La tromba d'aigua que va caure a Sant Joan de les Abadesses a partir de quarts de sis de la tarda va amenaçar de suspendre el primer Paupaterres al Pirineu. I és que a diferència de Tàrrega -on enguany s'hi celebra la dotzena edició d'aquest festival- qualsevol celebració vespertina a l'aire lliure al Ripollès és una loteria. Tanmateix cap a les set, hora prevista perquè els Randellaires comencessin la primera actuació del vespre-nit, el sol va fer acte de presència i va anunciar que es podria tirar endavant amb la festa de músiques del món.

Encara amb el públic una mica entumit per la pluja van actuar els Randellaires, el grup estendard de la música d'arrel ripollesa. Després de sopar, el combo Bloque 53 -diuen que practiquen Barcelona salsa sound- van aconseguir animar una parròquia no massa acostumada a les músiques caribenyes. Menció a part requereix el cantant del grup, el veneçolà Lenin Jiménez, que va aconseguir fer entrar en calor el públic amb salt a la plaça inclòs per ensenyar com es balla la salsa.

La nit va decaure uns quants graus -tal i com feia la temperatura- amb l'actuació de Sarabacalé, un intent de fusió de samba i flamenc que fos per l'estil, l'hora o el poc carisme de la cantant no va aconseguir connectar en cap moment amb l'audiència i van fer una actuació anormalment curta. Les desenes de resistents -la temperatura ja estava per sota els 15ºC- van viure el punt àlgid de la nit amb l'actuació de Carles Belda i el conjunt Badabadoc. Belda va anar de menys a més i va demostrar que, segurament, és el músic més genial de l'escena alternativa catalana. El millor moment, sens dubte, la versió “disco” d'El Vent de Raimon. A la introducció Belda es va justificar, “ens agrada Chimo Bayo, què passa?”.

Belda i el seu conjunt -ahir amb el 50% dels músics reserves- tornaran a Sant Joan l'11 de setembre a l'Entrevoltes del JAS. I ja havia actuat per Festa Major de Sant Patllari a Camprodon. Tot plegat l'any del seu debut a la comarca.