El color groc s'ha convertit a Catalunya en el símbol de la llibertat dels presos polítics. Des que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van entrar a la presó de Soto del Real, ja fa més de 200 dies, els llaços grocs i la simbologia d'aquest color ha omplert l'espai públic i ha estat protagonista en determinats esdeveniments, ja sigui esportius o culturals, i també en els diversos actes convocats pel moviment independentista. 

El groc, però, també s'ha convertit en un objectiu polític per part de l'unionisme. Ja durant la campanya electoral del 21-D pràcticament es va prohibir aquest color, i des d'aleshores, els partits unionistes i determinats poders de l'Estat han intentat que aturar l'allau de símbols grocs per demanar la llibertat dels dirigents independentistes empresonats. Tot plegat ha donat lloc a situacions gracioses, sorprenents, insòlites i fins i tot ridícules. N'hem fet un recull de les 10 més destacades:

1. Les fonts grogues, prohibides

La Junta Electoral va prohibir a l'Ajuntament de Barcelona il·luminar fonts i edificis públics amb el color groc. Es tractava d'un recurs presentat pel PP contra una decisió aprovada amb els vots de Barcelona en Comú, PDECat i ERC per donar suport als presos. Els populars van argumentar que aquesta actuació representava una de les opcions que es presentava al 21-D i la Junta Electoral remarcava que els poders públics no poden utilitzar imatges o expressions "coincidents o similars a les utilitzades en les seves campanyes per alguna entitat concurrent a les eleccions". Així mateix, la resolució defensava que "il·luminar de groc les fonts no és una decisió per simple solidaritat", sinó "que s'emmarca en un problema més ampli entorn el qual giren les properes eleccions a la Generalitat". Alhora, apuntava, en relació als membres del Govern a la presó, que diversos partits feien èmfasi en "la seva posada en llibertat" ja que consideraven "que el seu ingrés a presó és per les seves idees polítiques i no per haver comès un delicte".

2. "Les papereres per la llibertat dels presos"

Va ser una relliscada que va provocar moltes bromes a les xarxes socials. Sonia Reina, regidora de Ciutadans a l'Ajuntament de Barcelona, va carregar contra l'alcaldessa Ada Colau després de trobar-se diverses papereres de cartró de clor groc al carrer de Marina. Segons la regidora, aquestes papereres no tenien cap utilitat, "fracturaven" i "dividien". I fins i tot apuntava a un hipotètic delicte de malversació. Malauradament per la regidora espanyolista, les papereres ni tenien res a veure amb els presos polítics, només resseguien el recorregut d'una cursa que es disputava a la capital catalana. De la mateixa manera, el groc no tenia cap altre significat que assenyalar que eren papereres per reciclar el plàstic.  

3. El demolidor argument ecologista

Seguint amb Ciutadans, però aquest cop al Parlament. La diputada Sonia Sierra va criticar la setmana passada que les forces independentistes facin servir l'espai públic com un escenari de propaganda polític i per reforçar la seva tesi va assegurar que els llaços grocs impliquen molta "contaminació". La diputada de la formació taronja va dir també que "els carrers no són de ningú, són de tots" i que, per tant, no es poden anar penjant "triangles verds" o "llaços grocs" perquè, a més, és un fet que va en contra del principi de no contaminar. L'afirmació va arrencar aplaudiments i riures de la bancada independentista. Podeu recuperar el moment a partir del minut 1 del següent vídeo:

🔊 @SoniaSierra02 als representants del PdCAT "Estem orgullosos de celebrar totes les festes i tradicions de tots aquells que volen compartir amb nosaltres la seva cultura perquè Catalunya és plural i diversa, així que respectin l'espai públic, els carrers no són seus" #Parlament pic.twitter.com/qGuKXOUUIB

— Ciutadans (@CiutadansCs) 3 de maig de 2018

4. El llaç groc, mal vist als jutjats... 

L'advocat de Vic Raimon Montoliu va denunciar que una jutgessa va obligar-lo a treure's el llaç groc durant un judici. De fet, el lletrat portava una placa que reclama la llibertat dels presos polítics i un llaç groc a la solapa de la camisa. Els fets es remunten el passat 5 d'abril. Tal com es pot veure al vídeo, la jutgessa va demanar-li que es tragués el llaç groc "pel que simbolitza". No acceptar aquest requeriment, segons la lletrada, suposa "admetre que uns companys porten a terme uns fets". Montoliu li va respondre que no es trauria el llaç ni la plaça perquè cap del articles que va mencionar la jutgessa limiten la llibertat d'expressió. L'advocat va assegurar també que no era "un tema de judicatura, sinó de llibertat". 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=bgCGD_LTmvY[/youtube]

5. ...i també als casaments

En aquest cas no és ben bé pel groc, però sí per reivindicar la llibertat dels presos. Un matrimoni recentment casat denunciarà un jutge de Badalona per haver obligat la núvia a treure’s una xapa amb el lema "Llibertat presos polítics", que duia a la jaqueta en el moment del casament. Segons ha explicat l’afectada en una entrevista aquest dimarts a El matí de Catalunya Ràdio, el magistrat va advertir que no procediria a casar la parella si la dona no es retirava la insígnia. "El jutge va dir que era un organisme públic que havia de donar servei a tothom", ha assegurat la noia, que ha relatat que el magistrat va “enrocar-se” i va insistir que els jutjats “no podien estar polititzats”. Davant la situació, finalment es va treure la jaqueta i aquest dimarts ha avançat que ella i la seva parella denunciaran els fets davant la justícia per vulneració del dret a la llibertat d’expressió.

6. Ni bufandes ni xiulets grocs a la final de Copa

La final de Copa d'enguany va estar marcada per la situació viscuda a la prèvia del partit i també a la graderia. La policia espanyola va requisar samarretes grogues amb lemes independentistes i d'altres peces de roba, com bufandes, del mateix color. També globus grocs, xiulets i una pancarta per la llibertat dels presos. Tot plegat va provocar una gran polèmica que va arribar al Congrés dels Diputats, on el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, va defensar l'actuació dels agents espanyols, va negar ordres extraordinàries i va assegurar que només s'havien decomissat 199 samarretes. En qualsevol cas, malgrat l'actuació de la policia, la xiulada contra el rei espanyol va tornar a ressonar a la graderia del Wanda Metropolitano. 

7. Multa de 22.500 euros per un llaç groc

El llaç groc tampoc agrada gaire a la Federació Anglesa de Futbol. Al febrer, l'entrenador del Manchester City, Pep Guardiola, va ser sancionat per dur el llaç de suport als presos polítics. En concret, el tècnic català haurà de pagar 22.500 euros, i va ser advertit de cara a futures conductes. Malgrat la sanció i els avisos, Guardiola es va mantenir ferm en el seu compromís i va assegurar que acceptava la multa però seguiria lluint aquest símbol. "Si he incomplert les normes, accepto la multa. Però abans que entrenador soc persona. Això és un tema d'humanitat. Hi ha quatre persones [ara ja en són nou] que estan a la presó, i altres fora del país. Per patir aquestes condemnes has de tenir armes, i les seves armes només han estat els vots i les urnes", va dir en roda de premsa.