Alba Prado: «No puc evitar posar-me al lloc de qualsevol objecte i veure el món des del seu punt de vista»

A través d'uns traços gruixuts i una paleta de colors vius i intensos, la il·lustradora Alba Prado (València) crea un món d'objectes inanimats i animals antropomorfs que prenen vida amb emotivitat. La seva obra és una barreja entre el món digital i els diferents suports plàstics que treballa, des del paper, al tèxtil, fins a la plastilina. Cada peça de l’artista ens transporta a una dimensió on els objectes quotidians prenen protagonisme i les línies de la realitat i la imaginació s'entrellacen amb harmonia. Gràcies a la seva característica signatura, ha treballat en el sector institucional, editorial, publicitari i de comunicació.

En cada obra, Prado aconsegueix que els personatges que dibuixa, siguin animals, aliments o objectes quotidians, prenguin vida pròpia. Les expressions úniques dels seus rostres, alegres, però amb una tímida melancolia, ens parlen de les emocions humanes que es reflecteixen en la societat. L’artista, amb la seva mirada aguda i compassiva del món que l'envolta, exemplifica que fins i tot en les coses més senzilles i inanimades, hi ha una història per explicar.
 
Tens un traç força expressionista, més propi de la pintura, però gairebé sempre portat al món digital. Com vas arribar a aquest estil tan característic?

Sempre m’ha interessat l’efecte refregat, però potser l’eina digital m’ha impulsat a ser més atrevida pel fet de poder tornar enrere. Però és de veres que va ser al Procreate quan vaig descobrir un pinzell d’oli digital addictiu per mi.

“(Els meus personatges) sempre m'ixen amb una mica cara de circumstància, potser serà l'expressió que em sembla que resumeix l'estat de sensibilitat pel que passem tots en algun moment del dia”

També tens obres en paper, tèxtils i fins i tot en plastilina. Com tries el suport per a cada peça?

Pense en com pot encaixar un projecte en cada suport. M'encanta utilitzar la plastilina perquè és una forma de treballar en 3D analògicament i deixar una mica la pantalla. M'ho passe molt bé i puc continuar barrejant colors com quan pinte. Pel que fa al tèxtil, vaig fer una petita col·lecció fa uns anys perquè m'agrada molt la roba i m'abellia veure les meues il·lustracions en altre format. Pot ser aviat faça altres peces de nou.
 A la majoria de les teves obres hi apareixen persones i animals, també aliments o objectes inanimats que converteixes en personatges amb característiques humanes. D’on et ve aquesta obsessió prosopopeica?

No tinc ni idea d'on em ve, però el que sí que sé és que no puc evitar posar-me al lloc de qualsevol objecte i veure el món des del seu suposat punt de vista.

Els teus personatges semblen alegres però nostàlgics. És la teva intenció?

D'entrada no, la veritat, però és de veres que sempre m'ixen amb una mica cara de circumstància. Potser serà l'expressió que em sembla que resumeix l'estat de sensibilitat pel que passem tots en algun moment del dia.

Il·lustració "Uma i Lluís" de la col·lecció "Peeeeeeeeets". Foto: Alba Prado

 

Com va sorgir el projecte ‘Peeeeeeeeets’, d’on neix la idea de pintar els gossos amb els seus amos?

- Arran de tindre al meu gos vaig endinsar-me a un món d'amor infinit interespècie i vaig començar a pintar a la gent de la meua “canipandi”. El vaig compartir i em van fer els primers encàrrecs. Vaig veure que ho gaudia moltíssim i vaig prendre la decisió d'emprendre aquest projecte que ja té dos anys i m'ha portat moltes alegries.

Els teus traços són gruixuts i, fins i tot, deformats, però els teus colors són vius i vibrants. Què vols transmetre amb aquesta paleta? 

Doncs no és res que haja decidit, però pensant-ho crec que és perquè els colors vibrants els identifique més amb la meua manera de ser. Les coses directes i cridaneres m’atrauen.

Il·lustració "Palomas de Barcelona" Foto: Alba Prado

 

Quin és el teu procés creatiu? Varia molt si és un encàrrec per a un client a un projecte personal?

Varia, però no gaire. Perquè els projectes tinguen alguna cosa més enllà sempre ha d'haver-hi un equilibri entre què em ve de gust i el que requereix l'encàrrec en qüestió.

Crec que és just per al client que jo gaudisc el procés i crec que per mi mateixa també és just concentrar-me en quins requisits té la meua proposta més enllà de, per exemple, la tècnica o format que em ve de gust en un moment determinat.

“Els colors vibrants els identifique més amb la meua manera de ser. Les coses directes i cridaneres m’atrauen”

Quin és el projecte al qual li tens més estima, potser algun personal o més reposat?

Sense dubtes el que m’estime més és el videoclip ‘Porta oberta’ que vaig fer de la mà de la també estimada Olga Capdevila. Una animació a l’oli que va ser gravada amb llum natural durant tot l’agost passat i que conta la història d’un retrobament especial. Tot un repte ple d’honestedat.

Mai havies sentit dir "estris" en català, ara corona l'inici d'un nou projecte personal. Com és això d'il·lustrar des d'una ciutat diferent de la teva? T'inspira Barcelona?

Tots els contextos nous són molt inspiradors i estimulants. Encara que València estiga a tan sols 350 km, em criden l'atenció molts detalls d'aquí i, sobretot i el que més, les paraules noves, per això vaig decidir començar aquesta sèrie de vocabulari il·lustrat en català.
 
Quins són els teus referents?
 
Els animals. I de persones, totes les que fan lo seu (l’activitat que siga) amb confiança, tenacitat i veritat.

Escoltes música quan il·lustres? Quina és la teva banda sonora per excel·lència?

Absolutament sempre. Sols la lleve per redactar mails. També escolte moltes entrevistes i pòdcasts, però la música és un continu. La meua banda sonora depén molt del moment, però un dia pot començar amb madrigals de Monteverdi i acabar amb Maria Dolores Pradera havent passat per Metronomy. Soc una melòmana sense remei com la majoria de població.