Molt recomanable la lectura d'un article aparegut ahir al diari El País -La lucha final de la burguesía catalana, de José Luis Álvarez- que intenta diagnosticar el procés polític de Catalunya al llarg dels últims trenta anys. La tesi principal mou al somriure, perquè considera que CiU ha aplicat una entratègia coherent des dels anys vuitanta per tal d'arribar a la independència avui... En fi, el més interessant és que l'article també intenta explicar una derrota que dóna per irreversible, que és la de l'espanyolisme a Catalunya. Sobretot el d'esquerres.

Álvarez considera que el PSC només hauria pogut conservar la influència "des de l'activació de la seva base emigrant fent de la confrontació social, alimentada por la cultural, el conflicte dominant del país". Fent espanyolisme obrerista, en definitiva.

El cas és que, per contra, el PSC està perdent tota capacitat d'influir justament pel contrari, per aferrar-se a aquesta identitat espanyola des de la pura sentimentalitat, més enllà de la raó política i l'oportunitat estratègica. El PSC, normalment per la via de l'omissió culpable, ha prioritzat el superàvit fiscal dels territoris menys productius i, fins i tot, les despeses sumptuàries de l'Estat per sobre dels interessos de les classes mitjanes i baixes a Catalunya.

Però, precisament, el que no és justificable des d'una perspectiva d'esquerres és la sobreexplotació d'unes classes populars a partir de la seva adscripció nacional. L'articulista d'El País -que aplica abundant terminologia marxista per definir l'estratègia del catalanisme- reconeixerà aquest text de 1892: "Per a la col·laboració harmònica de les nacions europees, aquesta independència [de Polònia] és una necessitat. Només el jove proletariat polonès pot conquerir-la, i si se la hi confia, serà en bones mans. Perquè els obrers de la resta d’Europa necessiten tant com els mateixos obrers polonesos la independència de Polònia", Friedrich Engels, pròleg a l'edició polonesa del Manifest Comunista.

Un fantasma recorre Espanya; i és el fantasma del catalanisme.