L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha presentat aquest dijous una nova versió de la Gramàtica la llengua catalana, que previsiblement serà ratificada el novembre i que inclou canvis com la resolució de dubtes davant de diversos neologismes i la supressió d'accents diacrítics, que es mantindran només en 14 parelles de paraules, com "sí" i "si" i "bé" i "be".

El ple de l'IEC ha ratificat aquest dijous la Gramàtica de la llengua catalana, que arribarà a les llibreries el novembre i es presenta com norma a partir de la descripció actualitzada del català i els seus usos i varietats, mentre que fins ara l'obra de referència normativa havia estat la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra, publicada per l'IEC el 1918.

El membre de la Secció Filològica i de la Comissió de Gramàtica de l'IEC Vicent Pitarch ha ressaltat que "és una obra de molta profunditat fruit d'una rica participació d'experts" que respon a canvis que el català ha experimentat al llarg dels anys i arribarà a les llibreries el 23 de novembre.

L'IEC ha explicat que la redacció de la gramàtica va implicar la conveniència de publicar una nova versió de l'ortografia, que es ratificarà al ple del 17 de novembre, amb la intenció que es comercialitzi a començament de 2017, amb una aplicació que es farà al llarg de cinc anys.
 

Els canvis més significatius

- Reducció de la llista de mots amb accent diacrític (de 150 a 14). S’escriu accent diacrític únicament en catorze mots monosíl·labs: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us, vós/vos. S’escriu sense accent diacrític els compostos i derivats, com adeu-siau, marededeu, rodamon o a contrapel. - Mots prefixats i compostos amb el segon formant començat per r. És a dir, s’escriu rr quan el so [r] apareix entre vocals precedit d’un prefix o d’un radical: en els mots prefixats amb a- privatiu i cor- (arítmia esdevé arrítmia; coresponsable passa a ser corresponsable); en els mots eradicar (erradicar) i erumpent (errumpent); i en els compostos amb els radicals grecs raqui(o)-, reo-, rin(o)-, rinco-, riz(o)-, rodo-, -rràfia, -rrexi i –rrinc (per exemple, cefaloraquidi esdevé cefalorraquidi, i otorinolaringòleg, otorrinolaringòleg). - Ús del guionet en alguns mots compostos prefixats. S’escriu un guionet entre el prefix i un sintagma (exdirectora general passa a ser ex-directora general); en els conjunts formats per un substantiu o un adjectiu precedits de l’adverbi no, s’escriu un guionet únicament en els casos lexicalitzats (art no figuratiu --> art no-figuratiu); s’escriuen aglutinats i sense guionet un sensepapers, a matadegolla i clocpiu, i aglutinats i amb guionet déu-n’hi-do i déu-n’hi-doret. - Mots compostos amb el segon formant començat per s seguida de consonant i sense e epentètica*. En compostos i prefixats cultes com arterioesclerosi, cardioespasme o electroestàtic; però s’escriu microscòpic, termòstat, atmosfera... - Accentuació de les formes baleàriques de la primera persona del present d’indicatiu d’alguns verbs de la primera conjugació. Les dels verbs acabats en –enar i –esar amb tenen accent greu (è), com anomèn, esmèn, o remèn; les dels verbs acabats en –essar amb accent agut (é), com confés, exprés, o ingrés; i les dels verbs acabats en –osar i –ossar amb accent greu (ò), com dispòs, impòs, destròs. - Supressió de la dièresi en els derivats cultes acabats en –al, com fluidal, laical, helicoidal o trapezoidal. - A banda d’aquests canvis, s’han incorporat entrades noves com aiatol·là, blog o cànnabis, i s’han modificat gràficament mots com nietzschià, que esdevé nietzscheà, o sèquia que passa a ser séquia. També s’han resolt alguns dubtes en relació amb antropònims i topònims (Dèbora, Raül, Rubèn; el Figueró, Montgrony, Binibèquer) i en relació amb alguns neologismes i manlleus freqüents de grafia vacil·lant que encara no recull el DIEC. És el cas de lèxic patrimonial com cotó-en-pèl o menysestimar; manlleus com fitnes, gòspel, gruyère, off the record; i compostos i derivats com antisistema, contrarellotge i sensesostre. *e epentètica: designa la inserció o intrusió del so vocàlic e no etimològic (per derivació històrica no hi hauria d'aparèixer) a l'interior d'un mot. Normalment es produeix per facilitar la pronúncia i no haver de fer un esforç articulatori especial.