El Santuari de Núria ha acollit aquest 9 de juliol la celebració del 60è aniversari del segrest de la Mare de Déu de Núria, una acció duta a terme el juliol del 1967 per activistes antifranquistes com a protesta per alguns nomenaments de bisbes. En l'acte, que ha començat a primera hora del matí amb una pujada a peu al santuari des de Queralbs, hi han participat al voltant de 200 persones. A quarts de 12 de migdia han arrencat els actes oficials amb la rebuda dels caminadors, els parlaments i la inauguració d'una placa en record dels fets, dissenyada per Domènec Batalla i Manel Daví, que s'ha col·locat al camí d'entrada a Núria, sota la creu d'en Riba.
Tot seguit, ha tingut lloc un dels actes destacats de l'homenatge, la donació per part de la família de Nemesí Solà -un dels impulsors del segrest, mort fa dos anys als 94 anys- d'una reproducció de la verge de Núria. Es tracta d'una figura de guix de la Mare de Déu de Núria que va fer un escultor de Barcelona per regalar-la als activistes que havien participat en l'acció. Durant molts anys, l'escultura va estar amagada i ara la família de Solà l'ha volgut donar al santuari.
El fill de Nemesí Solà, Aureli Solà, ha explicat que, fins fa poc, desconeixien que la tenien a casa perquè estava molt ben guardada. Segons ha dit, forma part també d'una història que encara té molts interrogants pel pacte de silenci dels seus impulsors. Solà s'ha mostrat molt emocionat i agraït per aquest homenatge que salda "un greuge amb uns patriotes que van defensar la cultura i el país".
Per la seva banda, el president de la comissió organitzadora de l'acte, Manel Daví, ha explicat que l'objectiu principal de l'homenatge era precisament "treure de l'oblit aquest fet tan important de la nostra història", en declaracions a l'ACN. Segons Daví, durant molts anys, el segrest de la Mare de Déu de Núria "va quedar oblidat per por d'explicar-ho i que hi hagués represàlies".
A l'acte hi han participat, a més, alguns dels activistes que ho van viure en primera persona i que encara són vius com Toni Ribas o Xavier Margais, que en el moment dels fets tenia 20 anys. Margais s'ha mostrat molt emocionat: "No tinc paraules per descriure el que sento". L'activista també ha volgut recordar aquells que ja no hi són i que van participar en l'acció.
Protesta pel nomenament d'un bisbe espanyol
Els excursionistes Xavier Margais i Toni Ribas van protagonitzar el segrest de la imatge de la Mare de Déu de Núria el 9 de juliol de 1967. Darrere d'aquella acció hi havia altres activistes antifranquistes catalans com Xavier Polo, Josep Almeda o Nemesi Solà. El robatori va ser un acte de protesta contra el nomenament d'un bisbe espanyol que van fer titular de la diòcesi de Barcelona; també es va emmarcar en la campanya "Volem bisbes catalans".
El mateix 9 de juliol, després del segrest, van començar a circular uns fulls signats per una inexistent Comissió de sacerdots i militants d'Acció Catòlica, la qual sol·licitava el retorn de l'abat Aureli Maria Escarré, expulsat per Franco arran d'unes declaracions al diari francès Le Monde. A canvi de retornar la Mare de Déu de Núria, es demanava també la dimissió de l'arquebisbe espanyol Marcelo Gonzàlez com a titular de la diòcesi de Barcelona i el lliure nomenament de bisbes autòctons de Catalunya.
Un dels participants en el segrest, Xavier Polo, ha explicat en l'homenatge que l'acció es va produir perquè no volien que la Mare de Déu de Núria "estigués segrestada per un criminal de guerra i un assassí com era Franco, qui també perseguia el català". De fet, asseguren que el franquisme volia fer servir la coronació de la verge com un "èxit" del règim. La premsa de l'època -nacional i internacional- es va fer ressò del segrest, que era precisament el que perseguien els activistes i la coronació de la imatge va haver de fer-se amb una rèplica.
Polo ha afegit que van estar molt temps amb "la Nina amunt i avall", la forma en clau que utilitzaven per referir-se a la Mare de Déu. Finalment, el 1971 es va nomenar Narcís Jubany com a arquebisbe de Barcelona i Aureli Maria Escarré va poder tornar a Catalunya. En haver complert el que es demanava, la imatge de la Mare de Déu de Núria va ser retornada l'any 1972.
