Dissabte
2 d'agost
Obertura del mercat artesà. Sala dels estudis (10:00)
Taller de confecció de rams i recepció de rams fets a casa Sala dels estudis (12:00)
Descobriment de la placa del passeig Joan Isern-Batlló i Carrera. A davant de can Jepet (17:00)
Acte institucional en memòria del botànic, amb la presència d'Anna Garrigolas (comissió organitzadora), Anna Colomer (regidora Ajuntament de Setcases), Miquel Perals (comissió organitzadora), Pilar Rodríguez (rebesnéta del botànic) i Jaume Busquets (alcalde de Setcases). Sala dels estudis (18:00)
Obertura del mercat artesà. Sala dels estudis (10:00)
Taller de confecció de rams i recepció de rams fets a casa Sala dels estudis (12:00)
Descobriment de la placa del passeig Joan Isern-Batlló i Carrera. A davant de can Jepet (17:00)
Acte institucional en memòria del botànic, amb la presència d'Anna Garrigolas (comissió organitzadora), Anna Colomer (regidora Ajuntament de Setcases), Miquel Perals (comissió organitzadora), Pilar Rodríguez (rebesnéta del botànic) i Jaume Busquets (alcalde de Setcases). Sala dels estudis (18:00)
Diumenge,
3 d'agost
Sortida de camp a la recerca d'espècies destinades a l'exposició (09:30)
Obertura de l'exposició dels rams, plantes vives, fotografies i diapositives. Sala dels estudis (10:00)
Sortida de camp a la recerca d'espècies destinades a l'exposició (09:30)
Obertura de l'exposició dels rams, plantes vives, fotografies i diapositives. Sala dels estudis (10:00)
Obertura
del mercat artesà. Sala dels estudis (10:00)
Identificació i classificació de les plantes recollides. Sala dels estudis (12:00)
Inauguració de l'exposició amb plantes mel·líferes, plantes vives, passi de diapositives i fotografies. Sala dels estudis (13:00)
Benedicció dels rams. Sala dels estudis (18:00)
Conferència Les abelles i les plantes mel·líferes a càrrec d'en Josep Peiris, apicultor de Setcases i la col·laboració de la Teresa Garnatje del CSIC. Sala dels estudis (19:00)
Identificació i classificació de les plantes recollides. Sala dels estudis (12:00)
Inauguració de l'exposició amb plantes mel·líferes, plantes vives, passi de diapositives i fotografies. Sala dels estudis (13:00)
Benedicció dels rams. Sala dels estudis (18:00)
Conferència Les abelles i les plantes mel·líferes a càrrec d'en Josep Peiris, apicultor de Setcases i la col·laboració de la Teresa Garnatje del CSIC. Sala dels estudis (19:00)
Breu
biografia del botànic Joan Isern I Batlló
(Setcases 1821 – Madrid 1866)
El dia 23 de gener passat va fer 142 anys que morí a Madrid, a l’edat de 44 anys, Joan Isern i Batlló i Carrera, il·lustre botànic, fill de Setcases, on havia nascut el 25 de setembre de l’any 1821, a la casa de can Batlló. La família paterna tenia profundes arrels setcasines, en canvi, la seva mare era de Vilallonga de Ter.
(Setcases 1821 – Madrid 1866)
El dia 23 de gener passat va fer 142 anys que morí a Madrid, a l’edat de 44 anys, Joan Isern i Batlló i Carrera, il·lustre botànic, fill de Setcases, on havia nascut el 25 de setembre de l’any 1821, a la casa de can Batlló. La família paterna tenia profundes arrels setcasines, en canvi, la seva mare era de Vilallonga de Ter.
Era
d’una família que gaudia de certa comoditat, això
potser explica que tots els fills s’il·lustressin; on Joan,
trobà l’oportunitat d’estudiar i aprofundir en la seva
gran il·lusió: la botànica. Espavilat i
intel·ligent cridà l’atenció del pare, que
l’escollí per ocupar el lloc de capellà a la casa de
can Batlló.
Però
en la vida d’en Joan Isern i Batlló hi hagué un tema
que segurament fou el que el determinà d’una manera
decidida: conegué la vida dels herbolaris, sobretot de
Viladrau, que acudien a les muntanyes de Setcases a cercar herbes
medicinals. Ell els acompanyava i en treia alguna propina. Això
el marcà decididament cap a una direcció ferma: el món
de les plantes.
El
1939 decideix ingressar al seminari de Girona, amb la intenció
de fer-se capellà. L’any 1844 se’n va a Barcelona on
combinarà els seus estudis eclesiàstics amb una
assistència més o menys regular a les classes de
Botànica, a la Universitat.
A
Barcelona hi havia el professor Miguel Colomeiro, que acaparà
aviat l’atenció del botànic, el qual procurarà
no deixar-se escapar cap de les seves classes. I és aquí
quan en Joan Isern i Batlló deixa els estudis del seminari i
enfoca la seva vida cap al camp de les ciències naturals.
Aquesta decisió generà un trencament familiar i
decideixen deixar de costejar-li els estudis. Això fa que el
noi s’espavili i comença a donar classes particulars i també
fa d’herbolari.
L’any
1845 comença Medicina. L’estiu d’aquest mateix any el
passa a Setcases, dedicant-se a herboritzar pels encontorns. L’any
1851, tan la Universitat de Madrid com la de Barcelona, proposen
unànimement Isern i Batlló per ocupar la plaça
de col·lector del Museu de Ciències Naturals de Madrid,
on hi trobarà l’home clau de la seva vida: el catedràtic
Mariano de la Paz Graells. Els seus treballs surten divulgats a El
Pabellón Médico
i al Boletín
de la Sociedad Española de Historia Natural.
A finals d’aquest any i principis del 1855 esclata un brot de còlera arreu de l’Estat. Els pobles en són especialment castigats i davant d’aquest horrible panorama Isern i Batlló es presenta a l’Ajuntament i ofereix els seus serveis com a metge. En pocs dies ell també en resulta contagiat i és assistit per una família de Valdemoro. Allí s’enamora de la filla, Tomassa del Olmo, i aviat es casen i tenen fills.
El
1860, el Govern d’Isabel II decideix enviar una comissió de
científics a l'Amèrica del Sud amb la finalitat
d’estudiar la flora i la fauna i recollir exemplars pels museus
espanyols, Joan Isern i Batlló formà part d’aquesta
“Comisión Científica del Pacífico” formada
per 8 homes. El botànic morí jove a causa d’una
picada de mosquit tropical mentre explorava el riu Napo, afluent de
l’Amazones, el 24 d’agost de 1865.
