La xerrada "Acompanyem la sexualitat i els afectes durant l'educació primària dels sis als dotze anys" celebrada el passat març va ser la que va tenir més assistència de famílies i docents de les organitzades per Escoles Coeducatives (Coordinadora de Comissions de Gènere, Coeducació i Feministes de les AFES de les 12 Escoles Públiques de Sant Cugat). El tema interessa.
[noticia]1297[/noticia]
De fet, l'educació psicoafectiva sexual, juntament amb l’assetjament, és el tema estrella de les xerrades organitzades per les AFES d’arreu. En aquesta ocasió, hi sumava la ponent, Júlia Sánchez, sociòloga santcugatenca i fundadora de La Ciranda, professional àmpliament reconeguda que lidera el projecte “Celebrem la sexualitat”, que té cabuda a diverses escoles locals mitjançant tallers amb infants.
I per què interessa tant aquest tema? Perquè necessitem eines i recursos, tant les famílies com els equips educatius, per connectar realment amb les necessitats d’informació i interès respecte a la sexualitat dels nostres infants i adolescents.
Gairebé un 80% de la joventut afirma que no han rebut cap educació afectiva-sexual, i si l'han rebut, no els hi ha resolt els seus dubtes o expectatives. D’aquests, la gran majoria han acudit a Internet o amistats, tan sols un 25% ho han plantejat a adults. Així ho afirma l’estudi “Nova pornografia i canvis en les relacions interpersonals”, elaborat per la Red Jóvenes e Inclusión Social i la Universitat d’Illes Baleares.
Segons aquesta investigació, un de cada quatre joves veu porno abans dels 13 anys i el primer accés s’avança a 8 anys. És a dir, que la pornografia de contingut masclista, vexatori i violent contra les dones és la font principal d’educació sexual de molts ells.
Això passa aquí. I arreu. Fa unes setmanes que s’ha fet viral un original anunci del govern de Nova Zelanda per conscienciar a les famílies i evitar que els menors consumeixin pornografia a la xarxa. La divertida campanya publicitària alerta sobre “les diferències que hi ha entre el que es pot veure de sexe a Internet i les relacions a la vida real” i assegura que “molts infants miren Internet per aprendre sobre sexe”.
Alguna cosa no estem fent bé.
[noticia]1297[/noticia]
De fet, l'educació psicoafectiva sexual, juntament amb l’assetjament, és el tema estrella de les xerrades organitzades per les AFES d’arreu. En aquesta ocasió, hi sumava la ponent, Júlia Sánchez, sociòloga santcugatenca i fundadora de La Ciranda, professional àmpliament reconeguda que lidera el projecte “Celebrem la sexualitat”, que té cabuda a diverses escoles locals mitjançant tallers amb infants.
I per què interessa tant aquest tema? Perquè necessitem eines i recursos, tant les famílies com els equips educatius, per connectar realment amb les necessitats d’informació i interès respecte a la sexualitat dels nostres infants i adolescents.
Gairebé un 80% de la joventut afirma que no han rebut cap educació afectiva-sexual, i si l'han rebut, no els hi ha resolt els seus dubtes o expectatives. D’aquests, la gran majoria han acudit a Internet o amistats, tan sols un 25% ho han plantejat a adults. Així ho afirma l’estudi “Nova pornografia i canvis en les relacions interpersonals”, elaborat per la Red Jóvenes e Inclusión Social i la Universitat d’Illes Baleares.
Segons aquesta investigació, un de cada quatre joves veu porno abans dels 13 anys i el primer accés s’avança a 8 anys. És a dir, que la pornografia de contingut masclista, vexatori i violent contra les dones és la font principal d’educació sexual de molts ells.
Això passa aquí. I arreu. Fa unes setmanes que s’ha fet viral un original anunci del govern de Nova Zelanda per conscienciar a les famílies i evitar que els menors consumeixin pornografia a la xarxa. La divertida campanya publicitària alerta sobre “les diferències que hi ha entre el que es pot veure de sexe a Internet i les relacions a la vida real” i assegura que “molts infants miren Internet per aprendre sobre sexe”.
Alguna cosa no estem fent bé.
