En el context del projecte Arrels prehistòriques de la transhumància a l'Alt Ripollès, un equip d'especialistes ha reprès les excavacions al Tuc de Fustanyà, una cavitat situada a Queralbs (Ripollès). Les intervencions, actives entre el 8 i el 21 de juny, han fet aflorar proves clares d’activitat humana, entre elles un fogar petit i una punta de projectil de sílex.
Restes trobades en una àrea reduïda, amb vestigis d’ocupació que es mantenen “intactes”, han estat datades entre fa 42.000 i 39.000 anys, coincidint amb el tram final del plistocè, període on convivien els últims Neandertals i els primers Homo sapiens. Aquest detall el subratlla el catedràtic de prehistòria per la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador vinculat a IPHES-CERCA, Carles Tornero: aquest jaciment representa una “finestra a la cronologia més antiga” d’evidència humana a la zona.
La punta de sílex identificada pertany a la indústria lítica, “molt característica dels darrers moments dels Neandertals”, com remarca Tornero. El valor d’aquesta campanya rau en el fet que, tot i que la cavitat es coneix des de fa anys, es considerava força alterada pel furtivisme i l’extracció il·legal de materials. Ara, la troballa revaloritza el Tuc de Fustanyà i confirma el seu potencial per investigar les primeres presències humanes als Pirineus.
A més dels senyals d’ocupació humana, el jaciment destaca per les restes fòssils d’animals ara extingits que van habitar en ambients gèlids: os de les cavernes, hiena, cavall i, de manera particular, el lleopard de les muntanyes: “El Tuc de Fustanyà és molt ric perquè probablement era un lloc de reproducció i un bon hàbitat per a aquesta espècie”, segons apunten els investigadors. Aquest felí és “poc habitual als registres fòssils”, però a la cova s’han localitzat nombroses restes, fet que n’accentua la rellevància per l’estudi de la fauna prehistòrica. El projecte aspira a “completar la visió transversal de la prehistòria” des de les Capçaleres del Freser. Enguany, aquest suport institucional s’ha ampliat per quatre anys addicionals, donant continuïtat a l’exploració arqueològica al sector.
Excavacions al roc de les orenetes: sepulcre col·lectiu i restes humanes
En paral·lel, s’ha reprès, per vuitena vegada consecutiva, l’excavació al jaciment del Roc de les Orenetes, també a Queralbs. Aquest espai, situat a més de 1.800 metres d’alçada, és un sepulcre col·lectiu on s’han identificat restes de més de 60 individus, possiblement membres d’una sola comunitat. Les restes humanes, datades entre fa 2.400 i 2.200 anys, han estat descrites en algunes ocasions com una “catifa d’ossos”. Segons Tornero, aquest any la densitat de restes és “molt més alta, amb milers de restes”, i la zona “destapada” presenta un nivell “molt més potent”.
Aquest volum considerable de restes dificulta el procés de recuperació. L’equip exposa: “El que fem és anar destapant, fem entre 300 i 500 fotos de tots els angles i un programa ens ajuda a recompondre-les i extreure la imatge global”. El següent pas, “individualitzar” cada os, possibilita la seva recuperació tot fixant-ne les coordenades. Caldrà, un cop extretes, netejar i analitzar les peces per identificar possibles alteracions.
L’any anterior, els treballs al Roc de les Orenetes van permetre descobrir una punta de fletxa de sílex inserida en una costella d’adult, definida com una “prova directa i excepcional” de violència interpersonal que va tenir lloc fa més de 4.000 anys al Pirineu català. Aquest tipus de descobriment aporta informació sobre pràctiques i conflictes socials en comunitats prehistòriques de la regió.
