Aquests dies es parla molt del preu de la llum i del canvi de tarifes, això ens porta a parlar també de dependència energètica, promoció de les renovables, reducció de consum i canvi d'hàbits. Clarament sense una modificació de la demanda i de l'ús que fem de l'energia no canviarem un model que ens ha portat al moment actual d'emergència climàtica. Però la ciutadania sola no té tota la responsabilitat. No solament hem de canviar bombetes, com es deia fa uns anys, i contractar millor la potència que consumim, com se'ns diu ara, les empreses han de fer el mateix i les administracions han de liderar i donar a la política energètica la prioritat que mereix.

A Sant Cugat no hem tingut mai polítiques públiques en matèria d'energia. Recordo quan fa uns anys reclamàvem que es liderés un model descentralitzat, difós en el territori i amb preferència a les instal·lacions de producció i autoproducció a través d'una Agència Local d'Energia, o quan demanàvem que en el concurs dels subministraments de les instal·lacions municipals es prioritzés contractar empreses que no formin part de l'oligopoli, d'energia verda i cooperativa. Totes aquestes propostes segueixen a l'aigüera, igual que la demanda d'una declaració contrastada de petjada de carboni dels contractistes o moltes altres.

Més recentment hem vist com a Barcelona s'ha impulsat Barcelona Energia, que és una comercialitzadora pública que subministra energia certificada 100% renovable. Una eina que permet no només que la ciutadania pugui contractar una empresa pública energètica, també permet lluitar contra la pobresa energètica o a través de l'assessorament a les persones usuàries fomentar una factura adaptada a les necessitats de consum, fent pedagogia i contribuint a aquest canvi necessari dels hàbits de consum.

Aquesta empresa pública tenia vocació de ser metropolitana i aquest mateix cap de setmana hem vist com 9 municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona com Castellbisbal, El Prat o Sant Feliu, s'incorporaven com a accionistes. I la meva pregunta és: per què Sant Cugat encara no ho ha fet? Tenim un pla local d'accions contra l'emergència climàtica que es queda en una llista de bones intencions i objectius generals, i quan se'ns presenta una oportunitat de fer una acció real la desaprofitem. Si els 36 municipis metropolitans se sumessin a la iniciativa, cada any es podria estalviar un total de 660.000 euros, així com l'emissió de 33.402 tones de CO₂ a l'atmosfera. Esperem que el govern de la nostra ciutat no trigui molt en corregir aquesta decisió.