El 2 de Maig és el dia gran de la Comunitat de Madrid i la presidenta, Isabel Díaz Ayuso, l’ha convertit en el dia de l’escenificació del xoc institucional amb la Moncloa. Abillada de 21 botons, amb una faldilla i una camisa que recorden els colors de la bandera d’Espanya, la presidenta madrilenya ha tret els actes al carrer, enmig de la Puerta del Sol. Un canvi que ha fet després de quedar-se sense parada militar.  A la ministra de Defensa, Margarita Robles, no li va agradar la imatge d’una Ayuso pujada a una tarima al centre de la plaça passant revista a les tropes al so d’un pasdoble i ha prohibit desfilar a les forces armades. Ayuso volia donar-se un bany de masses, però la intensa pluja que queia al centre de Madrid aquest matí quasi li dona el bany a ella. 

A la tribuna d’autoritats no hi ha cap representant del govern espanyol ni tampoc del PSOE, que ha muntat el seu propi acte per celebrar el dia de la Comunitat de Madrid a un parc a uns centenars de metres de la Puerta del Sol. No se’ls ha convidat. “Per sobre del meu cadàver entra aquí ningú de la Moncloa”, és el que les males llengües diuen que va justificant el cap de gabinet de Díaz Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez (àlies MAR). Una frase que explica bé el nivell de les relacions entre un govern i l'altre. Si rebobinem dos anys, la situació va fregar el ridícul amb Fèlix Bolaños expulsat de la tribuna d’autoritats. 

Res d’això, però, desllueix un dels grans dies en l’agenda de Díaz Ayuso, al contrari. Avui ha esmorzat amb tres enquestes -totes a capçaleres conservadores- que li eixamplen la majoria absoluta i que constaten que l’operació de Pedro Sánchez per situar el ministre Òscar López al PSOE de Madrid té efectes limitats. Hi ha “sorpasso” del PSOE a Més Madrid, però el flamant candidat-ministre no capitalitza la caiguda de les altres forces d’esquerres.

I és que res resta potencial electoral a Díaz Ayuso, sembla. Tampoc que la seva parella estigui imputada per un delicte de frau fiscal i estigui immersa en una batalla judicial amb el fiscal general de l’Estat, a qui acusa de filtrar detalls sobre la seva causa. Ayuso és aclamada allà on va i és de les que acostuma a trepitjar carrer per demostrar que no té por. És la líder més castissa i la més desacomplexada. 

Per què Ayuso ven tant? Per què va arrasar a les darreres eleccions (encara amb la ressaca de la pandèmia) i les enquestes la segueixen apuntalant com a líder indiscutible? Ayuso és l’artífex d’un concepte que, fins fa alguns anys, era impensable: el nacionalisme madrileny. 

El "procés" a la madrilenya 

Ha construït un discurs i un imaginari propi de la capital espanyola, fins ara sense la personalitat pròpia més enllà dels seus atractius per la funció de capitalitat (els millors museus, els centres de poder...), les porres i el “cocido”. La presidenta ha vestit un ideari entorn al concepte de la llibertat, de la felicitat, del gaudi i de l’atracció econòmica i turística. Ha donat catxé al “ejque”, a una manera de fer que compagina sense embuts la caspa i la modernitat. Ha obert les portes a la inversió estrangera, als veneçolans que fugen del comunisme amb maletins plens de dòlars. Amb un estil proper i sense pèls a la llengua i amb un equip de comunicació -dirigit per Miguel Ángel Rodríguez- que funciona com una màquina piconadora, s’ha convertit en el contrapoder a la Moncloa. I ha desviat el xoc de la plaça Sant Jaume fins a la Puerta del Sol, protagonitzant el seu propi “procés a la madrilenya”.

Ayuso ha aconseguit que es parli de les seves declaracions i les seves invencions i que se l’escruti més aviat poc per la seva gestió. Va aconseguir un dels millors resultats per al PP madrileny després de la pandèmia, amb milers de morts a les residències però amb els bars oberts. Política populista, d’atac desaforat, de poca xifra i molta retòrica.

Anem a un exemple il·lustratiu: Fira FITUR 2022, la primera potent postpandèmia. Sánchez hi va presentar una pluja de milions i xifres dels fons europeus per al turisme. Un discurs difícil de digerir per als periodistes i menys encara per als ciutadans. Ayuso va fer un discurs apel·lant al sentiment, va néixer el concepte “Madrid està de moda”. “Penso vendre Madrid com l’última coca-cola al desert”, va dir. I es va endur el titular.  

Feijóo la tolera i la neutralitza 

Ayuso ha aconseguit, a més, fer córrer darrere seu el mateix líder del seu partit, Alberto Núñez Feijóo. Li marca el pas, se li avança i no respecta sovint les marcades normes jerarquitzades d’un partit com el PP. En tenim diversos exemples. Un de recent, amb l’apagada de dilluns. Compareix una hora més tard, amb una jaqueta tipus militar, demanant a l’Estat que assumeixi la gestió a Madrid i desplegui l’exèrcit. Parla abans que Feijóo. Després d’ella, sis comunitats més del PP alçarien la mà demanant auxili al govern central. Moviment ràpid d’Ayuso pensat per si les coses anaven malament si no es recuperava la llum, les culpes fossin totes per Pedro Sánchez. 

Feijóo va entrar al PP just després de la decapitació en directe de Pablo Casado, quan va voler denunciar la corrupció del germà d’Ayuso durant la pandèmia, embutxacant-se milers d’euros amb mascaretes. I va acabar derrotat i desterrat (no ha tornat a fer ni una entrevista). Feijóo va aprendre la lliçó: a Ayuso és millor no enfrontar-s’hi, és millor que jugui al teu equip i neutralitzar-la. I no fer-li ombra: avui – i per segon any consecutiu- no ha assistit als actes oficials de la Comunitat de Madrid.

El líder popular és conscient del poder que té, de les eines (moltes brutes) que pot usar, però, sobretot, de l’actiu electoral inqüestionable que és per atrapar vots per al PP. I per això no la confronta i la deixa erigir-se, sovint, en la guia a seguir, el paladí ideològic del PP a qui ningú para els peus, ni tan sols quan exalta les bondats de Vox o de líders d’extrema dreta com l’argentí Javier Milei. 

Però Feijóo té un problema amb ella. Potser no ara, però sí en un futur a mitjà termini. Ayuso escalfa a la banda i espera el seu moment per assaltar la direcció del PP. Sap que el moment no és (encara) ara. Cal que hi hagi unes noves generals i que la seva parella surti airosa de la causa judicial pel frau a Hisenda. Però si Feijóo no obté la victòria o no pot governar per segon cop, el seu lideratge estarà més que tocat i començaran els cants de sirena dins del partit. Serà llavors el moment d’Ayuso, el moment de passar d’escalfar a la banda a saltar a la gespa. 

El dubte és si la seva recepta de la llibertat Made in Madrid -adequada per una idiosincràsia i una manera de fer “a la madrilenya”-, tindrà l’aval i l’encaix a la resta de l'Estat.