La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la resta de membres sobiranistes de la mesa tornen al Tribunal Suprem (TS) per declarar per uns delictes de rebel·lió, sedició i malversació per la declaració d'independència del 27 d'octubre. Aquesta vegada sí que s'enfrontaran a l'amenaça de ser empresonats preventivament com ha passat als presidents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i més de mig Govern a l'Audiència Nacional espanyola. Des de l'inici del procediment al Suprem, però, els seus magistrats han mostrat un tarannà lleugerament diferent.

Ja des del moment d'admetre a tràmit la querella que la Fiscalia va presentar contra Forcadell, Lluís Guinó, Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet, els magistrats del tribunal van apuntar que la instrucció hauria de determinar si, efectivament, es va cometre un delicte de rebel·lió, amb penes de fins a 30 anys, o una conspiració per a la rebel·lió, que es situa entre els tres anys i nou mesos i 15 anys de presó.

El Suprem també es va desmarcar de l'Audiència Nacional quan la setmana passada va ajornar fins aquest dijous la declaració dels sobiranistes de la mesa del Parlament per garantir el seu dret a preparar la defensa. El TS va acceptar que havien estat citats amb molta celeritat (menys de 24 hores), una queixa que els advocats dels membres del Govern empresonats també van plantejar a l'Audiència sense èxit. Des d'aleshores, Forcadell i els altres querellats només han estat sotmesos a un control telefònic per assegurar la seva segona compareixença.

La petició de la Fiscalia

En un primer moment, però, qui marcarà la tendència serà la Fiscalia. El ministeri públic podria demanar presó preventiva sense fiança per als membres sobiranistes de la mesa del Parlament, en la línia del que va passar a l'Audiència Nacional. L'excepció podria ser Nuet, de la mateixa manera que l'exconseller Santi Vila es va lliurar de la presó pagant 50.000 euros per la seva manca de suport a la declaració independentista. En tot cas, l'última paraula sobre les mesures cautelars serà del magistrat instructor, Pablo Llarena.

Llarena, a més a més, podria decidir absorbir la investigació de la jutge Carmen Lamela contra el Govern. Segons va informar El País, el Tribunal Suprem podria, fins i tot, revertir l'empresonament d'Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Carles Mundó, Dolors Bassa, Quim Forn i Meritxell Borràs. Si es compleix el que apuntava el rotatiu espanyol, el TS argumentaria que delicte de rebel·lió és un il·lícit que es comet en grup i no individualment, de manera que les investigacions no poden ser aïllades.