07
de març
de
2018
Actualitzat:
26
d'abril
de
2019,
17:26h
La Cambra de Comerç elegirà aquest any el substitut de Miquel Valls, un dels molts expedients que el bloqueig polític provocat per l'aplicació del 155 ha deixat pendent. Així que es formi Govern a Catalunya, l'executiu haurà de convocar les eleccions. Un procés que es presenta, ara per ara, ple d'incerteses. Començant per la possibilitat que la complicada situació política faci que la renovació a la Cambra s'ajorni. L'excepcional situació política impedeix també la plena normalització de la vida civil a Catalunya.
Al llarg de tot el procés sobiranista, la Cambra de Comerç ha adoptat una posició que ha volgut ser moderada i prudent, amb declaracions de suport al dret a decidir, però rebutjant, alhora, qualsevol xoc frontal de la Generalitat amb l'Estat. Les apel·lacions al "diàleg" han estat constants, així com la insistència en garantir l'"estabilitat". Però l'aplicació del 155 ha portat també incertesa a les principals institucions del país, entre elles la Cambra. Miquel Valls s'ha resistit a seguir l'actitud més intransigent de Foment del Treball contra el procés.
Un procés enrevessat
La llei estatal de Cambres del 2014 va establir l'obligatorietat de les empreses de formar part de la Cambra, però va deixar en voluntari el pagament de les quotes dels afiliats. Cada autonomia havia d'adaptar la seva pròpia llei de cambres a la norma de l'estat. El juliol, el Parlament català va aprovar un decret amb la normativa electoral concreta, adaptada als requeriments de la norma estatal, en espera que finalment s'elaborés una llei catalana. Però en el moment de la suspensió del Govern, encara s'havia d'aprovar la llei catalana.
El president de la Cambra de Barcelona -i de les altres catalanes- és elegit pel ple, format per un màxim de 60 persones. D'elles, una desena part són figures de prestigi de l'àmbit econòmic; dos terços són elegits per sufragi universal d'entre els membres de diversos sectors econòmics, i la resta, prop d'una quarta part, són designats per les empreses que més contribueixen.
Un poder fàctic intern
En el procés d'elecció serà clau el pes de les principals contribuïdores de la institució. Això dona un poder decisiu a "grans electors" com són CaixaBank, Abertis, Gas Natural o Aigües de Barcelona. Aquests dies, mentre s'espera a veure si la situació de bloqueig polític es desencalla al Parlament, ja hi ha trobades i contactes en el cim del món empresarial català per trobar un nom de consens que pugui presentar-se amb garanties de guanyar.
Amb la llei a la mà, Miquel Valls no pot continuar. Ja ha esgotat amb escreix el seu mandat, que va començar el 2002. Només una prolongació de la crisi política faria possible que la seva presidència s'allargués. Però el secret més ben guardat a la casa en aquests moments es el nom d'aquell a qui ell podria atorgar el seu suport.
Un candidat alternatiu que coneix la casa
L'advocat Ramon Masià porta mesos fent campanya. Va presentar la seva candidatura el novembre passat. Actuar així té els seus riscos en un procés electoral com el de la Cambra de Comerç. El president ha de sortir d'entre els membres del ple i mostrar les cartes tan obertament pot erosionar l'aspirant o, fins i tot, facilitar alguna maniobra que li dificulti accedir al ple.
En el cas de Masià, però, no se li pot atribuir desconeixement. Coneix a fons la institució. Nebot de l'expresident Antoni Negre, va ser el director de les seves campanes electorals, com també de Miquel Valls, elegit i reelegit de manera triomfal. Després, però, va venir el distanciament i Masià enarbora ara la bandera d'una renovació interna que basa en la necessitat de fer més "empresarial" la gestió. Fonts properes a la seva campanya asseguren que fa tres mesos que treballa a fons el territori de Barcelona i l'àrea metropolitana, i que ara començarà a visitar la resta de les comarques barcelonines.
L'Associació 50 a 50
A aquest escenari, s'hi va afegir l'anunci ahir, en un acte a l'ICAB, de la presentació d'una candidatura formada per dones, un projecte impulsat per l'Associació 50 a 50, una entitat que vol fomentar llistes de candidates per ocupar la direcció de corporacions rellevants, com la Cambra, el Col·legi d'Economistes o la Fira de Barcelona. Una impulsora és Anna Mercadé, directora de l'Observatori Dona, Economia i Empresa de la Cambra i, per tant, figura rellevant de l'estructura de poder intern.
Al llarg de tot el procés sobiranista, la Cambra de Comerç ha adoptat una posició que ha volgut ser moderada i prudent, amb declaracions de suport al dret a decidir, però rebutjant, alhora, qualsevol xoc frontal de la Generalitat amb l'Estat. Les apel·lacions al "diàleg" han estat constants, així com la insistència en garantir l'"estabilitat". Però l'aplicació del 155 ha portat també incertesa a les principals institucions del país, entre elles la Cambra. Miquel Valls s'ha resistit a seguir l'actitud més intransigent de Foment del Treball contra el procés.
Un procés enrevessat
La llei estatal de Cambres del 2014 va establir l'obligatorietat de les empreses de formar part de la Cambra, però va deixar en voluntari el pagament de les quotes dels afiliats. Cada autonomia havia d'adaptar la seva pròpia llei de cambres a la norma de l'estat. El juliol, el Parlament català va aprovar un decret amb la normativa electoral concreta, adaptada als requeriments de la norma estatal, en espera que finalment s'elaborés una llei catalana. Però en el moment de la suspensió del Govern, encara s'havia d'aprovar la llei catalana.
El president de la Cambra de Barcelona -i de les altres catalanes- és elegit pel ple, format per un màxim de 60 persones. D'elles, una desena part són figures de prestigi de l'àmbit econòmic; dos terços són elegits per sufragi universal d'entre els membres de diversos sectors econòmics, i la resta, prop d'una quarta part, són designats per les empreses que més contribueixen.
Un poder fàctic intern
En el procés d'elecció serà clau el pes de les principals contribuïdores de la institució. Això dona un poder decisiu a "grans electors" com són CaixaBank, Abertis, Gas Natural o Aigües de Barcelona. Aquests dies, mentre s'espera a veure si la situació de bloqueig polític es desencalla al Parlament, ja hi ha trobades i contactes en el cim del món empresarial català per trobar un nom de consens que pugui presentar-se amb garanties de guanyar.
Amb la llei a la mà, Miquel Valls no pot continuar. Ja ha esgotat amb escreix el seu mandat, que va començar el 2002. Només una prolongació de la crisi política faria possible que la seva presidència s'allargués. Però el secret més ben guardat a la casa en aquests moments es el nom d'aquell a qui ell podria atorgar el seu suport.
Un candidat alternatiu que coneix la casa
L'advocat Ramon Masià porta mesos fent campanya. Va presentar la seva candidatura el novembre passat. Actuar així té els seus riscos en un procés electoral com el de la Cambra de Comerç. El president ha de sortir d'entre els membres del ple i mostrar les cartes tan obertament pot erosionar l'aspirant o, fins i tot, facilitar alguna maniobra que li dificulti accedir al ple.
En el cas de Masià, però, no se li pot atribuir desconeixement. Coneix a fons la institució. Nebot de l'expresident Antoni Negre, va ser el director de les seves campanes electorals, com també de Miquel Valls, elegit i reelegit de manera triomfal. Després, però, va venir el distanciament i Masià enarbora ara la bandera d'una renovació interna que basa en la necessitat de fer més "empresarial" la gestió. Fonts properes a la seva campanya asseguren que fa tres mesos que treballa a fons el territori de Barcelona i l'àrea metropolitana, i que ara començarà a visitar la resta de les comarques barcelonines.
L'Associació 50 a 50
A aquest escenari, s'hi va afegir l'anunci ahir, en un acte a l'ICAB, de la presentació d'una candidatura formada per dones, un projecte impulsat per l'Associació 50 a 50, una entitat que vol fomentar llistes de candidates per ocupar la direcció de corporacions rellevants, com la Cambra, el Col·legi d'Economistes o la Fira de Barcelona. Una impulsora és Anna Mercadé, directora de l'Observatori Dona, Economia i Empresa de la Cambra i, per tant, figura rellevant de l'estructura de poder intern.