PSOE és més viva que mai.
Caos. Ras i curt. Només així pot definir-se la jornada d'aquest dissabte a Ferraz. El PSOE s'ha exhibit com un partit obert en canal, amb discussions tenses i bizantines als despatxos de la seu i sense que ningú fos capaç d'agafar el bisturí. Susana Díaz, plorant. Retrets a crits entre dirigents. El retrat, ha estat dantesc. Finalment, però, el partit ha acceptat que es votés a cara descoberta la conveniència de convocar un congrés extraordinari. La votació ha estat individual i per crida.
