Passats ja uns dies de les eleccions municipals, observant els resultats amb la calma de la distància, i fent una mirada en clau florestana crida l’atenció l’estrepitós fracàs dels partits que podríem anomenar de l‘esquerra transformadora, si més no ens els seus postulats més teòrics (CUP, Comuns i ERC). 

Assumint que l'abstenció ha afectat les opcions independentistes en una gran part del país, toca preguntar-se què més ha passat per a què el que era considerat el graner de vots d’aquestes opcions polítiques hagin patit un daltabaix tan gran.

Un dels motius ha estat el vot de càstig a l’equip de govern, així ho apunten alguns analistes i les xifres ho avalen clarament. Això en clau florestana ha significat una pèrdua de vots gens menyspreable del 43% d’ERC i d’un 33% de la CUP. Val a dir que ambdós partits van tenir un paper rellevant en el mandat anterior 2015-19 en el procés d’apoderament que el barri va viure.

Eren anys de la dreta al govern municipal, i les veïnes i veïns van ocupar el Consell de Barri i van impulsar uns espais de participació que en molts casos va significar transformar i sobrepassar la manera de fer d’aquelles estructures de participació tutelades des de dalt. I per fer-ho també hi van intervenir alguns dels partits de “voluntat transformadora”, que van veure amb bons ulls i van recolzar les propostes d’habitatge per al barri que van ser consensuades pel veïnat; que van expressar el seu suport a la millora de l’autogovern del barri; que van denunciar que hi havia un dèficit històric que calia corregir; que van anunciar que els equipaments públics del barri serien cogestionats amb el veïnat; per apuntar alguns dels temes que no depenien de partides econòmiques sinó més aviat de voluntat política. 

El govern ERC-PSC-CUP, com es pot imaginar, va crear grans expectatives al barri perquè alguns d’ells havien estat també a la “barricada amb el poble”, per fer servir una expressió èpica. La realitat, però, ha estat molt crua i tot, o gairebé tot, es va anar esvaint com si tot plegat no hagués estat més que un somni, un somni que portava per títol “Hi ha una altra manera de fer les coses”.

Per això no hauria de sobtar a ningú els resultats electorals de l’anomenada esquerra transformadora, ni de l’esquerra no-transformadora. El PSC, que ha perdut un 20%, és un partit que tradicionalment ha viscut d’esquena a la Floresta, i la gestió que ha fet del seu àmbit de govern pel que fa a la mobilitat ha deixat un mal gust de boca al barri. De la davallada electoral dels Comuns a la Floresta, que perd un 17% de suports, atenent que no ha patit el desgast de ser a govern, només es pot apuntar per la seva poca presència en els temes que han marcat l’agenda política del barri aquests darrers quatre anys.

Malgrat la pèrdua de vots, però, la primera força a la Floresta continua sent la CUP, seguit amb distància per Junts, la qual cosa emplaça la CUP a saber llegir bé què se n'espera d'ella al barri.

Cal apuntar que frenar el feixisme, frenar l’extrema dreta, no passa només per fer proclames públiques de rebuig sinó que passa per fer polítiques reals d’apoderament comunitari, passar per ser-hi cada dia en totes i cadascuna de les lluites populars dels nostres pobles i barris. És aquesta la manera de frenar els discursos populistes que alimenten el feixisme i l’extrema dreta. Cal recordar que a les darreres eleccions municipals l’extrema dreta ja picava amb força a la porta, i no podem dir que no la veiem venir.

A les mobilitzacions del 15M de 2011 es reclamava amb força que en l’àmbit de la política hi havia una altra manera de fer les coses, i al seu torn les mobilitzacions de l’1 d’octubre de 2017 ens va ensenyar a creure en la força del poble organitzat. 

I els partits? També tenien un paper assignat. Tan difícil era?