La cantautora Teresa Rebull ha mort aquest dimecres als 95 anys d'edat. Nascuda el 1919 a Sabadell, Teresa Soler i Pi -el seu nom real- ha mort a Banyuls de la Marenda (Rosselló), on s'hi va establir acabada la Guerra Civil després de residir durant un temps a París. Militant del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) des de 1936 va fer d'infermera voluntària durant la guerra en les xarxes d'ajuda del seu partit. 

  Activa participant del moviment de la Nova Cançó Catalana, va començar a actuar el 1969, any en què va debutar amb un primer EP homònim. Activista de primera hora, Rebull va col·laborar amb la resistència durant la Segona Guerra Mundial. Musicalment es va significar per un primigeni ús de la cançó protesta en llengua catalana.

Entre la seva discografia destaquen obres com 'Mester d'amor', del 1977, on musica poemes de Joan Salvat Papasseit i 'Cançons populars catalanes', editat el 2002. L'any 2004 es va publicar el disc 'Teresa Rebull. Cançons, 1969-1992' recopilatori de la seva obra.

El 1992 se li va atorgar la Creu de Sant Jordi i el 2006 Òmnium Cultural va organitzar-li un homenatge al Palau dela Música Catalana, on la cantant va poder actuar-hi per primer cop. Així mateix, la cantant va guanyar el 2007 el Premi Memorial Francesc Macià, atorgat a persones o entitats que s'hagin destacat en el seu treball per la defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes.