L'Assemblea de l'Associació va aprovar a Sabadell, durant les "III Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya", el conjunt dels 75 elements del patrimoni industrial de Catalunya. Aleshores, i mitjançant un manifest, l'Associació reivindicava la importància d'aquest patrimoni, com a signe distintiu de la nostra societat, i demanava a les entitats i organismes públics que fomentessin el seu valor. Els criteris utilitzats per a fer la selecció d'aquests elements van ser temàtics i geogràfics.
La primera relació de 75 elements industrials es va materialitzar en una exposició fotogràfica, que els agrupava en diferents apartats temàtics. L'exposició tenia un caràcter itinerant i des del novembre de 1994 fins al desembre de 2000, es va poder visitar a diverses localitats.
A l'Assemblea extraordinària de lAssociació celebrada en el marc de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya el novembre de 1997, s'aprovà l'ampliació de la llista de 75 a 100 elements.
EL PATRIMONI INDUSTRIAL DE CATALUNYA
Catalunya va iniciar un procés econòmic protoindustrial al segle XVIII que culminà a finals del primer terç del segle XIX, en l'inici de la industrialització. Fou un dels primers països d'Europa que s'afegí al procés econòmic iniciat al Regne Unit, malgrat trobar-se al sud del continent, que el convertí en una illa industrial a la Mediterrània. Això no solament significà formar part de la nova era que va modificar l'estructura econòmica i social del món, sinó que la cultura del país esdevingué una cultura industrial i diferenciada de les altres del seu entorn.
A la segona meitat dels anys seixanta, Catalunya entrà en la nova etapa industrial d'occident, cosa que accelerà el factor de canvi tècnic, social i econòmic. Aquest fet comportà que els elements productius mobles o immobles utilitzats fins aleshores esdevinguessin obsolets. En pocs anys, la major part de la maquinària i de les eines de treball desaparegueren, els edificis foren abandonats per inadequats i per integrar-se a nuclis urbans.
L'Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya, conscient de la poca valoració d'un patrimoni relativament proper en el temps, però lluny conceptualment, i considerant que el patrimoni d'un país és com l'empremta genètica de la persona, demana a la societat, entitats i organismes públics que es fomenti la consciència del valor d'aquest patrimoni, que s'inventariï, que es catalogui, que es preservin els paisatges industrials i els elements més importants, no exclusivament fent referència al seu valor artístic, sinó considerant-los també com a testimoni material de la nostra història.
