En la demanda aragonesa del retorn de les obres a Sixena sempre s'ha respirat un cert aire catalanòfob. Les parts implicades a l'altra banda de la Franja sempre ho havien negat, però els últims moviments confirmen les sospites. La plataforma que lidera la petició del traspàs de les pintures del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) s'ha impregnat d'entitats que promouen el secessionisme lingüístic tant al País Valencià com a les illes Balears.
Un total de 26 entitats han subscrit un manifest que exigeix el compliment de la sentència judicial que ordena el retorn de les pintures murals del MNAC al Monestir de Santa Maria de Sixena. El document es llegirà en una manifestació convocada per la plataforma, anomenada "Sijena, sí", que està prevista per al pròxim dissabte a les portes del museu barceloní. Entre els signants hi ha tres partits polítics d'àmbit regionalista: la històrica Chunta Aragonesista, Aragó-Terol Existeix i la nova formació Despertar Aragó.
Un partit polític valencià contra "l'espoli català"
Però hi ha un quart partit polític que signa des del País Valencià: València Unida. Es tracta d'un partit impulsat el 2021 per un excandidat del PP a l'Ajuntament de València i fill d'un dels fundadors de l'extinta Unió Valenciana. El partit conservador es presenta, tenyit de color blau, amb "el sentit comú" com a bandera contra "els sectarismes". Tot plegat, escrit en un presumpte valencià replet de faltes ortogràfiques.
La formació és hereva de la Unió Valenciana que va impulsar el blaverisme i que als anys noranta va tenir representació a les Corts valencianes i al Congrés espanyol abans de caure en la irrellevància i ser absorbida pel PP. La nova formació, per ara, és residual en un context d'auge de PP i Vox. "Condemnen l'espoli realitzat pels catalans al Monestir", diu la formació com a únic argument per adherir-se al manifest.
Suport anticatalanista des del País Valencià i les illes Balears
La d'aquest partit polític no és l'única presència anticatalanista en el manifest. Entre les organitzacions socials i culturals que signen el document hi ha la valenciana Societat Lo Rat Penat i la mallorquina Sa Fundació Jaume III. Dues entitats perfectament conegudes per la seva guerra contra el català, mirant de segregar la llengua: la primera pretén que existeix un idioma valencià totalment diferent i la segona inventa una suposada existència dels idiomes mallorquí, menorquí i eivissenc.
Lo Rat Penat és una associació cultural valenciana de llarg recorregut. Va ser creada el 1878 amb la voluntat de promocionar la llengua, però avui dia la seva tasca és molt diferent. Ja durant el franquisme i posteriorment a la Transició va agafar posicionaments que qüestionaven la integritat de la llengua i des de llavors s'ha alineat amb els posicionaments del PP. L'entitat segueix les normes del Puig de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, una altra entitat que pretén presentar el català i el valencià com a dues llengües diferents.
L'associació havia caigut en la insignificança durant els governs progressistes del País Valencià, però Carlos Mazón ha tornat a situar-la en primera plana. El president valencià mira de tapar les vergonyes amb la gestió de la dana i atia la batalla contra el catalanisme. En aquest context, entitats com Lo Rat Penat han vist com la Generalitat valenciana els tornava a comprar totes les tesis i els donava diners públics per mantenir-se en vida.
La història de Sa Fundació Jaume III és força més curta. L'associació neix el 2013 amb l'objectiu de "dignificar el mallorquí, el menorquí i l'eivissenc" agrupats en una suposada llengua balear. Aquesta organització creu que hi ha hagut "trenta anys d'imposició catalanista" a les Illes i es proposa que qui "avui en dia utilitza el català normatiu vagi decantant-se gradualment cap a formes més autòctones". Com el blaverisme valencià, l'entitat promou un idioma propi replet de faltes ortogràfiques en català. En tot cas, Sa Fundació Jaume III només ha tingut l'atenció de Vox en la seva curta existència.
El MNAC i l'Aragó mantenen les tensions pel trasllat
I mentrestant, les postures entre el MNAC i l'Aragó continuen estancades. El Museu va presentar fa dues setmanes un escrit contra l'execució de la sentència aportant nous informes de prestigiosos experts internacionals. Els especialistes ratificaven la posició sobre els "grans riscos" i "l'extrema complexitat" de l'operació mentre que el MNAC qüestionava el modus operandi de l'Aragó. L'executiu aragonès va qualificar d'"absolutament inacceptable" l'escrit i insistia que el trasllat es pot fer "sense dificultats extraordinàries".
El contraatac del mateix govern aragonès va arribar la setmana passada. Els tècnics que van inspeccionar les pintures van denunciar suposades "humitats" a les pintures i l'Aragó va aprofitar-ho per dir que aquest fet "augmenta la urgència del trasllat". El MNAC va titllar de "falses" les declaracions i va atribuir les taques a les "vicissituds" del conjunt pictòric al llarg del temps. "Són l'evidència del seu alt grau de degradació i de la seva extrema fragilitat, fet que desaconsella absolutament el seu moviment", afegia el museu català. Queda clar que el debat és cada cop més polític i que qui la gran víctima poden ser-ne les pintures.
