29
de juny
del
2018
Actualitzat
el
31
de juliol
a les
11:34h
El Vallès és una de les demarcacions de Catalunya més afectades per l’empresonament de polítics independentistes. Sabadell queda tocada per partida doble, amb l’empresonament de l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, però juntament amb ells hi figuren Josep Rull, de Terrassa, Jordi Turull, de Parets, i Raül Romeva, de Sant Cugat. És per això que Òmnium Sabadell considera plenament justificada la parada que des d’aquest divendres i fins diumenge farà la presó simbòlica que demana la llibertat dels presos polítics. Ho fa a la plaça Doctor Robert, lloc on també s’hi faran actes de caire cultural i polític. NacióSabadell n’ha parlat amb la presidenta de l’entitat a la ciutat, Teresa Mira.
- Hi ha un fort vincle de la ciutat amb els presos polítics.
- Sí, però això el projecte l’hem impulsat juntament amb moltes entitats, com l’ANC o Súmate, entre d’altres. El presentem com una síntesi del que vivim, completament colpits perquè tenim cinc amics personals del Vallès que per defensar un programa polític que comparteixen milions de persones es troben en una situació de segrest i ostatge.
- I per què una presó?
- És un projecte que vol plantejar una al·legoria, amb tota la força i els espectres de la nostra ciutat a l’entorn de la reclamació de què els alliberin d’una vegada per totes.
- Com es materialitza aquesta al·legoria?
- Amb dues presons on es pot tancar tota aquella gent que estigui en condicions d’assumir que estarà tancada. Al voltant d’ells hi passaran coses de la mà del debat, de la democràcia, de la cultura. Òmnium té un full de ruta polític, amb un perfil d’entitat que aguanta un país, sigui quina sigui la situació. Estigui com estigui el país, sempre hi haurà un Òmnium. Ja hi va ser fa 50 anys, i hi serà d’aquí a 50, passi el que passi.
- S’hi pot tancar tothom a la presó?
- S’hi pot inscriure tothom qui ho vulgui, hi ha una web en marxa per a fer-ho. Hi pot entrar tothom qui vulgui donar exemple o mostrar a l’entorn que la presó és un càstig. A banda, representants de l’Ajuntament ja s’han ofert, i hi hem convidat persones il·lustres de fora de Sabadell, també. Tant en Jordi com la Carme són persones que formaven part de la ciutat, que els trobaves pel carrer i amb qui fèiem ciutat junts, i els trobem a faltar a cada racó.
- A la ciutat li toca de prop l’empresonament dels polítics independentistes.
- I per perfilar-ho bé, a banda de la presó, hi ha una altra cosa que volem fer singularment ANC i Òmnium. Farem un sopar solidari que dedicarem a les dones valentes, a la Carme i a la Dolors Bassa, però també a les dones de família que han de suportar la situació en què se'ls han endut el pare de família. Són dones que han deixat de tenir una vida normal. Per això, la dedicatòria s’entronca amb la família Cuixart, però també amb la família de la Carme, cedint protagonisme a les dones i a la feina que fan dins de la presó les que són preses, i a fora les que s’han trobat amb responsabilitats familiars.
- Creuen que la ciutat ha fet suficient?
- Sabadell va ser pionera en organitzar el referèndum, i després va posar en marxa diverses accions de més llarga durada, com actes amb caràcter simbòlic i de conscienciació. També va ser de les primeres ciutats en rebatejar el carrer d’Alfons XIII com a carrer de la República, i quan hem organitzat alguna activitat, l’Ajuntament també s’hi ha sumat. És evident que sempre es pot fer més, però hi ha hagut molta activitat vinculada a la causa.
- Hi ha un fort vincle de la ciutat amb els presos polítics.
- Sí, però això el projecte l’hem impulsat juntament amb moltes entitats, com l’ANC o Súmate, entre d’altres. El presentem com una síntesi del que vivim, completament colpits perquè tenim cinc amics personals del Vallès que per defensar un programa polític que comparteixen milions de persones es troben en una situació de segrest i ostatge.
- I per què una presó?
- És un projecte que vol plantejar una al·legoria, amb tota la força i els espectres de la nostra ciutat a l’entorn de la reclamació de què els alliberin d’una vegada per totes.
- Com es materialitza aquesta al·legoria?
- Amb dues presons on es pot tancar tota aquella gent que estigui en condicions d’assumir que estarà tancada. Al voltant d’ells hi passaran coses de la mà del debat, de la democràcia, de la cultura. Òmnium té un full de ruta polític, amb un perfil d’entitat que aguanta un país, sigui quina sigui la situació. Estigui com estigui el país, sempre hi haurà un Òmnium. Ja hi va ser fa 50 anys, i hi serà d’aquí a 50, passi el que passi.
Tant en Jordi com la Carme són persones que formaven part de la ciutat, que els trobaves pel carrer i amb qui fèiem ciutat junts, i els trobem a faltar a cada racó
- S’hi pot tancar tothom a la presó?
- S’hi pot inscriure tothom qui ho vulgui, hi ha una web en marxa per a fer-ho. Hi pot entrar tothom qui vulgui donar exemple o mostrar a l’entorn que la presó és un càstig. A banda, representants de l’Ajuntament ja s’han ofert, i hi hem convidat persones il·lustres de fora de Sabadell, també. Tant en Jordi com la Carme són persones que formaven part de la ciutat, que els trobaves pel carrer i amb qui fèiem ciutat junts, i els trobem a faltar a cada racó.
- A la ciutat li toca de prop l’empresonament dels polítics independentistes.
- I per perfilar-ho bé, a banda de la presó, hi ha una altra cosa que volem fer singularment ANC i Òmnium. Farem un sopar solidari que dedicarem a les dones valentes, a la Carme i a la Dolors Bassa, però també a les dones de família que han de suportar la situació en què se'ls han endut el pare de família. Són dones que han deixat de tenir una vida normal. Per això, la dedicatòria s’entronca amb la família Cuixart, però també amb la família de la Carme, cedint protagonisme a les dones i a la feina que fan dins de la presó les que són preses, i a fora les que s’han trobat amb responsabilitats familiars.
La presentació de l'arribada de la presó simbòlica, al Racó del Campanar Foto: Albert Segura
- Creuen que la ciutat ha fet suficient?
- Sabadell va ser pionera en organitzar el referèndum, i després va posar en marxa diverses accions de més llarga durada, com actes amb caràcter simbòlic i de conscienciació. També va ser de les primeres ciutats en rebatejar el carrer d’Alfons XIII com a carrer de la República, i quan hem organitzat alguna activitat, l’Ajuntament també s’hi ha sumat. És evident que sempre es pot fer més, però hi ha hagut molta activitat vinculada a la causa.