La nit electoral del 12-M va caure a la seu de la CUP com una galleda d'aigua freda: els comicis van evidenciar el moment d'hores baixes en què es trobava la formació, immersa en un procés de refundació durant la campanya electoral, amb una pèrdua de cinc diputats -en van aconseguir nou el 2021 i quatre el 2024-. Un any després, la CUP aspira a consolidar el seu discurs en un moment de desmobilització de l'independentisme per fer front a l'extrema dreta i portar les reivindicacions del carrer a la cambra catalana. Aquestes són les claus de la situació dels anticapitalistes el primer aniversari de les eleccions.
Guanyar incidència al Parlament
Els quatre escons que va aconseguir la CUP el 12-M va deixar la formació com a penúltima força al Parlament, només per davant d'Aliança Catalana. Els anticapitalistes no tenien ni grup parlamentari propi -són necessaris cinc diputats per a poder constituir-lo-. Gràcies a un mecanisme que es va introduir en la reforma del reglament del Parlament i que permet als diputats canviar d'un grup a un altre, la CUP va aconseguir tenir grup propi després que ERC els cedís un diputat durant uns dies. Això va permetre que els anticapitalistes no haguessin de compartir el grup mixt amb Sílvia Orriols. Precisament, la voluntat de la CUP ha estat des del primer moment la de tenir un discurs que confronti els discursos de l'extrema dreta amb un espai propi.
Un lloc a la taula de negociació del Govern
Amb l'objectiu de consolidar-se com a espai de l'esquerra independentista i amb la seva oposició frontal a les polítiques del Govern socialista, la CUP va sorprendre quan va decidir asseure's a la taula de negociació per negociar el decret sobre habitatge que regula el lloguer de temporada. Els anticapitalistes van emmarcar el pacte en el clam ciutadà que demana mesures contundents per pal·liar l'emergència de l'habitatge. Serà difícil que aquest acord puntual es repeteixi en altres carpetes, però ha suposat un punt d'inflexió en l'estratègia parlamentària de la CUP que, amb Laure Vega al capdavant de la negociació, aposta per portar les reivindicacions del carrer als despatxos. El paper en la negociació els ha permès recuperar presència mediàtica.
Mirada posada en les municipals del 2027
Amb la sortida de dirigents destacats com Eulàlia Reguant, Carles Riera o Xavier Pellicer, que no va aconseguir escó, la cap de llista de la formació, Laia Estrada, i la diputada Laure Vega es van convertir en les seves cares visibles de la nova etapa política. Ara, l'objectiu dels anticapitalistes és consolidar el seu espai en el context que ha deixat enrere el procés i amb la mirada posada en les eleccions municipals del 2027. És des del municipalisme, precisament, des d'on tradicionalment ha nascut la força de la CUP. Amb la pèrdua de força als principals feus cupaires, aspira a replicar alcaldies com la de Lluc Salellas a Girona o Ivan Sànchez a Berga arreu del país.
