Les Jornades Botàniques Joan Isern de Setcases arriben a la XII edició

Cap de setmana actiu a la població amb havaneres i excursió al Gra de Fajol

Publicat el 20 d’agost de 2009 a les 10:30
Setcases tornarà un any més a honrar la memòria d'un dels seus fills més il·lustres, el botànic Joan Isern i Batlló (1821-1866). Per dotzè any consecutiu, aquest dissabte se celebren les Jornades Botàniques i que també recorden a Marta Balcells.

Les principals activitats seran un taller de rams i la posterior benedicció, una missa i un concurs de truites d'ou amb premi per les tres millors. Altres actes que se celebraran en un cap de setmana molt actiu a la població setcasina és una excursió guiada al Gra de Fajol i a la Coma d'Orri (sortida de Setcases a dos quarts de vuit del matí amb reserva prèvia) així com havaneres, aquest divendres, amb Nit Taballera a la platgeta.

Divendres 21 d'agost
Havaneres amb Nit Taballera. Platgeta (22:00)

Dissabte 22 d'agost
Sortida de l'excursió guiada al Gra de Fajol i la Coma de l'Orri. Sortida del pàrquing de la Closa d’en Xol (07:30)
Taller de rams (12:00)
Recepció de rams (no s'acceptaran rams amb espècies protegides) 16:30
Benedicció de rams (18:00)
Missa (18:30)
Concurs de truites d’ou (19:00)

Breu biografia del botànic Joan Isern I Batlló
(Setcases 1821 – Madrid 1866)

El dia 23 de gener passat va fer 143 anys que morí a Madrid, a l’edat de 44 anys, Joan Isern i Batlló i Carrera, il·lustre botànic, fill de Setcases, on havia nascut el 25 de setembre de l’any 1821, a la casa de can Batlló. La família paterna tenia profundes arrels setcasines, en canvi, la seva mare era de Vilallonga de Ter.

Era d’una família que gaudia de certa comoditat, això potser explica que tots els fills s’il·lustressin; on Joan, trobà l’oportunitat d’estudiar i aprofundir en la seva gran il·lusió: la botànica. Espavilat i intel·ligent cridà l’atenció del pare, que l’escollí per ocupar el lloc de capellà a la casa de can Batlló.
Però en la vida d’en Joan Isern i Batlló hi hagué un tema que segurament fou el que el determinà d’una manera decidida: conegué la vida dels herbolaris, sobretot de Viladrau, que acudien a les muntanyes de Setcases a cercar herbes medicinals. Ell els acompanyava i en treia alguna propina. Això el marcà decididament cap a una direcció ferma: el món de les plantes.

El 1939 decideix ingressar al seminari de Girona, amb la intenció de fer-se capellà. L’any 1844 se’n va a Barcelona on combinarà els seus estudis eclesiàstics amb una assistència més o menys regular a les classes de Botànica, a la Universitat.

A Barcelona hi havia el professor Miguel Colomeiro, que acaparà aviat l’atenció del botànic, el qual procurarà no deixar-se escapar cap de les seves classes. I és aquí quan en Joan Isern i Batlló deixa els estudis del seminari i enfoca la seva vida cap al camp de les ciències naturals. Aquesta decisió generà un trencament familiar i decideixen deixar de costejar-li els estudis. Això fa que el noi s’espavili i comença a donar classes particulars i també fa d’herbolari.

L’any 1845 comença Medicina. L’estiu d’aquest mateix any el passa a Setcases, dedicant-se a herboritzar pels encontorns. L’any 1851, tan la Universitat de Madrid com la de Barcelona, proposen unànimement Isern i Batlló per ocupar la plaça de col·lector del Museu de Ciències Naturals de Madrid, on hi trobarà l’home clau de la seva vida: el catedràtic Mariano de la Paz Graells. Els seus treballs surten divulgats a El Pabellón Médico i al Boletín de la Sociedad Española de Historia Natural.

A finals d’aquest any i principis del 1855 esclata un brot de còlera arreu de l’Estat. Els pobles en són especialment castigats i davant d’aquest horrible panorama Isern i Batlló es presenta a l’Ajuntament i ofereix els seus serveis com a metge. En pocs dies ell també en resulta contagiat i és assistit per una família de Valdemoro. Allí s’enamora de la filla, Tomassa del Olmo, i aviat es casen i tenen fills.

El 1860, el Govern d’Isabel II decideix enviar una comissió de científics a l'Amèrica del Sud amb la finalitat d’estudiar la flora i la fauna i recollir exemplars pels museus espanyols, Joan Isern i Batlló formà part d’aquesta “Comisión Científica del Pacífico” formada per 8 homes. El botànic morí jove a causa d’una picada de mosquit tropical mentre explorava el riu Napo, afluent de l’Amazones, el 24 d’agost de 1865.

- Més informació a Setcases.org