Jordi Serrano: «Antoni Farrés va ser un fill de la burgesia que va decidir deixar la universitat»

El Casal Pere Quart acull aquest vespre la presentació del llibre ‘Antoni Farrés: Quan els obrers van assaltar l’Ajuntament’ | Recull la vida de l’exalcalde fins la seva arribada a l’alcaldia

Albert Segura
27 d'octubre del 2015
Actualitzat a les 22:39h
Antoni Farrés, en un viatge a Sarajevo
Antoni Farrés, en un viatge a Sarajevo | Juanma Peláez

Antoni Farrés, en un viatge a Sarajevo. Foto: Juanma Peláez

 
El llegat d’Antoni Farrés l’ha convertit no només en un dels representants polítics i institucionals més estimats de Sabadell, també en un referent per a ciutadans i partits, com es va poder comprovar en la passada campanya de les eleccions municipals, on moltes forces van recórrer a la seva memòria per a imaginar un futur millor per a la ciutat. La seva gestió al capdavant del consistori va fer-lo artífex de canvis revolucionaris per a la ciutat que han dibuixat el Sabadell que avui coneixem.
 
Amb aquesta fotografia en ment, aquest vespre el Casal Pere Quart (19.00 hores) acull la presentació del llibre Antoni Farrés: Quan els obrers van assaltar l’Ajuntament, escrit pel rector de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC), Jordi Serrano, i l’historiador i professor de la UAB Xavier Domènech. Considerat com el testament polític de l’exalcalde, el llibre reuneix els anys previs a la seva arribada a l’Ajuntament, fet que va iniciar una transformació intensa i radical de la ciutat.
 
“Era l’any 2001 i en Farrés em va demanar que l’ajudés a fer unes memòries, i després de fer un primer projecte ens vam retrobar i ell va considerar que a ningú li podria interessar allò que podia haver fet, i ho vam deixar estar”, explica Serrano. La idea va quedar en un calaix, fins que anys més tard l’exalcalde li va proposar de reprendre-ho, però en aquell moment a Serrano no li anava bé de dedicar-s’hi.
 
“Quan ja li havien diagnosticat el càncer terminal vam parlar de nou per fer-ho, però ja no hi vam arribar a temps”, recorda el coautor. Al 2002, però, l’historiador Xavier Domènech li havia fet una entrevista, just després d’haver deixat l’Ajuntament, un total de 7 hores de gravació que es sumaven a 2 més d’una entrevista que Serrano li havia fet en una entrevista de reflexió que permetien dibuixar el projecte que avui presenten. Amb l’entrevista i el treball fet, es van recopilar les arrels de Farrés des de petit i fins que va assumir l’alcaldia: “Hem intentat que Farrés parli en primera persona”, explica Serrano.
 

Antoni Farrés en la investidura de 1995. Foto: Juanma Peláez


 
Els anys previs a l’alcaldia
 
El llibre reuneix algunes curiositats que permeten fer la lectura de per què tants sectors i institucions es van voler apropiar de la seva memòria quan va morir. “Es va guanyar el lideratge en la vaga general de febrer de 1976 a Sabadell, en els moments culminants de l’antifranquisme a Espanya, ell va ser el líder que va aconseguir acabar amb la vaga general de manera victoriosa, i a més va actuar com advocat dels detinguts i de treballadors, un prestigi que quan va esdevenir candidat del PSUC el feia un candidat natural”, assegura Serrano.
 
Un fet diferencial que va definir la seva personalitat va ser el canvi que va protagonitzar. “Antoni Farrés va ser un fill de la burgesia que va decidir deixar la universitat per treballar en una fàbrica”, explica el coautor, un fet que dibuixa l’actitud dels joves de l’època polititzats contra el franquisme. “Va viure en una comuna a Sabadell, de les més conegudes d’Espanya, la comuna de les Filipines, situat a la plaça Filipines”, afegeix Serrano.
 
El llibre es presenta aquesta tarda al Casal Pere Quart, amb la presentació del periodista Albert Om.