Sant Cugat commemorarà el centenari del naixement de Joan Triadú amb exposicions, conferències i diàlegs arreu de la ciutat. El pedagog, crític literari i escriptor Joan Triadú (1921-2010) va estar vinculat a Sant Cugat a través de la inauguració de l'escola Thau que enguany farà 25 anys.

Així doncs, la ciutat vallesana retrà homenatge a la seva figura amb l'Any Joan Triadú, impulsat per la Generalitat i la Institució de les Lletres Catalanes. Aquest dimarts, el comissari de l'Any, Joan Josep Isern, ha explicat a la Sala Clavé de l’edifici de la Unió Santcugatenca, les vuit activitats que el municipi acollirà aquesta tardor. Isern ha recordat la Triadú com a "referent cívic i ètics més potents del país" i exemple de la història de la resistència cultural catalana. Per la seva banda, la tinència d'alcaldia de Cultura, Esther Madrona, també ha reivindicat el llegat de Triadú com una "figura indispensable de la cultura catalana del segle XX".

El programa d'activitats per a la Commemoració del Centenari Joan Triadú a Sant Cugat inclou les exposicions "Joan Triadú a la ciutat dels llibres" a la Biblioteca Gabriel Ferrater (14 d'octubre al 6 de novembre) i "Joan Triadú, defensar la llengua, estimar el País" a l'Arxiu Nacional (11 de novembre-14 de gener).

També s'organitzarà el 25è aniversari de la inauguració del Thau (16 d'octubre); la Taula Rodona "Joan Triadú, un referent encara necessari" amb Mònica Terribas de moderadora (19 d'octubre); el diàleg "Joan Triadú, exigent en poesia" a càrrec dels poetes Lluís Calvo i Carles Duarte dins el Festival de Poesia de Sant Cugat (4 de novembre); un acte sobre el Joan Triadú com a traductor (24 de novembre); la conferència sobre Joan Triadú al Cicle Enraonar; i un Aplec de Sardanes dedicat a Triadú (26 de setembre). 

Durant la roda de premsa també s'ha fet públic la proposta llençada pels impulsors de l'Any Triadú a la comissió de nomenclàtor de l'Ajuntament de Sant Cugat per batejar la passarel·la per a vianants i bicicletes prevista de construir sobre l'AP-7 per connectar l'avinguda de la Clota amb l'avinguda de la Generalitat, al barri de Volpelleres.

Qui era Joan Triadú?

La trajectòria vital de Joan Triadú va lligada estretament a l’evolució de la cultura catalana del segle XX. L’any 1942 es va llicenciar en Filosofia i Lletres i poc després una malaltia el va obligar a recloure’s a Cantonigròs (Osona) on el 1944 -i fins al 1968- va ser l’ànima del Concurs Parroquial de Poesia, una de les primeres manifestacions públiques de la literatura catalana perseguida pel franquisme.

El 1946 va ser un dels fundadors de la revista ‘Ariel’, entre 1948 i 1950 va fer de lector a la universitat de Liverpool i el 1951 va protagonitzar una de les primeres controvèrsies del món cultural, tant de l’interior com de l’exili, amb la publicació de les dues antologies, la de poesia (1900-1950) i la de contistes (1850-1950).

Aquell mateix 1951 va començar a donar classes al CICF, entitat de la qual -convertida en Institució Cultural del CIC- va arribar a ser director tècnic fins al 1993. Va viure de prop la creació, l’any 1961, d’Òmnium Cultural i de la Junta Assessora per als Estudis de Català (JAEC), convertida el 1969 en Delegació d’Ensenyament del Català (DEC).

Autor de milers d’articles sobre pedagogia i literatura catalana, va ser una presència habitual a la revista ‘Serra d’Or’ i a les pàgines de cultura del diari Avui des que va començar a publicar-se, l’abril de 1976, fins a la seva mort el 2010.

Creu de Sant Jordi (1982), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1992), Doctor Honoris Causa per la Universitat Ramon Llull (1998) i Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2001), entre altres distincions, la seva bibliografia aplega una trentena de títols entre dietaris, memòries, traduccions, crítica literària i reflexions sobre l’ofici d’educar.