Catalunya és un país de patrimoni, i enguany, quan viatjar a l'altra punta de món no forma part de les nostres prioritats, és una bona oportunitat per (re)descobrir-lo de la mà de NacióDigital.
El patrimoni cultural pot ser material, des de les restes de civilitzacions més antigues que s'han desenvolupat en aquest país fins a l'època contemporània amb l'impacte de la revolució industrial i l'energia. Però també immaterial, vinculat a les festes, tradicions, llegendes i a la manera d'obtenir recursos naturals i relacionar-se amb el medi. De fet, molt sovint patrimoni cultural i patrimoni natural van estretament vinculats ja que és impossible saber on comença la cultura i on ho fa la natura.
En aquesta nova entrega de "Catalunya, país de patrimoni" et proposem fer una ruta per dues comarques: el Priorat i la Terra Alta. 10 propostes que comencen a la zona dels Ports, a Arnes i Horta de Sant Joan, i que acaben a la zona del Monsant, al poble de Siurana. La resta inclou els escenaris de la Batalla de l'Ebre, els espais que van inspirar Picasso, el paisatge patrimonial del Priorat, antigues mines de plom i la primera cartoixa de la península Ibèrica, entre altres.
[indexpriorat]
L'itinerari està pensat per fer-lo íntegre amb inici a Arnes (o començant a Siurana). Ara bé, també es pot fer per sectors: la zona dels Ports, l'entorn de Gandesa, l'entorn de Falset i la zona de la serra de Montsant. Comencem?
[ficentrareport]
L'Ajuntament d'Arnes, exemple d'arquitectura renaixentista. Foto: Patronat de Turisme de les Terres de l'Ebre
[inicicentrareport]
1. Ajuntament d'Arnes: primeres mostres del Renaixement a Catalunya
A Catalunya, el gòtic va durar més temps que a les altres regions veïnes. Per tant, les mostres d'arquitectura renaixentista són més aviat escasses. Un dels primers edificis d'aquest estil que es conserven a Catalunya és l'Ajuntament d'Arnes, a la Terra Alta. La prova està al fris de les sis finestres principals on es pot llegir, consecutivament d'unes a altres, una inscripció amb la data de construcció "1584" i el nom de Joan Vilabona de Queretes.
L'edifici, totalment exempt, compta amb una entrada porxada. El primer pis està delimitat per les sis finestres amb llindes i mitges columnes jòniques adossades, segurament on millor es pot veure la influència renaixentista. Finalment tanca el conjunt un segon pis amb una galeria correguda, actualment encegada. Tot i la seva austeritat destaquen alguns detalls com les gàrgoles o l'escut d'armes en una dovella de la porta central.
L'interior està modificat, però ja no en quedava res de l'original del segle XVI. Va desaparèixer el 1835, durant les guerres carlines, quan l'edifici va ser incendiat.
Arnes, un dels 12 municipis de la Terra Alta, té altres elements patrimonials d'interès. Destaca l'església parroquial, dedicada a Santa Magdalena, d'estil barroc i que va ser edificada sobre les runes d’una església gòtica al 1693. També cal destacar el castell d'estil gòtic i els quatre portals d'accés al nucli antic: Miquelet, del Sastre, del Portalet i de la Sardinera.
Arnes és un dels punts d'entrada al Parc Natural dels Ports. De fet, la plaça de la Vila és en si mateix un dels seus millors miradors i ben a prop del nucli urbà hi ha dos arbres monumentals: lo Pimpoll i lo pi Ramut.
[patrimonipriorat01]
[ficentrareport]
La muntanya de Santa Bàrbara, icona d'Horta de Sant Joan. Foto: Adriana Abella / El Paisatge dels Genis
[inicicentrareport]
2. Horta de Sant Joan: la vila medieval que va enamorar Picasso
Horta de Sant Joan, el poble de Terra Alta que inspira un jove Picasso marcant-lo per sempre, és una vila que neix sobre un relleu accidentat en un paisatge privilegiat, entre la serra dels Pesells i el Parc Natural dels Ports.
Els orígens de la població d'Orta –com es coneixia el municipi fins al segle XIX- es remunten a molts segles enrere. Els indicis arqueològics parlen d'un assentament del poble iber dels ilercavons a la part més alta del nucli, mentre que al conjunt muntanyós de les Roques de Benet hi havia la població romana de Bene. Al segle VIII els musulmans conquereixen la zona i els cristians la reconquereixen al segle XII. En aquesta època Horta de Sant Joan comptava amb un castell i un recinte emmurallat, on va néixer la vila medieval que ha arribat fins a l'actualitat.
Encara es conserven els carrerons estrets i concèntrics que envoltaven el desaparegut castell. L’itinerari pel centre històric permet contemplar diversos edificis gòtics (l'església parroquial de Sant Joan Baptista) i renaixentistes (l'Ajuntament, la Casa Clúa, la Casa Pitarch o la Casa del Delme) i gaudir de magnífiques vistes sobre la muntanya de Santa Bàrbara.
L'any 1898, Pablo Picasso amb només 16 anys va ser convidat a Horta de Sant Joan pel seu company d'estudis Manuel Pallarès per acabar de guarir-se de l'escarlatina. Aquí va començar una relació de l’artista amb el municipi que el va acompanyar tota la vida.
11 anys més tard, quan Picasso ja era un artista consolidat, va retornar a la vila amb la seva companya Fernanda Olivier. Fruit d'aquesta segona estada són les obres cubistes com La Fàbrica o La Bassa, on l’artista reflecteix els carrers i els voltants d'Horta. "Tot el que sé ho he aprés a Horta", va arribar a afirmar.
El 1992 es va crear el Centre Picasso, ubicat a l'antic hospital del poble. Aquest edifici renaixentista del segle XVI, exposa de forma permanent reproduccions facsímils de totes les obres realitzades pel pintor malagueny en les seves dues estades al poble. D'aquesta manera, el Centre Picasso, que format part de la ruta dels Paisatges dels Genis, permet veure juntes, creacions de dues etapes (els inicis i el cubisme) que actualment estan repartides en museus i col·leccions de tot el món.
La mostra es complementa amb objectes, fotografies i testimonis que il·lustren el pas de l'artista pel poble, com la tauleta i les cadires del bar on Picasso i Fernanda jugaven al dòmino, conversaven i bevien Anís del Mono, o el cavallet de pintura que l’artista utilitzava des del seu pas per la Llotja de Barcelona.
[patrimonipriorat02]
[ficentrareport]
Jaciment ibèric del Coll del Moro de Gandesa. Foto: Agència Catalana del Patrimoni Cultural
[inicicentrareport]
3. Coll del Moro: emplaçament estratègic dels ilercavons
A la confluència entre la Franja de Ponent i la desembocadura de l'Ebre, hi ha un jaciment ibèric molt singular. I és que conserva una gran torre en el punt més alt del recinte, testimoni del seu moment de més esplendor –l'assentament ja existia pels volts de l'any 600 aC, tot i així va ser al segle V aC quan es va fortificar-. Però no només això. El Coll del Moro, a l'actual terme de Gandesa, és un dels pocs poblats ibèrics de Catalunya dels quals es coneix i es pot visitar la necròpolis.
Situat en un punt estratègic de la zona controlada per la tribu dels ilercavons, des de l'assentament es controlaven els fluxos d’intercanvi comercial entre la costa i les terres de l'interior. És significatiu que dins del poblat s'hagi localitzat un taller destinat a la transformació del lli i a la manufactura de teixits.
La necròpolis, amb tres àrees d'enterrament, data aproximadament d’entre els anys 800 i 450 aC. i sembla que hauria coexistit amb el poblat en la seva fase més primitiva. Aquest va estar ocupat fins al segle I dC.
El jaciment del Coll del Moro forma part de la Ruta dels Ibers. A poca distància hi ha un dels espais de la Batalla de l'Ebre: un observatori de l'exèrcit del bàndol feixista que els servia per dominar tot el front i des d'on el mateix Francisco Franco va dirigir la tercera ofensiva contra les defenses republicanes el setembre de 1938.
[patrimonipriorat03]
[ficentrareport]
Interior de la catedral del vi de Pinell del Brai. Foto: Patronat de Turisme de les Terres de l'Ebre
[inicicentrareport]
4. Catedrals del vi: cellers cooperatius de Pinell de Brai i Gandesa
Les catedrals del vi són els cellers cooperatius amb grans naus d'estil modernista construïts a Catalunya entre el 1910 i el 1920, aproximadament. La denominació va ser creada per Àngel Guimerà per referir-se al Celler Cooperatiu de l'Espluga de Francolí –inicialment es van construir a la Conca de Barberà i l'Alt Camp- i després es va estrendre al de Gandesa i altres de similars. De fet, el Priorat i la Terra Alta és la segona gran zona de catedrals del vi amb exemples com els de Falset, Cornudella de Montsant, Vilalba dels Arcs i el Pinell del Brai.
La catedral del vi de Pinell del Brai, a la Terra Alta, es va encarregar el 1919 a Cèsar Martinell. Va utilitzar tots els elements de l'arquitectura tradicional catalana, l'estètica modernista, i ho va enriquir amb les innovacions tècniques del seu mestre Antoni Gaudí.
La llum que es filtra entre els finestrals, la planta, que recorda la d'una església, i la sensació d'amplitud, recreen l'interior d'una catedral gòtica. Però més enllà de la bellesa arquitectònica de l'edifici, Martinell va crear un espai funcional destinat a la producció de vi. Per això, hi va incorporar importants innovacions tècniques: l'estructura de naus basada en arcs parabòlics, el sistema de ventilació a través de grans finestrals o l'aïllament en càmeres dels recipients per a l'elaboració del vi.
L'element més característic del celler és sens dubte el fris de ceràmica vidriada de la façana dissenyat pel pintor Francesc Xavier Nogués, on se succeeixen escenes de la verema i de l'elaboració del vi i l'oli. Malgrat la seva espectacularitat, per falta de pressupost es va eliminar del projecte inicial i no es va incorporar fins al 1949.
El 1919 també es va encarregar al deixeble de Gaudí el celler del Sindicat de Cooperació Agrària de Gandesa. La primera singularitat de l'obra és la no adopció de la planta basilical. Està format per un cos principal dividit en tres naus paral·leles de diferent alçada, i dues naus més col·locades de forma transversal.
Tampoc aposta per encavalcades de fusta per al sostre ja que aquest material s'havia encarit arran de la Primera Guerra Mundial. Com a alternativa Martinell dissenya una coberta amb volta catalana de quatre punts que permet crear petites obertures triangulars, molt semblant a l'estructura ondulant de la fàbrica Aymerich de Terrassa.
A l'exterior no hi ha una façana principal, sinó que es tracten totes de manera unitària. Estan presidides per dos dipòsits d'aigua, que s'alcen com petites i estilitzades torres. Com a element decoratiu hi trobem rajola de València de color verd, que contrasta amb el blanc mediterrani de la paret.
[patrimonipriorat04]
[ficentrareport]
L'església del Poble Vell de Corbera d'Ebre. Foto: Josep M. Montaner
[inicicentrareport]
5. Poble Vell de Corbera d'Ebre: la destrucció de la Guerra Civil
A les acaballes de la Guerra Civil espanyola, la Batalla de l'Ebre va ser el punt d'inflexió del conflicte en propiciar la pèrdua de Catalunya per part republicana. Un intens combat que es va desenvolupar al Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta. Actualment, la combinació d'espais històrics i centres d'interpretació formen els Espais de la Batalla de l'Ebre, testimoni viu d'un dels episodis més tràgics de la història recent del país.
Els Espais de la Batalla de l'Ebre inclouen un total de 19 localitzacions històriques i cinc centres d'interpretació: 115 dies (Corbera d’Ebre), Soldats a les trinxeres (Vilalba dels Arcs), Hospitals de Sang (Batea), Les veus del front (Pinell de Brai) i Internacionals a l'Ebre (La Fatarella).
El Poble Vell de Corbera d’Ebre resta com a símbol mut de la barbàrie d'aquest conflicte. Passejar entre les restes de carrers i cases destruïdes fa rememorar els bombardeigs i la dissort dels seus antics habitants. Dalt del turó de la Muntera hi havia el casc antic d'un poble de pagès tranquil que va quedar a tocar del front de la guerra. Les parets de les cases van quedar foradades per les bales i clivellades per la metralla.
Gairebé tot el poble va ser enderrocat per les bombes. Després, per diversos motius, les famílies es van anar traslladant a la part baixa, a banda i banda de la carretera, fins a bastir un poble nou. Actualment, al tossal de la Muntera només hi ha les runes del poble antic, entre les quals destaca poderosament l'església vella de Sant Pere, gran edifici barroc de finals del segle XVIII, malmesa però emblemàtica.
El conjunt va ser declarat Bé d'Interès Cultural per la Generalitat de Catalunya i també ha esdevingut un monument a la pau i lloc de visita obligada per a qui vulgui conèixer els desastres de la guerra.
[patrimonipriorat05]
[ficentrareport]
El Memorial de les Camposines, un dels Espais de la Batalla de l'Ebre. Foto: Josep M. Montaner
[inicicentrareport]
6. Espais de la Batalla de l'Ebre: el memorial de Camposines
Els Espais de la Batalla de l'Ebre inclouen un total de 19 localitzacions històriques i cinc centres d’interpretació. Per exemple, als barrancs de Vilalba dels Arcs s'hi pot veure una línia de 700 metres de trinxeres que van formar part de la xarxa de defensa republicana. A la Fatarella s'hi conserva un refugi militar i els murs del castell de Miravet van servir de refugi als soldats del bàndol feixista que guarnien la població.
Un dels paratges més emotius i emblemàtics és el Memorial de les Camposines, construït sobre una antiga trinxera al terme municipal de la Fatarella. Als peus de l'ermita de Sant Bartomeu, aquest espai va ser concebut com un monument i homenatge a tots els participants a la batalla. L'espai també acull l'ossera on es dipositen les restes dels soldats que, encara avui dia, apareixen al territori.
Les Camposines van esdevenir un nus de comunicacions estratègic a l'estiu de 1938 i avui, des de dalt del Memorial, on hi ha uns plafons explicatius, es pot apreciar la magnífica panoràmica. Conté plaques que rememoren a 1.388 persones desaparegudes, i que prèviament van ser inscrites al cens corresponent.
El lloc va ser objecte de tres ofensives fallides de l'exèrcit franquista sobre les forces republicanes per forçar-ne la retirada. Finalment, el 30 d'octubre, amb l'atac a la serra de Cavalls, el front republicà va cedir fins a permetre ocupar la posició l'11 de novembre, a tocar del final de la batalla.
[patrimonipriorat06]
[ficentrareport]
Les vinyes, una de les característiques del paisatge del Priorat. Foto: Josep M. Montaner
[inicicentrareport]
7. El paisatge del Priorat, candidat a Patrimoni de la Humanitat
El paisatge del Priorat és una representació excepcional dels principals contrastos de la Mediterrània rural i agrària, fruit de la interacció entre els humans i la natura en un territori d'interior. És en aquest context que des de fa anys s'aposta per tal que la Unesco reconegui com a Patrimoni de la Humanitat aquest paisatge per la seva diversitat, complexitat, nitidesa i dimensió immaterial.
El projecte de candidatura Priorat-Montsant-Siurana no sorgeix del no-res, sinó que forma part d’un procés viscut a la comarca des dels darrers anys del segle XX, en ple camí de definició i apoderament d’un model territorial propi. De fet, seria el pas culminant de l'aposta per un model de desenvolupament basat en l’excel·lència agroalimentària i paisatgística.
Un dels elements característics de la zona és el seu paisatge agrari històric. Vinyes a feixes i bancals, petites valls planeres intensament cultivades, mosaic de conreus i boscos a les fondalades i vessants, altiplans àrids i secs, cingles vertiginosos, extensos boscos als sectors més inaccessibles, barrancs pregons i obacs, rius amb una vegetació frondosa, nuclis de població estratègicament adaptats al relleu, ermites austeres que humanitzen els horitzons, entre altres.
Ara bé, també és un exemple de paisatge immaterial, integració dels patrimonis natural, cultural i espiritual de la Mediterrània, així com de paisatge enciclopèdic. Un llibre obert i complet que ens parla d’un territori altament humanitzat que serveix per constatar la lluita per la subsistència en una terra dura que no regala res.
La candidatura per ser Patrimoni de la Humanitat també vol contribuir a reforçar la protecció del paisatge i del territori. De fet, el Priorat integra la totalitat de tres espais naturals protegits i comparteix amb altres territoris veïns tres àrees protegides més: Serra de Montsant, Serra de Llaberia, Muntanyes de Prades, Serres de Pradell-l’Argentera, riu Siurana i planes del Priorat i Pas de l’Ase. A més, la Carta del Paisatge aprovada el 2012 ha esdevingut l’eina i el punt de partida del model de gestió consensuada que des del territori es vol potenciar.
[patrimonipriorat07]
[ficentrareport]
Les antigues mines de Bellmunt del Priorat. Foto: Josep M. Montaner
8. Museu de les Mines: quan al Priorat s'extreia plom
El Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat, situat a l'antic complex industrial de la mina Eugènia, és un centre d'interpretació de la mineria del plom a la comarca.
Des de la seva fundació l'any 2002 –la pandèmia l'ha obligat a tancar temporalment- té com a objectius protegir, conservar i difondre els elements patrimonials relacionats amb l’activitat minera, per tal d’esdevenir un eficaç instrument de desenvolupament local, tant a nivell social com econòmic i cultural.
La seu està situada al complex de la mina Eugènia, pròxim al nucli urbà. La institució, des dels seus inicis forma part del Sistema Territorial del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, i el municipi, gràcies al seu ric patrimoni miner, forma part de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya.
El complex va ser el nucli més important de les explotacions mineres de la conca del Priorat, per les seves dimensions –uns 14 km de galeries subterrànies a fins a 620 m de profunditat- i pel seu rendiment extractiu. Del mineral objecte de l’explotació, la galena, se n’obtenia ja el plom i s’exportava en lingots.
Durant el segle XIX l’empresa concessionària de les mines "Minas del Priorato, SA", va construir un conjunt d’habitatges per donar cabuda a la nombrosa mà d’obra que arribava d’altres zones mineres de l’Estat. És la coneguda colònia, que es troba en el sector del poble de Bellmunt més proper a la mina. La Casa de les Mines, majestuós edifici modernista, data del 1905 i va ser destinada a residència de la direcció, oficines i laboratori de l’empresa.
La Mina Eugènia compta amb un total de 20 plantes subterrànies. Les visites guiades permeten endinsar-se fins la primera planta de la mina, a 35 m de profunditat, i recórrer uns 700 m de la primera galeria. El complex va estar en actiu fins al 1972.
[patrimonipriorat08]
[ficentrareport]
La Cartoixa d'Escaladei va ser la primera de la península Ibèrica. Foto: Josep M. Montaner
[inicicentrareport]
9. Escaladei, la primera cartoixa de la península
La Cartoixa d'Escaladei es troba en el fons d'una vall, protegida per la serralada de Montsant. En aquest espai tranquil, els monjos cartoixans van seguir un model de vida marcat pel silenci i l'oració, combinant la solitud eremítica amb l'empara de la vida comunitària.
La cartoixa es va fundar el 1194, gràcies a una concessió d'Alfons I, amb el propòsit de fixar un poblament en terres acabades de conquerir. Les donacions i compres que es van produir posteriorment van convertir la cartoixa en un gran senyor feudal, per tal com va arribar a posseir un ampli territori que coincideix amb l'actual comarca del Priorat.
Escaladei va ser la primera cartoixa de la península i va intervenir en la fundació de moltes de les que es van crear posteriorment. El prestigi i la influència de què gaudia, juntament amb les rendes obtingudes del seu ampli patrimoni, van fer que visqués un període d'esplendor entre els segles XVI i XVII. Això va permetre als cartoixans emprendre una profunda remodelació arquitectònica, ornada amb obres de la coneguda escola de pintura religiosa d'Escaladei.
A partir de la primera meitat del segle XIX, la desamortització de terres propietat de l'Església i els saquejos produïts durant les revoltes populars van marcar l'abandonament i una profunda degradació del conjunt. Ara, però, les darreres obres de restauració han tret a la llum part d'aquesta esplendor, que es pot contemplar en el nou espai visitable corresponent a l'àrea de vida comunitària.
La Cartoixa d'Escaladei inclou un punt d'informació del Parc Natural del Montsant i l'EIN Serra de Lleberia.
[patrimonipriorat09]
[ficentrareport]
Siurana és un dels pobles més bonics de Catalunya. Foto: Josep M. Montaner
[inicicentrareport]
10. Siurana, el salt a l'abisme del cingle
Siurana és un dels pobles més bonics de Catalunya i, de fet, constitueix un conjunt històric i paisatgístic de primer nivell i amb diversos elements catalogats com a béns culturals d'interès nacional.
Encinglada en un lloc inexpugnable sobre el riu van caldre els cavallers de quatre comtes per sotmetre-la. El seu castell defensava una frontera infranquejable que s'estenia del coll de Balaguer a Tamarit de Gaià. Conquerida el 1153, després de caure Lleida i Tortosa, va ser l’últim reducte de la reconquesta a Catalunya.
El precipici que envolta Siurana explica perquè no va ser conquerida durant tres segles i també és origen de la llegenda d'Abdelazia, filla del Valí de Siurana. S'explica que en arribar les tropes cristianes la jove va preferir saltar a l’abisme del cingle –al denominat Salt de la Reina Mora- amb el seu cavall que caure en mans enemigues. L'animal, en veure el cingle imponent, intentà aturar-se, però l'embranzida era tan forta que es van precipitar. Vora mateix del precipici es pot veure la suposada marca profunda de la ferradura...
Siurana, que forma part del municipi de Cornudella de Montsant, és actualment un poblet encantador de cases i carrers empedrats i les restes de la fortalesa sarraïna, situades a l'entrada del nucli urbà. Als seus peus un pantà d'aigües netes i tranquil·les ofereix la possibilitat de practicar tot tipus d'esports aquàtics.
L'edifici més rellevant de Siurana és l'església de Santa Maria, d'estil romànic, construït entre els segles XII i XIII, amb l'arribada de les tropes de Berenguer IV. Destaca la portalada, amb timpà figurat, emmarcat per tres arquivoltes de mig punt que reposen sobre columnes amb capitells decorats amb motius diversos. L'església un exemple de bellesa i a la vegada senzillesa, traduïda en una sola planta i un absis semicircular.
El poble està envoltat de paratges interessants i és un punt des d’on es pot gaudir d’unes vistes magnifiques de la Serra de Montsant, la Gritella i les Muntanyes de Prades. També és referència internacional per a escaladors i excursionistes: els seus llegendaris penya-segats són coneguts a arreu del món.
[patrimonipriorat10]
[ficentrareport]
[sensepubli] [nointext] [superfoto] [noautor] [senseminutaminut]
[credit-turisme-Generalitat]
