Fa més de 30 anys que la companyia del Teatre Lliure va representar "Terra Baixa" sota la direcció de Fabià Puigserver, fundador del teatre. Ara però, Roger Bernat torna al mateix muntatge de Puigserver per homenatjar-lo al Lliure de Gràcia del 18 de febrer al 6 de març.
En aquesta ocasió, la particularitat és que a cada funció es convidarà a sis intèrprets diferents perquè reconstrueixin la peça sense haver passat pel procés d'assajos i basant-se en la interpretació dels actors dels 90. Chantal Aimée, Nao Albet, Marcel Borràs, Aina Clotet, Carlos Cuevas, Bruna Cusí, Iván Morales i la santcugatenca Martina Vilarasau -habitual en "Pedra i Sang"-, són alguns dels noms que passaran per sobre de l'escenari per reconstruir el muntatge de Puigserver. Cal recordar que la intepretació de l'any 90 estava protagonitzada per Lluís Homar, Emma Vilarasau o Mercè Aránega.
Així doncs, Joan Solé, responsable de so i actor, ha remarcat que la dificultat és que els actors no assagen. "A cada funció hi ha un repartiment diferent i hi ha una dificultat actoral i és que llancem els actors a que no tinguin assajos ni temps per donar la seva opinió sobre com s'ha de reproduir", ha exposat.
Solé concreta que als actors els hi llancen l'àudio per un auricular del vídeo de 1990. Han dividit l'àudio i cada actor escolta el seu personatge i a vegades hi ha el suport d'un vídeo que només veuen els actors per la gesticulació. Dins les veus dels auriculars, hi ha la veu metàl·lica que indica moviments i gestos i, per altra banda, hi ha la veu original del vídeo del 90.
En aquesta línia, Bernat ha apuntat que el dia abans de l'actuació diran quin és el repartiment. El director ha assegurat que faran un "'Terra baixa' zombi perquè els actors deixen de tenir ànima i parlen en veu d'algú altra".
[h3]Terra Baixa[/h3]
El protagonista, el Manelic, un home senzill i primitiu, és cridat per casar-se amb la Marta, una noia de la terra baixa que havia estat obligada a mantenir relacions íntimes amb el seu amo, el Sebastià, el qual pretén continuar-les més enllà del que per a ell és un matrimoni de conveniència. La Marta troba en l’amor del Manelic la força per esdevenir lliure i trencar la dependència del Sebastià. "Aquest enfrontament de la dona amb l’autoritat de l’amo, en un món que encara es regeix per les relacions de poder, desencadena un drama", destaca el Lliure.
Bernat creu que 'Terra baixa' és un dels textos més importants del segle XX, tot i que es va estrenar al XIX. A 'Terra baixa', ha apuntat, "s'explica el capital polític dels imbècils. Des del moment que entenem que vivim en una societat democràtica, amb una part de la població que no pot accedir a la formació, hi ha uns interessos polítics que fan que es comenci a negociar amb els imbècils". En aquest sentit, ha assenyalat Manelic és "un dels primers imbècils del segle XX".
Bernat creu que 'Terra baixa' és un dels textos més importants del segle XX, tot i que es va estrenar al XIX. A 'Terra baixa', ha apuntat, "s'explica el capital polític dels imbècils. Des del moment que entenem que vivim en una societat democràtica, amb una part de la població que no pot accedir a la formació, hi ha uns interessos polítics que fan que es comenci a negociar amb els imbècils". En aquest sentit, ha assenyalat Manelic és "un dels primers imbècils del segle XX".
De la paradoxal estrena del text d’Àngel Guimerà a Madrid el 1896 fins a la versió de Fabià Puigserver, representar Terra baixa ha estat una forma de declarar el poder polític dels imbècils. Ideologies tan diverses com les dels ateneus anarquistes barcelonins de principis del segle XX, la cineasta nazi Leni Riefenstahl, el dramaturg marxista Erwin Piscator o els realities de TV3 (per exemple, El Llop d’Àngel Llàcer), tiren de Terra baixa per matar llops o fugir a la terra alta.
