El 9 de juliol de 1967, fa gairebé seixanta anys, els excursionistes Xavier Margais i Toni Ribas van segrestar la imatge de la Maré de Déu de Núria. Una acció carregada de simbolisme en què també van participar activistes antifranquistes catalans com Xavier Polo, Josep Almeda o Nemesi Solà. Aquest emblemàtic segrest, el qual s'homenatjarà el 9 de juliol a Queralbs, era un acte de protesta contra el nomenament d'un bisbe espanyol que van fer titular de la diòcesi de Barcelona, i també s'emmarcava dins la campanya Volem bisbes catalans. Aquest acte, tal com remarquen, servirà per distingir "tots aquells, molts cops anònims, que han fet tant per Catalunya i la llengua".
El segrest no va deixar indiferent a ningú. Poc després de l'acte de protesta van començar a circular uns fulls signats per una inexistent "comissió de sacerdots i militants d'Acció Catòlica" -els autors del robatori- que demanava el retorn de l'abat Aureli Maria Escarré, expulsat per Franco arran d'unes declaracions al diari francès Le Monde. Per retornar la imatge també demanaven la dimissió de l'arquebisbe espanyol Marcelo Gonzàlez com a titular de la diòcesi de Barcelona i el lliure nomenament de bisbes autòctons de Catalunya.
Tot plegat, una maniobra per deixar clar el seu rebuig a la intenció del règim franquista de convertir la coronació de la Mare de Déu de Núria com un èxit del règim. Tot i el robatori per part dels antifranquistes, la coronació de la imatge es fa fer igual, però amb una rèplica, perquè la maquinària franquista no es podia permetre un entrebanc d'aquesta mena. La premsa de l'època, tant nacional com internacional, no va trigar a fer-se'n ressò. Mentre que des d'Espanya es parlava d'un robatori "sacríleg", la premsa internacional feia més èmfasi en la voluntat que Franco no intervingués en el nomenament de bisbes a Catalunya.
Una victòria del moviment antifranquista
Finalment, el 1971 es va nomenar Narcís Jubany com a arquebisbe de Barcelona i Aureli Maria Escarré va poder tornar a Catalunya. En haver complert el que es demanava, doncs, la imatge de la Mare de Déu de Núria es va retornar l'any 1972. Ara, seixanta anys després, s'homenatjarà aquesta fita antifranquista. L'acte serà el 9 de juliol i comptarà amb la col·locació d'una placa, dissenyada per Domènec Batalla i Manel Daví, al camí d'entrada a Núria, sota la creu d'en Riba. Al matí, es podrà pujar al Santuari des de Queralbs, a peu o amb el cremallera, i es comptarà amb la presència d'alguns dels protagonistes i familiars. També es pujarà fins al Santuari una rèplica de l'època original de la marededeu.
L'acte, que ja té més de 150 inscrits, està organització per l'Associació Homenatge al Segrest de la Mare de Déu de Núria, i compta amb el suport de la Unió Excursionista de Vic i l'Ajuntament de Queralbs. Per finançar l'acte també s'ha engegat una campanya de mecenatge. Des de l'Associació Homenatge Segrest Mare de Déu de Núria, Xevi Roviró ha destacat que el 9 de juliol es farà un homenatge, amb alguns dels protagonistes, que servirà per distingir "tots aquells, molts cops anònims, que han fet tant per Catalunya i la llengua".
