Cada generació ha tingut el seu repte global, una situació que ha marcat un abans i un després a l’hora de plantejar el món en què vivim: una guerra, una crisi econòmica o social... En el cas que ens ocupa és, almenys de moment, la pandèmia del coronavirus.

De fet, haver obtingut una vacuna en una mica menys d’un any és tota una fita científica. També serà un èxit social i polític si aconseguim distribuir-la a tothom, sense excepció. Certament, sembla que veiem la llum al final del túnel, però no ens podem relaxar. Al 2021 encara haurem d’esforçar-nos per protegir-nos els uns als altres, si més no durant uns quants mesos. Un 2021 en què confiem eradicar la crisi sanitària, però en què els efectes de la crisi econòmica i social ens colpiran ben fort. 

En aquest context, se’ns presentaran canvis de paradigma en molts sentits. Potser la pandèmia ho ha accelerat, és veritat, però ja fa temps que la política necessita un nou impuls. Les dificultats per connectar amb la ciutadania, especialment en moments convulsos com els que vivim, així ho evidencia.

Els servidors públics hem de gestionar recursos, per descomptat, però també expectatives i pors. Potser no tindrem totes les respostes –almenys de manera immediata- però és imprescindible que entenguem allò que se’ns pregunta. No es pot governar una societat que no s’entén. I per aconseguir-ho, és fonamental que ens hi assemblem. L’empatia ha de ser una eina fonamental per reconnectar amb la ciutadania, i massa sovint l’hem deixada de banda.

És veritat que la situació no és fàcil. En un context de desafecció política com l’actual, el llenguatge populista resulta massa temptador per alguns sectors. Afortunadament, la gestió de la pandèmia per part d’alguns d’aquests règims ha evidenciat que no estan per donar lliçons sobre com fer bé les coses. 

La pandèmia pot suposar aquest punt d’inflexió tan necessari. Els servidors públics hem d’aprendre d’aquest repte que se’ns ha posat al davant i donar les respostes adequades. Hem d’emocionar-nos, de sentir. Parlem de bona gestió, per descomptat, però també d’honestedat, humilitat i empatia. Si comprenem allò que se’ns demana, afinarem molt més la solució i el camí per arribar-hi. 

Aquest 2020 hem redescobert el valor d’escoltar-nos, d’abaixar el ritme, dels moments de pausa. Fem que el 2021 sigui l’any per humanitzar la política.